El Parlament declara que Catalunya és republicana i per tant no reconeix ni vol tenir cap rei», així comença la resolució conjunta que JxCat, ERC i la CUP van presentar ahir i que va votar favorablement la majoria de la Cambra catalana respecte a la crisi de la monarquia. El text, molt contundent, qualifica la dinastia dels Borbó de «calamitat històrica per a Catalunya» i destaca que Joan Carles I va acceptar la successió del general Franco jurant fidelitat als principis del seu règim. També carrega contra «la connivència dels poders executiu, legislatiu i judicial per sostreure la monarquia de qualsevol fiscalització o control democràtic, que arriba al seu moment culminant amb la fugida consentida del rei Joan Carles per evadir l'acció de la justícia».
El text considera que el pacte constitucional del 78 ha fracassat, pel seu «caràcter irreformable» que blinda «la continuïtat d'una monarquia delinqüent, un sistema autonòmic fallit, una democràcia intervinguda pel poder judicial, unes polítiques socials que són anul·lades quan les aprova el Parlament de Catalunya i una legislació que castiga l'exercici de drets fonamentals».
La proposta, aprovada per la majoria independentista i sense el suport dels comuns, aposta per «la república catalana» com «l'únic camí» per aconseguir la independència de Catalunya. En canvi, el text no reclama la dimissió del president del Govern, Pedro Sánchez, com va suggerir Elsa Artadi, de JxCat, o dels ministres d'Unides Podem, com va reclamar el president,Quim Torra.
A més, ERC, la CUP i JxCat també van aprovar resolucions de forma individualitzada. Va destacar la de JxCat, que reclama l'abolició de la monarquia i l'elaboració d'una llei estatal per eliminar el títol de rei a Joan Carles I, i la confirmació que la inviolabilitat només protegeix el cap d'Estat en els seus actes en l'exercici de les funcions que han estat ratificades per una altra autoritat. També reclama eliminar l'aforament «injustificat» de Joan Carles I davant el Suprem, entre altres mesures.
En dues ocasions anteriors en què el Parlament va demanar l'abolició de la monarquia, la reprovació del Rei i la creació d'una comissió d'investigació sobre les irregularitats en la prefectura de l'Estat, el Tribunal Constitucional va anul·lar sengles decisions en considerar que el legislatiu català no té de competències per definir la forma d'Estat.
Protesta irada de Batet
De fet, en aquesta ocasió, i malgrat la protesta irada d'Albert Batet de Junts per Catalunya, el secretari general de Parlament, a instàncies dels juristes de la Cambra, va advertir als grups que determinats punts de les resolucions de l'independentisme no seran publicats al Butlletí Oficial de Parlament. Batet va arribar a demanar que s'obri expedient als funcionaris del Parlament que es neguin a publicar «el que es vota» a la Cambra.
«Institució caduca»
El ple també va aprovar, amb el suport de JxCat i ERC, la resolució de la CUP, en què es mostra «el rebuig a la monarquia borbònica com a institució caduca, profundament antidemocràtica, corrupta i hereva de la dictadura franquista», i reprova el conjunt del Govern de l'Estat i específicament la vicepresidenta, Carmen Calvo, per col·laborar en la fugida de Joan Carles I, així com «reprova el rei Felip VI i tota la dinastia borbònica per dècades d'impunitat i enriquiment il·legítim». El text aprovat també demana «expulsar els membres de la monarquia de les institucions i fundacions compartides» i suprimir la «simbologia i nomenclatura urbana monàrquica».
També es va acordar, a instàncies de JxCat, instar el Govern a «no col·laborar ni participar en cap acte on participin membres de la monarquia espanyola».
