23 de juliol de 2020
23.07.2020
L'Empordà

El Suprem revoca la sortida laboral de Forcadell i decidirà sobre els altres presos

L'alt tribunal considera «injustificable» el règim de semillibertat «de facto» que se li va concedir abans de complir una quarta part de la pena L'Audiència de Girona desestima el recurs de la Fiscalia contra els permisos de Dolors Bassa perquè considera que l'exconsellera ja gaudeix de semillibertat

24.07.2020 | 06:30
El Suprem revoca la sortida laboral de Forcadell i decidirà sobre els altres presos

El Tribunal Suprem ha revocat les sortides laborals concedides a Carme Forcadell en virtut de l'article 100.2 del reglament penitenciari abans que aquesta gaudís del tercer grau, en una dura interlocutòria que obre la porta al fet que es pronunciï pròximament sobre la resta de presos del procés.

Els magistrats que van jutjar l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i onze líders independentistes més ja tenien a l'horitzó la possibilitat de pronunciar-se sobre el tercer grau que la Generalitat va concedir als nou que van ser condemnats a presó, sempre que aquest, com és previsible, sigui recorregut per la Fiscalia. El que no estava tan clar és que haguessin de debatre sobre l'ara famós article 100.2 del reglament penitenciari, que permet als presos sortir unes hores per treballar o fer voluntariat i del qual els nou condemnats van gaudir abans que se'ls concedís el règim de semillibertat el passat 14 de juny.

Després de ser avalades pel jutge de vigilància penitenciària, la Fiscalia va anar recorrent aquestes sortides davant les respectives audiències provincials, si bé un jutge de Lleida, competent sobre la presó de Mas d'Enric de Tarragona en què es trobava llavors Forcadell, va decidir remetre al Tribunal Suprem el recurs relatiu a l'expresidenta del Parlament. Donada la «falta d'unitat interpretativa» en la jurisprudència, l'assumpte de la competència per decidir sobre els recursos d'apel·lació a aquestes sortides era controvertit, segons va admetre la mateixa Fiscalia del Suprem i reitera l'alt tribunal, que tanca ara el debat en declarar-se competent, per ser el tribunal sentenciador.


Model d'execució de la pena

L'article 100.2, argumenta el tribunal, afecta el model d'execució de la pena, com ho fan les classificacions en grau -competència del tribunal que dicta sentència-, per tant, «en tractar-se d'una matèria fa referència a l'execució de la pena», els recursos contra aquest precepte també han de ser examinats per aquest òrgan. La decisió del Suprem va tenir efectes evidents: hores després que es pronunciés, l'Audiència de Barcelona va acordar remetre els recursos de la Fiscalia contra les sortides laborals que es van concedir a l'exconseller Joaquim Forn; al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; i a l'exlíder de l'ANC Jordi Sánchez, els tres també ja en tercer grau.


L'última paraula

Però no ha fet el mateix l'Audiència de Girona, que en un acte amb data de dimecres -abans que transcendís la resolució del Suprem, també signada dimecres- va desestimar el recurs contra el 100.2 de l'exconsellera Dolors Bassa sense entrar en el fons de l'assumpte en considerar que el debat seria inert perquè la presa ja gaudeix del règim de semillibertat. No ho va considerar així el Suprem, que també tindrà l'última paraula sobre el tercer grau dels nou líders independentistes i qui ha estat contundent en reprovar la decisió de la junta de tractament de la presó sobre les sortides de Forcadell. És «injustificable» aquest règim de semillibertat «de facto» que se li va concedir abans d'haver complert ni una quarta part de la pena (11 anys i mig), diu l'alt tribunal, que adverteix que el 100.2 no pot amagar excarceracions pròpies del tercer grau, i subratlla que les tasques de voluntariat i acompanyament a un familiar per les quals es va flexibilitzar el seu règim, res tenien a veure amb la reinserció de delicte de sedició. La interlocutòria, de què ha estat ponent el president de la Sala, Manuel Marchena, és contundent en la seva desaprovació a la concessió d'aquests permisos a Forcadell donada «l'absència absoluta d'enllaç» entre el programa de tractament i el seu «procés de reinserció social, que, com és obvi, no pot ser aliè al delicte pel qual va ser condemnada».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook