Els socorristes reclamen que a les seves tasques de vigilància no s'hi afegeixi aquest estiu la de convertir-se en "policies de la platja" amb les noves mesures de distanciament social i reclamen garanties per poder realitzar sense riscos rescats a l'aigua, han explicat a Efe.

Ramsés Martí, professor de salvament i assessor de serveis de vigilància municipal, ha advertit que ell i els seus companys "tenen molts dubtes i preocupacions" sobre com es desenvoluparà la seva tasca aquest estiu a les platges a causa de la pandèmia.

El salvament és una competència municipal que en el 90% dels casos està externalitzada, una discrecionalitat que afegeix encara més incertesa en el sector, que reclama instruccions de les autoritats el més concretes possibles.

"No sabem si tindrem EPI adequats per al rescat aquàtic, quin aforament hi haurà a les platges i quines tasques s'esperen de nosaltres", ha explicat a Efe Martí, que ha volgut insistir que "si es vigila l'aigua, no es pot alhora controlar les distàncies de seguretat a la sorra".

"No podem assumir la tasca de policia de la platja", ha dit el socorrista, en la mateixa línia d'altres companys, que recorden que no són autoritat pública per multar ni prohibir i que aquestes tasques són més pròpies d'agents cívics o policia local.

Martí, que vigila les platges de Calafell (Baix Penedès), ha insistit que, si bé els banyistes sí que els reconeixen certa autoritat a l'aigua, no passa el mateix a la sorra.

Un altre company, José Carlos Rubio, que acostuma treballar a les platges de l'Estartit (Baix Empordà) i Comarruga (Tarragona), es pregunta també com poder fer un rescat en condicions mantenint mesures de prevenció davant el coronavirus.

Demana que les autoritats aclareixin quin és el material adequat i necessari, perquè no quedi només a discreció de cada empresa què es compra i què no, i recorda que ja des de fa anys es vénen reclamant materials per higiene, com màscares de busseig i tubs o pilotes de ressuscitació.

"A molts ajuntaments es busca sempre estalviar en agents locals a la platja i que assumeixin aquestes tasques dels socorristes. Però no és tan senzill, perquè no es poden fer dues coses alhora. El que cal és més personal", ha afegit el jove, de 28 anys, que es mostra escèptic sobre que aquest estiu hagin de rebre un plus de perillositat per la seva tasca.

Per la seva banda, Francisco Cano, director de Prevenció i Seguretat de la Reial Federació Espanyola de Salvament, ha dit que està "preocupat" i a la "expectativa" que avanci la situació i es concretin mesures, "perquè amb les condicions actuals i la necessitat de mantenir les distàncies de seguretat seria difícil portar-ho a la pràctica".

A priori, diu veure complicat l'ús de mascareta, almenys en entrar al mar, i destaca la necessitat que es faciliti gel desinfectant suficient per al personal i per al material de salvament.

Per a les reanimacions veu imprescindible dotar els socorristes amb materials de "mètode barrera" per fer les reanimacions cardiopulmonars.

Sobre si han o no d'assumir tasques de vigilància de comportaments imprudents a la sorra, ha apuntat que ja fa temps que ajuden a prevenir i advertir de males conductes a la platja, tot i que si s'afegeixen noves tasques serà necessari afegir també més personal.

I més enllà, ha recordat en aquest sentit la "indefensió" que suposa que els socorristes no siguin reconeguts com a autoritat, sense possibilitat de prohibir o multar.

Quan queden setmanes perquè arribi una fase del desconfinament que permeti un ús recreatiu de les platges, encara que amb aforament restringit, algunes ciutats com Barcelona ja han començat a prendre mesures de control de la sorra i l'aigua.

Des de fa una setmana, coincidint amb l'obertura de platges per fer esport, cada platja de Barcelona té dos accessos establerts, per controlar l'entrada i evitar aglomeracions, que vigila la Guàrdia Urbana.

Per ara, això sí, no hi ha socorristes ni tampoc funcionen els lavabos ni les dutxes, que s'han tancat per seguretat.