arlos Carrizosa (Barcelona, 1964), veterà del partit i un dels pocs supervivents del Ciutadans fundacional, ha estat l'escollit per la líder de la formació, Inés Arrimadas, per revertir les enquestes i recuperar els votants que fa tres anys els van convertir en primera força a Catalunya. Carrizosa, mà dreta d'Arrimadas al Parlament en els pitjors moments de la tardor calenta del 2017, substituirà la proclamada fa un any ja com a candidata, Lorena Roldán, que en el seu dia va ser una aposta personal d'Albert Rivera.

Des de fa uns mesos, Carrizosa està més present que la seva companya de files en els mitjans de comunicació i especialment des de l'explosió de la covid-19, malaltia que el va portar a estar ingressat, tot i que ara està totalment recuperat.

Durant l'estat d'alarma va sorprendre de fet en diverses ocasions estenent la mà amb un to més temperat del que és habitual al Govern de Quim Torra, una moderació del discurs motivada, ha explicat, per la necessària cooperació en temps de pandèmia que també va dur a terme Arrimadas en l'àmbit espanyol amb l'executiu de Pedro Sánchez.

Canvi de to

Amb aquest to dialogant ha insistit Carrizosa en l'últim mes sobre l'oportunitat que representaria per a Catalunya una aliança electoral constitucionalista entre Cs, PSC i PPC, tot i que els socialistes no han recollit el guant.

Amb tot, l'històric de la formació té un perfil més dur que Roldán, encara que també més eloqüent i trempat.

La seva experiència a la terra hostil de la majoria independentista del Parlament, on té ja dilatada experiència com a portaveu i president de grup, el fan desenvolupar-se amb molta mà esquerra dins i fora del ple.

Tot i això, no evita l'enfrontament i el debat agre i directe, tant amb Torra com amb el president del Parlament, Roger Torrent, sent el diputat que més vegades ha aixecat la mà per demanar «qüestions d'ordre», com que es retirin els llaços grocs de les bancades del Govern, que no es vulneri el reglament del Parlament o que no es pressioni els seus funcionaris perquè publiquin resolucions inconstitucionals. Característic de les seves intervencions és també el seu tic de posar-se i treure's les ulleres reiteradament.