20 de juny de 2020
20.06.2020
L'Empordà

1.228 detinguts i 150.000 denúncies a Catalunya durant l'estat d'alarma

Experts qüestionen la base jurídica de les sancions, basades en la Llei Mordassa

20.06.2020 | 11:54
Control policial durant el confinament

L'estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus arriba al seu final amb un total de 1.228 detinguts i més de 150.000 denúncies a Catalunya, una elevada xifra per a una administració que ha de afanyar-se en la seva tramitació si no vol que, almenys les de caràcter lleu, prescriguin.

Durant aquests mesos, saltar-se el confinament ha comportat propostes de sanció que poden comportar multes des dels 600 euros per desplaçaments no autoritzats fins als 10.400 per organitzar o participar en activitats de grups que suposen risc de contagi, segons una guia distribuïda per Interior al mes de l'estat d'alarma.

Per comunitats autònomes, i amb dades de mitjans de juny, és Andalusia la que acapara el major nombre de sancions, amb una mica més de 194.000, per davant de Madrid, amb unes 183.000, i el País Valencià (al voltant de les 167.000). Les tres representen el 48 per cent del total.

Pel que fa a les detencions, són també aquestes tres comunitats les que n'absorbeixen la majoria, amb més de 1.400 en cada cas.

Tot just començat l'estat d'alarma, les xarxes es van omplir de vídeos amb originals formes de saltar-se el confinament. Sonat va ser el cas del veí de Múrcia que va treure les escombraries disfressat de dinosaure; o d'aquests altres de Palència i Monforte (Lugo) que, a falta de gos, van treure a passejar un peluix, el primer, i dues cabres subjectes amb una corretja, el segon.

Ja en plena desescalada, la celebració de 'botellons', com el famós de Tomelloso (Ciutat Real), i festes als domicilis han obligat els agents a aixecar actes de sanció.

LA "LLEI MORDASSA": LA BASE DE LES MULTES

La Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, ha estat en la que s'han basat els agents per denunciar l'infractor, atès que no es va crear cap norma "ad hoc", si bé alguns experts dubten que aquest règim sancionador hagi donat una "resposta adequada" a les infraccions i es pregunten si no hagués estat millor crear-ne un d'específic.

Segons l'opinió del catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de València Gabriel Doménech, la regulació ha estat "insuficient" i el Govern central ha tractat d'utilitzar aquest règim sancionador "amb interpretacions discutibles".

Silvia Del Saz, catedràtica en el mateix camp de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), destaca els problemes en la tipificació de la infracció, generalment per desobediència, que exigeix un requeriment previ, i veu camí en els recursos que es plantegin.

En declaracions a Efe, tots dos posen en relleu les diferents interpretacions al voltant d'algun aspecte de la llei de l'estat d'alarma, com el que indica que un cop finalitzi, "perdran la seva eficàcia totes les competències en matèria sancionadora i amb vista a actuacions preventives que corresponguin a les autoritats competents" i les mesures adoptades en base a aquestes, "excepte les que consisteixen en sancions fermes".

Tot i que admeten que no hi ha jurisprudència al respecte, més enllà que les sancions decaiguin, tots dos opinen que es refereix fa a la devolució de les competències que el comandament únic hagi adquirit de forma extraordinària amb l'estat d'alarma.

En aquest cas han estat les Delegacions del Govern les encarregades de tramitar les propostes de sanció, si bé al País Basc i Catalunya, un cop el Ministeri de l'Interior va deixar d'ostentar el comandament únic el 24 de maig, les forces de seguretat autonòmiques van començar a reportar les multes davant les seves respectives conselleries.

Mentrestant, en una resposta parlamentària, el Govern central defensa que les propostes de sanció han estat "plenament fonamentades jurídicament" en la llei de Seguretat Ciutadana, que no exigeix requeriment "més que per la sanció de conducta consistent en la negativa a identificar-se".

I recorda que "hi ha prou informació pública perquè els ciutadans" sàpiguen quines són les circumstàncies que han motivat l'estat d'alarma i "com adaptar els seus comportaments" a aquest.

Però la vulneració de les normes no només ha esdevingut en sancions administratives, sinó que els tribunals també han actuat aquests mesos per intentar tallar la reincidència amb condemnes, generalment a penes lleus o multes, però que també han portat incomplidors a la presó.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook