Carles Puigdemont va fer ahir la presentació del seu llibre M'explico: de la investidura a l'exili, escrit pel periodista Xevi Xirgo, en què l'expresident va evitar tota qüestió relacionada amb la creació del seu nou partit i va projectar llums i ombres sobre la figura del que va ser el seu vicepresident, i president d'ERC, Oriol Junqueras. Puigdemont, d'una banda, va afirmar que la relació entre tots dos «ara que s'ha pogut reprendre perquè ell ha estat tres anys a la presó» és més que òptima i que tots dos es reconeixen «com a membres del mateix bàndol», és a dir, de la independència de Catalunya. D'altra banda, però, en el text editat no dubta de titllar-lo de «deslleial» en alguna ocasió.

Puigdemont té una explicació per a això, després de reconèixer que «és un llibre arriscat per a l'època de Twitter», perquè conté frases que «si es transmeten per si soles, són esbiaixades, mentre que la lectura completa dona una altra imatge». L'expresident afirma que Junqueras va ser lleial «per exemple, en el moment més important, en l'1-O».

Absència en la reunió «clau»

També en la roda de premsa virtual d'aquest dilluns, Puigdemont va sembrar d'interrogants l'actuació de Junqueras. Així, va descriure que va convocar una reunió al Palau de la Generalitat la tarda que es va proclamar la independència, el 27 d'octubre del 2017, una trobada «clau» amb el Govern i els aliats, és a dir, les entitats sobiranistes, en la qual calia prendre decisions sobre els passos a seguir, perquè «no podien ser decisions només meves. I Junqueras no va poder venir». Encara més, entre la sessió del Parlament, d'aquest 27 d'octubre, i la vigília de l'entrada a la presó de Junqueras i els altres presos, l'1 de novembre, no hi va haver cap contacte directe. Aquest primer de novembre es va celebrar una multiconferència amb diversos assistents. Quant al que va passar aquells dies d'octubre, Puigdemont afirma haver estat «salvatgement enganyat» per l'Estat quan, el 10 d'octubre, se li va demanar no prendre cap decisió irreversible «a canvi d'obrir un diàleg». Una proposta que no es va completar. També va asseverar que, en les converses que va mantenir amb Pedro Sánchez, llavors només líder del PSOE, «hi va haver plantejaments que podrien haver arribat a encontres», però que tot això va acabar el 3 d'octubre amb el discurs «colpista» de Felip VI. Puigdemont va explicar també que ha reprès «de manera incipient» el contacte amb Junqueras i confia a «revertir les desavinences». Tot i que al seu llibre, escrit «gairebé en defensa pròpia», l'expresident relata que no volia entrar en una etapa «tan dura» com la de l'1-O amb un vicepresident «deslleial», ara es mostra optimista i espera que el tercer grau «els apropi més» per tal de definir una estratègia «unitària» del sobiranisme davant d'un Estat «molt poderós».