El 4 de setembre es va confirmar un cas de virus del Nil occidental en un èquid a Amposta. Es tracta d’un poltre sense símptomes de la malaltia, al qual se li han detectat anticossos enfront el virus i que no havia estat vacunat prèviament. L’animal tampoc no s’havia mogut fora del territori recentment, cosa que confirmaria que la infecció es va produir a la zona del Montsià.

El cas va ser detectat pel programa de vigilància del virus del Nil occidental en animals que duu a terme el Servei de Prevenció en Salut Animal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA), en coordinació amb el Departament de Salut. Les anàlisis, que es van realitzar al Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’IRTA, es van confirmar posteriorment pel laboratori central de veterinària d’Algete (laboratori de referència) i notificat per la Red de Alerta Sanitaria Veterinaria (RASVE) del Ministeri d’Agricultura Pesca i Alimentació.

La vigilància del virus del Nil occidental en èquids és un component molt important d’aquest programa a Catalunya. El cas del poltre d’Amposta es va detectar pel mètode de vigilància activa del programa de vigilància, gràcies a la participació dels veterinaris clínics d’èquids que hi col·laboren. En la vigilància activa es prenen mostres d’èquids sense símptomes, però també es fa la vigilància passiva amb els èquids que tenen símptomes sospitosos.

Després d’aquest primer focus en èquids a Catalunya, aquest any 2020 s’ha posat en marxa el Programa d’alerta, prevenció i control del virus del Nil occidental a Catalunya en hostes animals per reforçar la vigilància a zones properes del focus a partir d’un disseny de mostreig elaborat per la unitat d’epidemiologia de l’IRTA-CReSA. Paral·lelament, també s’ha activat el programa de vigilància d’arbovirus en mosquits coordinat pel Departament de Salut per realitzar inspeccions entomològiques i control vectorial a la zona.

Vigilància coordinada i efectiva

Arran dels casos d’Andalusia, el Servei de Prevenció en Salut Animal del DARP va emetre el mes d’agost un comunicat a les persones relacionades amb els èquids, com veterinaris clínics, propietaris i centres d’hípica, per seguir vigilant aquesta malaltia en aquests animals i comunicar-ne qualsevol cas de sospita. Cal recordar, però, que els cavalls no són una font d’infecció directa. El virus del Nil occidental es transmet generalment per picades de mosquits del gènere Culex i afecta principalment les aus. En algunes ocasions un mosquit infectat a partir d’una au pot transmetre’l a èquids i humans. La transmissió sempre és d’au a animal o d’au a persona, no d’èquids a persones ni entre persones.

Per tant, és necessari controlar les poblacions dels mosquits que són potencials transmissors del virus. El treball de control de poblacions de mosquits és continu des de l’inici de la temporada, cap al març o l’abril, fins al final, cap a l’octubre o a l’inici del novembre, però s’intensifica a partir del juny. D’altra banda, es recomana a la població prendre les mesures per evitar les picades de mosquits, com l’ús de repel·lents i roba llarga en zones de molta densitat de mosquits.

A Espanya, el 2010 i el 2016 ja hi va haver algun cas en persones, però aquest estiu ha estat la primera vegada que ha aparegut un brot amb molts casos amb quadres neurològics greus i tres morts a data d’avui. A Catalunya, la vigilància del virus del Nil occidental en animals es realitza des de fa més de quinze anys perquè és una malaltia zoonòtica de declaració obligatòria per l’Organització Mundial de Salut Animal (OIE). El 2017 es va aïllar el virus per primera vegada en un astor al Segrià, i va ser la primera vegada que es va detectar el llinatge de tipus 2 del virus a l’Estat espanyol. El 2018 també es va detectar un brot en èquids per primer cop a Catalunya, en concret al Garraf. En aquell cas, l’encarregat de les inspeccions entomològiques va ser el Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat.