El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, va assegurar que el Govern ha de buscar «instruments» per fer més «proporcionals» les penes que demanen quan es personen a causes judicials que afecten els funcionaris públics, com els Mossos d'Esquadra, contra manifestants independentistes. Aragonès va explicar que la llei obliga a personar la Generalitat quan hi ha una presumpta agressió a un funcionari, però va admetre que a tots els «sorprenen» algunes peticions de pena de presó que fan els equips jurídics per ser «desproporcionades». Per això, va dir que cal estudiar la normativa de la Generalitat i la llei per si hi ha marge per fer personacions més «ponderades».
Després d'haver proposat que la Generalitat es personi com a acusació particular en el «cas 3%», Aragonès va assenyalar que ha rebut tota la «complicitat» del Govern i del president de la Generalitat, Quim Torra, per tractar la qüestió. També va dir que no ha rebut cap resistència per part de sectors de l'antiga CDC ni del PDeCAT.
Paral·lelament, Aragonès va valorar negativament l'acord perquè l'Estat pugui gestionar el superàvit dels ajuntaments, tal com s'està plantejant en les darreres setmanes, en creure que es vulnera l'autonomia local. «És un mal acord el que ha fet la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, ja que dona la clau de les polítiques municipals al Ministeri d'Hisenda de torn», va sentenciar.
El conseller d'Economia va lamentar que amb aquest acord no es compleixi allò que va dir el Govern central que alliberarien els romanents de les administracions locals. Va lamentar també que l'Executiu de Pedro Sánchez, en funció de les seves necessitats, passi a tornar «poc a poc» el superàvit municipal.
L'advertència del vicepresident
En qualsevol cas, Aragonès es va mostrar convençut que molts ajuntaments no enviaran el superàvit a l'Estat. «Molt pocs ajuntaments ho faran. Els beneficis d'una operació com aquesta són molt baixos», va destacar. «La majoria d'ajuntaments del país, i molts governats pel PSC i els Comuns, saben que és un mal acord i no faran l'actuació», va afegir.
Sobre la proposició de llei que vol regular els preus del lloguer a Catalunya que està en tràmit parlamentari però que el Consell de Garanties Estatutàries ha decretat que alguns articles són inconstitucionals, Aragonès va apuntarque el Govern aplica les lleis que aprova el Parlament. En aquest sentit, va afirmar que seria «desitjable» que el l'executiu central no presentés un recurs d'inconstitucionalitat contra la nova llei davant el Tribunal Constitucional (TC). Va instar els Comuns, un dels grups que lidera la proposició de llei, a impedir-ho.
Per part seva, la CUP va respondre de manera contundent a la proposta del vicepresident de fer «més proporcionals» les causes judicials entre Mossos i manifestants independentistes i va sentenciar que el que cal és «no perseguir el dret a protesta i la dissidència política». Per als cupaires, aquesta mesura no és suficient i consideren que no s'hauria de perseguir «qui defensa drets, activistes pel dret a l'habitatge, feministes i independentistes».
En aquest sentit, la diputada de la CUP-CC al Parlament Maria Sirvent va insistir que la Generalitat s'ha de retirar com a acusació particular en totes les causes contra moviments socials.
Paral·lelament, la CUP va demanar «un front comú» entre la Generalitat i els ajuntaments perquè aquests últims no cedeixin el seu superàvit a l'Estat i, entre tots, poder «desobeir» el pacte assolit entre el Govern centrañ i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
Sirvent va reclamar a la Generalitat que posi «tots els instruments administratius i institucionals» de què disposa al servei dels ajuntaments. Això inclou, va explicar, facilitar-los «cobertura jurídica» perquè puguin oposar-se a la cessió dels seus romanents, i va recordar que el president de la Generalitat s'ha mostrat partidari d'una «revolta» dels ajuntaments en contra de l'acord establert entre el Govern de PSOE-UP i la FEMP.
