29 de juliol de 2020
29.07.2020
L'Empordà

Urkullu assegura que Puigdemont li va demanar ajuda «perquè no volia arribar a la DUI»

El president basc fa públiques les seves anàlisis i documents sobre les jornades convulses de l'1-0

30.07.2020 | 06:30
Íñigo Urkullu i Carles Puigdemont al palau de la Generalitat el juny del 2017.

A finals d'octubre del 2017, EH Bildu s'està preparant per portar al Parlament basc, al cap d'unes setmanes, una proposta per «reconèixer la República catalana». El lehendakari Iñigo Urkullu, que havia sigut mediador entre el Govern de Mariano Rajoy i el Govern de Carles Puigdemont als voltants de l'1-O d'aquell mateix any, escriu llavors unes notes internes que ara es fan públiques.

«En consciència, jo no podria votar-hi a favor. Perquè no soc partidari de les vies unilaterals i menys de les que es gestionen fracturant la societat. Per coherència, perquè a mi el mateix Puigdemont em va sol·licitar ajuda perquè ell no volia procedir amb la DUI», sentencia.

I va més enllà, afegint més noms a aquesta posició. «El mateix la coordinadora general del PDeCAT (Marta Pascal) i, de manera indirecta, també el president d'ERC (Oriol Junqueras)».

O sigui, que segons la versió del polític basc, ell va intervenir en la crisi de Catalunya perquè l'hi va demandar Puigdemont de qui, a més, repeteix en diverses ocasions que li va fer arribar que no desitjava arribar a la declaració unilateral d'independència.

Així ho manifesta al primer bloc de documentació –més de 600 pàgines– que atresora sobre aquells turbulents dies d'octubre. Coincideix això amb la versió de l'expresident? No exactament, com s'ha evidència en el seu recent llibre M'explico, publicat per l'editorial Plaza & Janés.


Intermediari

«(Dissabte, 26 d'agost del 2017) El president ha aprofitat el dia per parlar amb tot el món [...]. També amb el lehendakari Urkullu, amb qui no s'havia vist des del 19 de juny passat, en els actes de commemoració de l'atemptat d'Hipercor. Aquell dia Urkullu es va oferir per desencallar la situació, relata Xevi Xirgo al llibre que ha elaborat mà a mà i amb el vistiplau de Puigdemont. Són nombroses les vegades (i els mails o missatges del mateix Urkullu) que es recullen en aquesta publicació lligada a l'expresident de la Generalitat, en els quals sempre s'explica o es dona a entendre que Urkullu hi va intervenir per iniciativa pròpia, amb l'aval de Puigdemont i el «coneixement» de Mariano Rajoy.


La independència

Pel que fa a si l'expresident volia o no arribar a proclamar la DUI, la forma i la intensitat amb què tots dos relaten, directament o indirectament l'episodi, també és diferent. «El 9 d'octubre Puigdemont em diu, amb testimonis, que l'endemà no volia procedir a la DUI al Parlament de Catalunya», apunta Urkullu en els seus textos personals. No obstant, Puigdemont, al seu llibre, contextualitza la decisió (col·legiada amb gairebé tot el seu equip de Govern) de primer proclamar la DUI per després suspendre-la perquè volia donar una oportunitat al diàleg amb el Govern.

No obstant a M'explico es detalla un sopar amb el penebista Andoni Ortuzar i Marta Pascal el 8 d'octubre, en la qual, el dirigent basc, li reclama que no es proclami la independència per evitar conseqüències nefastes i donar oportunitat a l'entesa. «No puc desconvocar el ple (de la DUI, del dia 10). No puc i no vull», li respon textualment Puigdemont, segons ve recollir en el seu llibre. Sí que es mostra obert a suspendre-la per poder dialogar amb l'executiu central.

El que es percep en tot cas de les lectures assossegades de les versions dels dos líders polítics, que van treballar mà a mà en aquells dies convulsos d'octubre del 2017, però que van acabar desconfiant l'un de l'altre sense embuts, és que les ulleres polítiques i personals amb què miraven els esdeveniments eren ben diferents, tot i que no pertanyien a mons ideològics antagònics.

«He sentit la confusió permanent per part del president Puigdemont de tenir planificat el que s'anés a fer i, alhora, manifestar que no volia procedir a la DUI». I segueix. «Que, de la mateixa manera, ho he sentit en el cas de les mesures a adoptar manifestades per part del president (Mariano) Rajoy. I igualment en el cas de Pedro Sánchez», assevera el lehendakari en la seva documentació, consultada per aquest diari.


«Era una farsa»

Així mateix, en el llibre dedicat al polític català queda reflectit el moment en què comença a cansar-se de la mediació penebista. La data concreta és dimecres, 11 d'octubre del 2017, quan s'assabenta que hi ha una reunió extraordinària del consell de ministre de Rajoy, per preparar l'aplicació d'un 155. Això, després d'haver suspès l'enrevessada declaració d'independència. Segons explica, se sent molt enganyat. «Ho tenien planificat. Han aconseguit el que volien. Era una farsa. No hi havia cap voluntat de diàleg. No n'hi ha hagut en cap moment. Els bisbes, Urkullu, Moragas... només volien fer-nos parar. Però a canvi de res. Van contribuir a fer creïble que hi havia voluntat de diàleg», va dir llavors un enfadadíssim Puigdemont, segons recull el llibre. És poc probable que aquesta reflexió, al llegir-la, hagi sorprès al tot just reelegit lehendakari, que ja intuïa quina seria la lectura del que va passar, segons revelen els seus papers. «La perspectiva d'uns (de l'aturada del 10 d'octubre] serà que es tracta d'una trampa i la dels altres, que es tracta d'una traïció. Una mirada curta des de l'Estat sense intel·ligència política garantirà el xoc», va augurar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook