ls quatre grups impulsors del debat del Parlament sobre la gestió de les residències de gent gran durant la crisi de la covid-19 (PSC, comuns, CUP i PPC) van suspendre la gestió del Govern en aquest camp, i van demanar que s'aclareixi per què hi ha hagut 4.099 morts en aquests centres, així com també un canvi de model. Els grups proponents van explicar ahir, a la fase inicial del debat monogràfic del Parlament sobre «la gestió de les residències per a gent gran i persones amb discapacitat durant la pandèmia de la covid-19», els motius pels quals han sol·licitat que tingués lloc aquest ple.
El diputat del PSC Raúl Moreno va acusar el Govern de «negar l'assistència sanitària» a persones «pel sol fet de ser grans i viure en residències», i els va acusar de construir «un mur d'accés al sistema públic de salut» per al col·lectiu. «Hem d'estar a l'altura de la situació, prendre les millors decisions amb el màxim consens possible, i modificar el que s'ha fet malament, entre altres motius perquè el virus encara està entre nosaltres», va advertir.
Per part de Catalunya en Comú Podem, la portaveu adjunta, Marta Ribas, va carregar contra la «incapacitat» del Govern per gestionar les residències. Ribas va dir que la gestió va ser «dolenta» malgrat admetre que no hi ha hagut mala voluntat.
«Aprendre dels errors»
Per la seva banda, la portaveu de Cs al Parlament, Lorena Roldán, va instar el Govern a «aprendre dels errors» de la gestió de les residències catalanes durant la pandèmia de covid-19 «ara que els rebrots ja són aquí».
Des de la CUP, Vidal Aragonès va expressat el seu reconeixement als treballadors de les residències que «segueixen estant maltractats», va indicar, perquè cobren menys de mil euros mensuals, tenen jornades a temps parcial, i càrregues de treball que són inassumibles». Segons Vidal Aragonès, la covid-19 «ha transformat el col·lapse del model de residències en una tragèdia», i va recalcar que «cap govern dels que hi ha hagut fins ara ha volgut apostar per una xarxa de residències públiques».
En representació del PPC, Santi Rodríguez va destacar que 4.099 persones mortes a les residències en només tres mesos «és un balanç que, com a societat evolucionada, no ens podem permetre, de manera que cal veure què ha passat i com corregir això». Santi Rodríguez va afegir que el ple ha de tenir continuïtat en la comissió d'investigació constituïda ahir mateix, i va considerar que «a mig termini cal repensar el model».
«Arma partidista»
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, va assegurar que «no utilitzarem la desgràcia dins les residències com a arma partidista d'erosió política, com alguns volen fer».
El cap del Govern va afegir que usar la situació dels centres amb objectius polítics seria «irresponsable» i «deterioraria» l'opinió pública sobre els professionals que tenen cura de les persones amb més vulnerabilitat. Torra precisament va fer una crida a evitar el «relaxament» amb la gent gran, més vulnerables amb la covid-19. El president també va culpar «l'infrafinançament» de l'Estat a Catalunya: «Anys de vulnerar la llei de dependència té conseqüències», va lamentar. En aquesta línia, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, va reclamar un major finançament per als serveis socials i l'atenció a la dependència i va demanar que se'ls reconegui com «un veritable pilar» de l'estat del benestar.
La Coordinadora 5+1, integrada per familiars d'ancians que viuen en residències, va exigir a les portes del Parlament habitacions individuals per als residents per evitar nous contagis.
