El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata proposa jutjar els exgerents de CDC Daniel Osàcar, Andreu Viloca i Germá Gordó, l'exresponsable jurídic d'aquesta formació Francesc Xavier Sánchez Vera i altres 28 persones físiques i 16 jurídiques, entre les quals figuren Convergència i el PDeCAT, pels delictes d'organització criminal, frau a les administracions públiques, suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals en el «cas 3%». El magistrat dona per acabada la investigació de l'estructura que entén que tots ells van posar en marxa per finançar «com a mínim durant 11 anys» Convergència «il·legalment i en forma encoberta».

La instrucció, que es va iniciar formalment el 2015 arran de trobar uns documents a Torredembarra i que al febrer encarava la seva recta final, es dirigeix també contra diversos càrrecs polítics i funcionaris de diferents administracions i institucions catalanes, i diverses constructores, com Teyco, Urbaser, Fundació ACS, Grup Soler Constructores o Copisa.

Canvi de responsabilitats

Respecte del PDeCAT, el jutge diu que la seva creació el 2016, «lluny de correspondre amb el naixement d'un nou partit», sembla «la mera transformació o canvi d'aparença d'una mateixa realitat amb la finalitat de desconnectar-se de les responsabilitats en què pogués haver incorregut la formació política precedent, CDC», argument que ja va utilitzar quan li va imputar les actuacions.

Tres graons

De la Mata assenyala que alts càrrecs de Convergència, en connivència amb responsables públics i funcionaris de Catalunya, així com empresaris, van posar en marxa una estructura per finançar il·legalment el partit. Al cim hi havia Gordó, Osàcar i Viloca, els quals duien a terme un seguiment de les licitacions d'obra pública i serveis que ofereixen les diferents administracions, totes sota l'esfera de poder de CDC i «influïen en els seus responsables per tal d'aconseguir que fossin adjudicades a les empreses connivents o associades a aquest pacte criminal».

Segons el jutge, portaven els comptes, materialitzaven el seguiment de deutes pendents en les adjudicacions donades i, «per descomptat, rebien els pagaments». En el segon esglaó se situen les autoritats d'aquestes administracions que, d'acord amb els responsables de CDC i seguint les seves indicacions, «van alterar efectivament concursos públics amb la finalitat de dirigir els mateixos cap a les companyies dels empresaris connivents». I en el tercer, empresaris que, sistemàticament, «es van concertar amb alts càrrecs de CDC per fer pagaments encoberts al partit».