El president català, Quim Torra, no vol revelar encara si avançarà o no les eleccions abans que el Tribunal Suprem confirmi la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), dictada a la fi de 2019, que ho va condemnar d'un any i mig d'inhabilitació.

Fonts pròximes al president català consultades per EFE indiquen que Torra "té molt clar el que pensa fer" segons l'escenari que es trobi en els pròxims mesos, però no vol revelar-lo -ni públicament ni tampoc a col·laboradors pròxims- encara, perquè insisteix que el Govern ha de "centrar-se" a afrontar la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus.

"El president no improvisarà, té molt clar el que farà, però ho explicarà quan correspongui, no ara", han assenyalat les fonts consultades, que recorden que al gener Torra ja va donar per liquidada la legislatura, donades les discrepàncies estratègiques amb ERC, i per tant "no l'allargarà més del necessari", encara que primer vol deixar "ben encarrilada" la sortida a la crisi.

Aquest dissabte al matí, Torra tenia l'ocasió de pronunciar-se per primera vegada públicament sobre la decisió de la Sala Segona del Suprem, que va transcendir el dijous, de fixar per al 17 de setembre la vista del recurs interposat pel president contra la sentència del TSJC, que el va condemnar per desobeir l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar els llaços grocs dels edificis públics abans de les eleccions generals del 28A.

La convocatòria consistia a participar en la campanya de donació de sang en el Palau de la Generalitat i atendre els mitjans.

En les seves declaracions, no obstant això, Torra ha volgut "centrar-se" exclusivament a agrair el "gest de generositat i solidaritat inoblidable" de les 53.000 persones que durant el confinament "van vèncer totes les pors" i van acudir als hospitals per a continuar donant sang.

Fonts del Palau de la Generalitat han indicat que Torra és poc inclinat a comentar "rumors i filtracions" i han subratllat que encara no han rebut "notificació oficial" que la vista del seu recurs al Suprem se celebrarà el 17 de setembre.

Torra, insisteixen des del seu entorn, segueix "concentrat" en la crisi derivada de la pandèmia i fa cas omís a les "pressions" perquè posi data a les pròximes eleccions a Catalunya i s'avanci així a la seva possible inhabilitació a les mans del Suprem.

Sense anar més lluny, els seus socis del Govern, ERC, reclamen des de fa setmanes que el president pacti amb ells un horitzó electoral i no permeti que sigui el Suprem el que, apartant-lo del poder, provoqui unes eleccions sobrevingudes.

Després de conèixer-se el dijous la data del 17 de setembre per a la vista del recurs de Torra, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va sortir al pas amb un vídeo en el qual li expressava la seva solidaritat davant la "nova ofensiva judicial" i va proposar al conjunt de l'independentisme una reunió per a acordar una estratègia enfront de la "repressió".

En les files presidencials, aquestes expressions públiques d'ERC van causar certa perplexitat, ja que entenen que l'anunci del Suprem no és oficial i no ha estat notificat encara a Torra.

Avui dissabte, també el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha emplaçat Torra a fixar un "horitzó electoral clar" per a no deixar que sigui "una decisió del Tribunal Suprem la que posi en marxa la convocatòria electoral".

Quines són les possibilitats que té per davant Torra?

Una d'elles és anticipar-se al Suprem i convocar eleccions abans que sigui inhabilitat, si bé aquesta opció no entra en els seus plans a curt termini, ja que ja ha dit que només les convocarà si considera que la resolució de la crisi està encarrilada.

Una altra possibilitat és que ferma el decret de convocatòria una vegada que el Suprem confirmi la seva inhabilitació però abans que aquesta confirmació li sigui notificada i, per tant, sigui efectiva.

En cas de no convocar eleccions, la seva inhabilitació provocaria que el vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, quedés provisionalment al comandament de l'executiu, fins que fos investit un altre president -JxCat podria postular a un dels seus diputats- o vencessin els terminis sense haver investit a ningú, la qual cosa conduiria a la convocatòria automàtica d'eleccions.