En un aspre i dur debat telemàtic que va durar dues hores i mitja, la Mesa del Parlament va rebutjar la proposta de Junts per Catalunya (JxCat) de cessar el secretari general de la cambra, Xavier Muro, per haver ordenat que no es publiquessin al butlletí oficial algunes de les resolucions contra la monarquia que va aprovar la majoria independentista a un ple fa 10 dies. D'aquesta manera, l'exigència que va formular el president, Quim Torra, que Muro fos cessat va quedar descartada, atès que ni la CUP -que al costat de tots els grups va intervenir, tot i no tenir vot en la taula- no la va recolzar en la reunió.

Finalment, tot i la insistència de JxCat, no es va sotmetre la seva proposta a votació i es va acordar descartar tant la iniciativa postconvergent com la de Ciutadans, que exigia un posicionament en sentit contrari de la Mesa. És a dir, que ERC, Cs i el PSC es van oposar a això, atès que són els partits que, al costat de JxCat, tenen representants en el màxim òrgan de govern de Parlament. Així constarà en una resolució de la mateixa Mesa.

A la reunió, segons fonts coneixedores de la mateixa, el president del Parlament, Roger Torrent, es va mostrar clarament contrari a la destitució de Muro.

Torrent va defensar el dret de la cambra a poder debatre i aprovar tot el que consideri convenient, va criticar el que va definir com a repressió del sistema judicial espanyol, que amenaça al seu parer polítics i funcionaris del Parlament, però va afirmar que són els càrrecs polítics els que han d'assumir les conseqüències de les seves decisions i no es pot exigir als funcionaris que paguin el cost de les mateixes.

El president del Parlament va deixar clar que, al seu parer, la culpa que no es publiquin resolucions de la cambra és del Tribunal Constitucional (TC). És més, el dirigent d'ERC va recordar que va ser la seva antecessora a la presidència de Parlament, Carme Forcadell, la que va nomenar Muro secretari general.

Intervenció de Mur

Mur també va intervenir. En un discurs de to institucional, va recordar les interlocutòries del Constitucional sobre el Parlament perquè no arribi a cap acord que vulneri les sentències ja emeses pel TC contra anteriors decisions de la cambra contra la monarquia. Per això, va decidir no publicar algunes resolucions per evitar conseqüències penals per al Parlament en el seu conjunt. Muro va deixar clar que és ell el responsable del servei de publicacions i que la Mesa no el pot substituir en aquesta funció.

Tampoc la CUP va demanar explícitament el cessament de Muro, si bé va defensar el dret a demanar dimissions i va reclamar que sigui la Taula la que s'encarregui de publicar les resolucions que aprovi el Parlament en cas de conflicte.

Els «cupaires» van carregar contra el Constitucional. Òbviament, Ciutadans va defensar la seva proposta de resolució en defensa dels lletrats i contra les tesis de JxCat, però tampoc va aconseguir suports suficients per a això.

Per la seva banda, Josep Costa, de JxCat, va defensar el cessament de Muro i en un moment d'una de les seves intervencions va afirmar que era una petició que portava ja mesos formulant al president del Parlament, si bé no va explicitar els motius.

Costa va defensar, contra el criteri de la resta d'intervencions, que les advertències del TC contra el Parlament són nul·les de ple dret i va apel·lar al dret internacional.

Dols aspres

La sessió va viure moments de tensió, per exemple, els que van protagonitzat Costa i David Pérez, membre de la Mesa a proposta de PSC. Costa va acusar directament a socialistes i comuns «de ser els responsables que pugui existir una persecució per part del Constitucional al Parlament. Pérez va qüestionar, en una dura rèplica, els coneixements de Dret de Costa. La reunió es va allargar perquè JxCat va insistir en la necessitat de votar les diferents propostes, cosa que finalment no es va produir.

A la taula també es va esmentar l'escrit de tots els lletrats del Parlament, dirigit a la Mesa, i en defensa explícita de la professionalitat de Muro i de la seva decisió.

L'origen

L'origen del cas és el ple extraordinari del Parlament que va convocar d'urgència el president Torra per analitzar la situació de la Corona després de la fugida del rei emèrit Joan Carles I. Després del debat es van votar diverses resolucions contra la monarquia, reprovant aquesta institució, per part de la majoria independentista que formen JxCat, ERC i la CUP. A la reunió de la Taula prèvia a la votació, els lletrats ja van advertir que no publicarien algunes resolucions causa de les interlocutòries del TC advertint de les conseqüències de desobeir sentències de l'alt tribunal. En aquesta Taula, JxCat no va emetre cap queixa, i després a l'hemicicle sí que va mostrar el seu enuig. En concret, no es va publicar una part de la resolució que ratificava que l'únic camí per superar el règim monàrquic és constituir una república catalana. També es va excloure l'incís «blindar la continuïtat d'una Monarquia delinqüent».