Les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses van proposar, per unanimitat, concedir el tercer grau als nou líders independentistes presos, de manera que en principi només haurien d'acudir al centre penitenciari a dormir entre setmana.

Segons va explicar en roda de premsa el secretari de Mesures Penals de la Generalitat, Amand Calderó, les presons van revisar ahir la classificació penitenciària dels líders independentistes presos, que des del passat mes de gener estan en segon grau, encara que flexibilitzat amb el article 100.2, que els permet sortir a treballar i fer tasques de voluntariat.

Amb la proposta de les juntes de tractament, que en un termini màxim de dos mesos ha de ser ratificada per la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima per fer-se efectiva, els presos del procés haurien d'anar únicament a dormir a la presó, de dilluns a divendres, i passarien el cap de setmana a casa seva.

Els reclusos podran accedir a la llibertat quan ho ratifiqui la Generalitat, encara que el tercer grau pot ser recorregut per la Fiscalia -que fins ara s'ha oposat a totes les flexibilitzacions penitenciàries dels presos- davant el jutjat de vigilància i, a diferència del 100.2, l'última paraula la tindria el Suprem, com a tribunal sentenciador.

Amb el tercer grau, els nou interns podrien anar a dormir a centres penitenciaris oberts, a les anomenades «unitats de dependents» (habitatges compartits per a presos en semillibertat sota supervisió) o fins i tot a casa, si se'ls apliqués en un futur l'article 86.4 del reglament penitenciari que es va utilitzar per excarcerar reclusos durant la pandèmia.

Una trentena de tècnics

A diferència del passat mes de desembre, en què les juntes de tractament van proposar el segon grau als líders del procés en contra del criteri d'alguns dels seus membres, la decisió d'ahir va ser acordada de forma unànime per la trentena de tècnics que integren els equips de Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses.

Els líders del procés tenen la possibilitat d'accedir al règim de semillibertat quan fa entre dos anys i mig i tres que estan interns i, des del passat mes de febrer, gaudeixen de sortides setmanals per treballar, fer voluntariat o cuidar familiars dependents.

En la roda de premsa, Calderó va precisar que les juntes es van reunir simultàniament a les 9 hores d'ahir per «protegir d'amenaces i coaccions els funcionaris de la Generalitat», després que en ple confinament per la pandèmia el Tribunal Suprem advertís que actuaria contra ells si excarceraven els líders independentistes.

La decisió de proposar la semillibertat als presos del procés l'han adoptat 30 professionals diferents de les tres presons, que, va precisar el secretari, van valorar la conducta, l'adaptació al centre, les condicions de l'entorn, l'absència d'antecedents i el risc de reincidència dels interns.

En aquest sentit, va insistir que els funcionaris «han de treballar en llibertat», per la qual cosa va fer una crida a confiar en els professionals, i va demanar que «ningú s'equivoqui d'adversari» criticant les decisions de les juntes ja que aquestes no han de ser «armes llancívoles».

«Càstig i venjança»

Calderó va mantenir que la presó «no és espai ni per al càstig ni per a la venjança, sinó un àmbit de rehabilitació», un principi reconegut a l'Estatut i la Constitució que, segons ell, ha de tenir en compte «tothom, fins i tot els que branden la Carta Magna cada dia». El secretari va invocar l'article 72.4 de la Llei orgànica general penitenciària, que impedeix mantenir classificat en un grau inferior un pres que reuneixi les condicions per accedir al superior.

Davant les temptacions d'atacar les decisions dels funcionaris de les presons, Calderó va alertar que l'execució de la sentència del procés «no està sobre la taula de cap conseller ni president» de la Generalitat, perquè si depengués de la Generalitat, «mai haurien estat a la presó».

Segons l'opinió del secretari, «cap convicció personal de cap conseller o membre de la junta de tractament pot modificar cap sentència», de manera que atribuir les decisions sobre els presos a motius partidistes seria «mirar el dit i no la Lluna».