La justícia belga va rebutjar ahir extradir l'exconseller Lluís Puig, reclamat pel Tribunal Suprem per presumpta malversació de cabals públics en la causa del Procés, una decisió que podria complicar l'entrega a Espanya, també pendent, de Carles Puigdemont. El tribunal belga considera que el Suprem no és competent per emetre l'euroordre contra Puig. És el primer veredicte que adopten els tribunals de Bèlgica sobre els polítics catalans fugits d'Espanya el 2017.
«La Cambra del Consell va rebutjar executar l'Ordre Europea de Detenció i Entrega (OEDE), considerant que l'autoritat espanyola que la va emetre no és competent per a això», va assenyalar la Fiscalia de Brussel·les en un comunicat, precisant que estudien apel·lar la decisió.
El veredicte es pot recórrer primer davant el Tribunal d'Apel·lació i, en última instància, davant la Cort de Cassació. De fet, la Fiscalia belga va presentar un recurs contra aquesta decisió, i hores abans la defensa de Puig donava per fet que la d'ahir no serà la decisió definitiva i el cas arribarà a Apel·lació «sí o sí»: «Si guanyem, recorrerà el fiscal i si perdem, recorrerem nosaltres», explicava abans de conèixer la sentència un dels advocats de l'exconseller.
La Cambra del Consell de Brussel·les, jutjat de primera instància que ha examinat l'euroordre dictada en relació amb l'exconseller de Cultura, ha seguit els arguments de la defensa de Puig sobre la manca de competència del jutge de Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per emetre l'euroordre. «Sempre hem defensat que el Tribunal Suprem no era competent per a quests fets i persones; ara, la Justícia belga ens dona la raó amb les conseqüències que això té per a la resta de procediments pendents. Sens dubte és un bon dia per Puig i per a tots», va assegurar el coordinador de les defenses dels polítics independentistes, Gonzalo Boye, al seu compte a Twitter.
Puig demana anul·lar les causes
Per la seva banda, Puig va qualificar la sentència de «cop important» per a la justícia espanyola i va demanar que s'anul·lin les causes contra els líders de l'1-O i que «reparin danys».
El passat 23 de juny, quan va tenir lloc l'audiència on es va anunciar la data de la decisió, Puig va dir que havia demanat al jutge que, si es decidia per una sentència de no extradició, en ella quedés «clar i ben argumentat que no hi ha cap indici de malversació, però sí moltes vulneracions de drets fonamentals, com a ciutadà, com a polític i com a membre del Govern català del 2017».
L'argument de la defensa del polític català sempre ha estat que la justícia espanyola l'està reclamant per executar una ordre de presó que els seus excompanys de govern ja estan complint, tot i que un grup de treball de Nacions Unides «l'ha declarat arbitrària i contrària als drets humans», en paraules dels advocats.
Aquest assumpte va quedar desvinculat del cas de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la del seu exconseller Toni Comín en el moment en el qual a tots dos se'ls va reconèixer la condició d'eurodiputats, arran de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre Oriol Junqueras emesa el passat desembre. Les euroordres de Puigdemont i Comín estan suspeses fins que es resolgui el suplicatori que el Tribunal Suprem espanyol va enviar a l'Eurocambra.
