22 de agost de 2020
22.08.2020
L'Empordà

La dictadura brasilera va espiar intensament Casaldàliga, segons documents desclassificats

La publicació De Olho nos Ruralistas treu a la llum informes militars dels 70 on qualificaven el bisbe català d'«indesitjable espanyol comunista» Ja en democràcia, es va boicotejar la seva candidatura al Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia

23.08.2020 | 06:30
La dictadura brasilera va espiar intensament Casaldàliga, segons documents desclassificats

Que Pere Casaldàliga va viure sota amenaces de mort al llarg dels seus més de 50 anys al Brasil per la seva defensa dels pobres i dels senseterra, de manera que es va posicionar contra els grans latifundistes, era un fet àmpliament conegut. Ara, però, un treball periodístic a partir de la desclassificació d'antics arxius del Servei Nacional d'Informacions (SNI) del Brasil ha tret a la llum que el bisbe balsarenyenc, mort el 8 d'agost passat, va ser persistentment controlat per la dictadura, que el va classificar de subversiu i que es va arribar a plantejar la seva expulsió del país. I que fins i tot ja en democràcia la seva figura i el seu paper també aixecaven suspicàcies en el Govern brasiler, fins al punt que a final de la dècada dels 80 se li va boicotejar la candidatura el Premi Príncep d'Astúries, al qual va estar nominat diverses vegades i que mai va rebre.

Els documents els ha tret a la llum la publicació periodística brasilera De Olho nos Ruralistas (un mitjà que tracta sobretot la situació agrària del país, els seus impactes socials i ambientals), en una investigació en exclusiva en què ha tingut accés als informes del SNI , oberts a consulta des del 2005, durant el Govern de Luiz Inácio Lula de la Silva. Documents que, segons el mitjà, posen de manifest una veritable obsessió per Casaldàliga del règim militar que va governar el Brasil des del 1964 fins al 1985 (el missioner balsare-nyenc hi va arribar el 1968), ja que apareix en diversos documents i se'l cita més d'un miler de cops.

En un dels informes que ha fet públics De Olho nos Ruralistas, redactats pels serveis secrets militars de la dictadura el 1973, es recullen alguns versos escrits pel bisbe de São Félix do Araguaia i que van ser qualificats de «subversius». Altres documents posen de manifest que van interceptar cartes enviades per a Casaldàliga a Xile, pocs mesos abans del cop d'estat que va enderrocar Salvador Allende i va dur Augusto Pinochet al poder. El poema que no va agradar al Govern dictatorial va ser publicat només a Espanya. Formava part del llibre Clam elemental, publicat el 1971. En el prefaci del llibre, Casaldàliga explicava als lectors que vivia al nord de Mato Grosso, en una regió «marcada per l'explotació de l'home per l'home».


Cita del Che Guevara

En l'informe d'informacions, els militars transcrivien el poema. El text citava Ernesto Che Guevara, líder de la Revolució Cubana, la qual cosa no va agradar als militars. El poema va ser utilitzat pel Servei Nacional d'Informacions com una de les proves annexades en el procés que es va arribar a promoure d'expulsió de Pere Casaldàliga, però que mai no es va arribar a dur a terme. De fet, a la carta que Casaldàliga va lliurar al papa Joan Pau II, quan el va visitar a Roma el 1988, li exposava que «sota la dictadura militar, el Govern va intentar cinc vegades la meva expulsió del país. Quatre vegades va ser envoltada la prelatura sencera per operacions militars de control i de pressió. La meva vida i la vida de diversos sacerdots i agents de pastoral de la prelatura ha estat amenaçada i posada públicament a preu».

«Si el ministeri de la Justícia o el DPF necessita aquest exemplar per fer de prova en el procés d'expulsió definitiva d'aquest indesitjable espanyol comunista podrem cedir-lo», deia textualment l'informe signat el dia 23 de novembre del 1973, al qual ha tingut accés De Olho nos Ruralistas.

Segons la informació publicada per aquest mitjà brasiler, els militars també van utilitzar versos de Casaldàliga perquè ell perdés suport dins de l'Església catòlica.

En aquest mateix informe, hi ha un paràgraf en què els agents del SNI sol·liciten l'elaboració de còpies del poema i que siguin difoses «clandestinament» entre cardenals i bisbes. En un altre, més endavant, se sol·licita que el poema sigui enviat a la Conferència Nacional dels Bisbes de Brasil (CNBB) «mantenint el secret pel que fa al remitent».

El poema i el llibre van seguir sent un assumpte rellevant per al SNI en un altre informe, del desembre del 1973. En aquest document, els militars es lamenten de la repercussió de la publicació del llibre i citen l'article d'una revista panamenya que va fer referència a l'obra, en la qual Casaldàliga diu, en un dels versos, que morirà «dempeus, com els arbres».

Els agents del SNI afirmen, en un altre document, que l'obra constata l'esperit subversiu i contestatari perquè revela a l'exterior «problemes particulars i d'ordre intern de regions del nostre país en fase de desenvolupament».

Els problemes «particulars» citats en l'informe són, segons la informació publicada per De Olho nos Ruralistas, casos de corrupció, assassinat i altres crims, contra els quals Casaldàliga va lluitar sempre.

Un informe més recent del SNI també crida l'atenció, sobretot si es té en compte que al Brasil ja s'havia instaurat la democràcia. Va ser el 1989, quan Pere Casaldàliga va ser proposat per al Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia. En un document sortit de l'ambaixada brasilera a Espanya, es trasllada de manera «oficiosa» que s'havien sentit estranyats per la seva candidatura, i que a parer del Govern brasiler Casaldàliga no seria mereixedor del premi «per no promoure la concòrdia».

El mateix document fa esment al llibre En rebel fidelitat, publicat el 1986. Els serveis d'informació envien una còpia del llibre, que també parla sobre problemes del Brasil. Els arxius mostren que, encara després de la dictadura, la preocupació en relació amb Casaldàliga continuava perquè el bisbe encara denunciava la desigualtat en el país.


Preocupació durant la dictadura

Durant la dictadura, la preocupació era més intensa. En un informe del juliol del 1973, els militars van arribar a interceptar una carta que el bisbe de Propriá, a la regió de Sergipe, adreçava al bisbe de São Félix do Araguaia. En la missiva, aquell elogiava Pere Casaldàliga per la seva actuació en defensa del pare Francisco Jentel, arrestat i condemnat pels militars per liderar una revolta de senseterra contra una hisenda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook