Mentre les autoritats sanitàries catalanes acoten els rebrots de Covid detectats a Lleida, Catalunya ha superat avui oficialment els 12.000 morts, al anotar al registre 277 nous difunts de dies anteriors, als quals institucions i ciutadania han retut el seu primer homenatge al primer dels 10 dies de dol oficial decretats per l'Estat.
La plaça Sant Jaume de Barcelona ha estat escenari avui del primer minut de silenci institucional, encapçalat pel president de la Generalitat, Quim Torra, i l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, amb els seus equips respectius, en memòria de les víctimes de la Covid-19.
Aquest homenatge s'ha repetit en molts ajuntaments, a les portes d'hospitals, residències, empreses i altres institucions, en el que ha estat el primer homenatge oficial a les víctimes d'aquesta pandèmia, que segueix remetent, tot i que 187 persones, les mateixes que ahir, segueixen encara a l'UCI.
El cardenal arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Joan Josep Omella, s'ha unit al dol oficial decretat avui a Espanya i ha assegurat que l'Església recordarà sempre a cada difunt d'aquesta pandèmia.
Catalunya ja comptabilitza un total de 12.154 víctimes mortals per la Covid-19, tot i que les defuncions, que van arribar a ser 414 en un sol dia el 30 de març, continuen disminuint cada dia i aquesta setmana tot just superen la vintena de morts diàries, una tendència que baixa de mica en mica.
El departament de Salut ha atribuït el gran increment de notificacions registrat avui al retard en la comunicació dels morts que fan les funeràries, i ha puntualitzat que la majoria de defuncions noves registrades corresponen a persones que en realitat van morir en els dies més àlgids de la epidèmia o en les últimes setmanes i que encara no havien entrat en el registre oficial.
Des de l'inici de la pandèmia a Catalunya ja s'han donat 37.375 altes hospitalàries de persones diagnosticades de Covid, 121 d'elles en les últimes 24 hores.
Amb l'alleujament de la situació dels hospitals i la consolidació del procés de desescalada, els sanitaris catalans, recolzats per usuaris, han fet un pas més en les seves protestes perquè es doti de més recursos a la sanitat pública i avui han protagonitzat concentracions davant centres d'atenció primària, hospitals i geriàtrics.
Els professionals sanitaris també han reivindicat recuperar el 5% del sou que se'ls va retallar el 2012 i que la Generalitat encara no els ha rescabalat.
Mireia Moret, metgessa de família d'un centre d'atenció primària de Barcelona, ha explicat a Efe que el moment dels aplaudiments als sanitaris "ja ha passat" i que les medalles, com la concedida pel Parlament als professionals, "són d'agrair però ara necessitem condicions laborals dignes, perquè només així es pot fer una bona feina".
"Estem esgotats, en l'atenció primària estem al límit, i no, no hem tornat a la normalitat perquè fem el control a les residències, els estudis de seroprevalença, les proves massives i l'atenció a la pandèmia, sense recursos humans de més", ha denunciat.
Les autoritats sanitàries catalanes segueixen vigilant el rebrot de casos detectat a la regió sanitària de Lleida pels contagis en una festa d'aniversari, en treballadors d'empreses càrnies i en residències geriàtriques, tot i que segons les dades recopilades per Salut, sembla que aquest rebrot tendeix lleugerament a la baixa.
No obstant això, els 95 casos de coronavirus confirmats amb una prova PCR entre els dies 21 al 26 d'aquest mes a Lleida, dels quals 24 estan ingressats en hospitals i nou a la UCI, impediran que aquesta regió pugui passar el dilluns a la fase 2 tot i portar 15 dies en fase 1.
En el procés de desescalada de la ciutat de Barcelona, que es troba en fase 1, l'Ajuntament ha informat avui que ja permetran en fase 2 practicar esports sense contacte a l'aire lliure, com l'atletisme, i en fase 3 podrà tornar a rodar la pilota als camps de futbol.
En fase 1, en què Barcelona es troba des de dilluns, es poden practicar "esports urbans" com la petanca, tirs en camps de bàsquet -que no partits- o tennis de taula.
Quant als avenços científics coneguts avui, la UAB ha iniciat una campanya de micromecenatge per obtenir els 130.000 euros que necessita per desenvolupar una vacuna contra la SARS-CoV-2 amb una metodologia que no s'està aplicant en cap assaig a Espanya.
El genetista i investigador de les universitats de Leicester i UOC Salvador Macip no descarta que hi hagi predisposició genètica a reaccionar d'una manera o una altra davant el coronavirus.
També científics de la URV han identificat dos fàrmacs antiinflamatoris que poden inhibir que es repliqui el coronavirus SARS-COV2.
