Serafín Cervilla proclamava impunement la seva innocència als platós perquè els Mossos d'Esquadra, tot i sospitar-ho, no podien demostrar que havia matat la seva parella. Fins que per primera vegada a Espanya una prova odontològica li va incriminar al certificar que va mossegar el pit de la víctima quan la va assassinar.

El cadàver de Marina Ruiz, de 24 anys, va ser localitzat el dilluns 15 de febrer de 1999, a les vies de tren al costat del polígon industrial de Cervera (Segarra) on treballava en una empresa tèxtil, després que un maquinista alertés que el seu comboi havia passat per sobre d'un cos immòbil.

Després de rebre l'avís, els Mossos van pensar inicialment que es podia tractar d'un atropellament accidental o d'un suïcidi, segons recorda a Efe l'inspector de la policia catalana Jordi Domènech, un dels responsables de la investigació.

No obstant això, un cop van arribar al lloc ràpidament es van decantar per la hipòtesi criminal: el cadàver presentava una vintena de cops duríssims al crani, hi havia sang a la banda de les vies (per la qual cosa algú va haver de moure el cos per deixar-ho entre els rails), a uns cent metres van trobar una barra de ferro amb sang i pèls i la noia tenia una aparatosa mossegada al pit esquerre, marques d'estrangulament al coll i estava nua.

L'autòpsia va revelar que la barra de ferro -un inmovilizador- havia estat utilitzada per l'assassí també per simular una violació, el que va ser un indici per als investigadors que l'autor del crim podia ser algú de l'entorn de la jove perquè, a més de l'agressivitat amb què la va atacar, va tractar de deixar pistes falses.

Els Mossos també van sospitar que l'assassí podria ser algú vinculat a la víctima per la ira que es desprenia del brutal atac, amb vint cops que li van obrir el crani i que també van acabar per trencar l'arma homicida.

Com és habitual, els investigadors van prendre declaració a l'entorn de la víctima, entre ells la seva parella, Serafín Cervilla, de 28 anys i que treballava en una fàbrica en el mateix polígon que la seva núvia, a la qual es va dirigir a treballar després d'assassinar-la.

El que Cervilla va testificar en la seva primera declaració policial no va aixecar sospites, però els agents sí que es van fixar en la seva actitud mentre era a la sala d'espera, ja que amb gestos va fer callar als seus germans davant el temor que els estiguessin escoltant.

UNA BARALLA ABANS DEL DIA DELS ENAMORATS

Dels testimonis, els Mossos també van extreure sospites que apuntaven a Cervilla: diversos d'ells el van definir com una persona molt gelosa i van detallar que el cap de setmana previ al crim, en què se celebrava el dia dels enamorats, tots dos van discutir, fins al punt que els agents van trobar un pastís rosa en forma de cor llançat sense tastar a les escombraries de casa seva.

A més, els amics de la jove parella també van testificar que la noia, farta de la insistència de Cervilla, li va confessar aquell cap de setmana que es veia amb un altre home, encara que no s'ha pogut comprovar que fos cert.

Els Mossos ja tenien un possible mòbil per al crim, tot i que els faltaven les proves per corroborar les seves sospites davant del jutge.

La barra de ferro, després de comprovar que la sang i els pèls eren de la víctima, i que a més també havia servit per penetrar-la per simular una violació, va donar esperances als agents, però finalment no va aportar empremtes concloents que incriminessin el sospitós.

Un altre indici que va avalar les sospites dels Mossos d'Esquadra es va produir durant un homenatge que va convocar a la zona del crim l'Ajuntament de Cervera en record a la víctima: acompanyat per les autoritats municipals, Cervilla portava un ram de flors que va estar a punt de deixar en el punt exacte del crim -que només coneixien l'assassí i la policia-, tot i que es va adonar d'això i el va acabar dipositant a uns cent metres de l'indret.

Al tractar-se d'un crim de finals de segle passat, els investigadors tampoc no podien comptar amb la triangulació dels telèfons mòbils per confirmar si Cervilla era al lloc del crim, comès a les 5.35 hores del matí, a quatre graus sota zero, mitja hora abans que Marina Ruiz comencés a treballar.

De fet, poc abans del crim, les càmeres de seguretat d'una nau propera van captar entre la foscor com Marina Ruiz s'acostava a parlar amb una persona en aquella zona apartada: el fet que la noia actués amb familiaritat, malgrat anar sola i de nit en una zona aïllada, també va estrènyer el cercle policial sobre Cervilla.

En una de les seves moltes aparicions en els mitjans de comunicació, Cervilla va cometre una relliscada que també va corroborar les sospites dels Mossos: li va explicar al taxista que el va acompanyar a plató detalls del crim que només podia saber l'assassí.LA MOSSEGADA

Malgrat que tots els indicis apuntaven al nuvi, els Mossos no aconseguien obtenir cap prova material, fins que van començar a explorar una pista que havia llançat l'autòpsia, que va confirmar que la mossegada que la noia tenia en el seu pit esquerre era perimortem -provocada minuts abans o després de la mort-.

Malgrat que no hi havia antecedents semblants d'aquest tipus de proves a Espanya, els Mossos van demanar a Cervilla, primer voluntàriament -quan encara no havia estat detingut-, i després que la seva defensa impugnés la primera, que se sotmetés a una prova odontològica, per treure un motlle de les seves dents.

I el resultat va ser demolidor: es va emprar un sistema de verificació semblant al de les empremtes dactilars, per al que són imprescindibles vuit punts de coincidència per verificar la seva identitat.

No només es van trobar vuit punts, sinó dotze en total en les dues proves odontològiques, en part gràcies al fet que la dentadura de Cervilla no estava ben alineada.

D'aquesta manera, sis mesos després del crim, després de demanar nombrosos indicis i determinar el mòbil, els Mossos havien donat amb la prova que necessitaven per detenir el sospitós de l'assassinat, que va acabar sent condemnat per l'Audiència de Lleida a 36 anys de presó.

En la seva sentència, l'Audiència va qualificar l'assassinat d'"execrable", va advertir sobre la "especial brutalitat" amb què va actuar Cervilla i va certificar que la identificació de l'autor de la "brutal" mossegada que tenia la víctima al pit aclaria "tot dubte" sobre l'autoria del crim.