10 de maig de 2020
10.05.2020
L'Empordà

Què ha passat amb la gent gran? El drama de les residències en 8 claus

Els geriàtrics catalans sumen més de tres ml morts per covid-19

10.05.2020 | 12:27
Una treballadora d'un geriàtric amb una resident

Fins avui, 3.294 majors han mort a les residències catalanes a causa de la Covid-19, 12.473 han donat positiu pel virus i altres 34.624 són sospitosos d'estar infectats.

És a dir, gairebé una tercera part de les morts amb coronavirus a Catalunya ha tingut lloc en residències -a la qual cosa caldria sumar als residents morts en hospitals-. I més de dues terceres parts dels usuaris (46.113 dels poc més de 64.000 ancians comptabilitzats en residències abans de la crisi) s'han infectat de la Covid-19 o hi ha sospites que així hagi estat.

Com hem arribat fins a aquest extrem? En parlem amb cinc coneixedors del sector que apunten a greus problemes estructurals més enllà de l'escassetat de material sanitari, que ha facilitat l'increment de contagis.

Es tracta de la presidenta de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), Cinta Pascual; els sindicalistes de la UGT i CCOO, Javier Moreno i Josep Martínez; el director del portal inforesidencias.com, Josep de Martí; i el director executiu de la Fundació Vella Terra, Sergio Osuna.

1. Salaris Baixos

En un sector fortament feminitzat, les cuidadores de gent gran o gerocultores cobren un salari base de 997,16 euros mensuals bruts i els fisioterapeutes arriben als 1.251,19, per posar dos exemples. A Catalunya regeix el conveni estatal, ja que no se n'ha acordat cap a nivell autonòmic.

Com apunta Moreno, a aquests professionals els surt més a compte treballar en un supermercat com els de Mercadona (salari base de 1.300 euros bruts) que deixar-se la salut en una residència d'ancians.

L'escassetat de material de protecció ha provocat que ara mateix més de 4.000 del total de prop de 75.000 professionals de les residències estiguin aïllats per haver donat positiu per Covid-19 o per precaució, el que afegeix encara més pressió als que segueixen treballant.


2. Treballadores desbordades

Els majors dependents es divideixen en tres graus. Segons indica la Generalitat, els de primer grau tenen una dependència "moderada" i necessiten "d'ajuda intermitent"; els de segon "severa" i requereixen "d'ajuda extensa"; i els de tercer "gran" i reclamen la "presència indispensable" d'algú que els ajudi.

Actualment, els residents amb dependència de segon i tercer grau es divideixen al 50%, mentre que els de primer grau són residuals.

Sobre el paper, un gerocultor ha de dedicar-li a cada resident de segon grau 450 hores a l'any (una mica més d'1,2 hores al dia) i 580 hores als majors de grau 3 (poc més d'1,5 hores a el dia).

Es pot en hora i mitja cuidar com es deu a una persona totalment dependent? A l'ancià, recorda Martínez, cal -com poc- aixecar-lo del llit, dutxar-lo, vestir-lo, donar-li de menjar dues vegades al dia, despullar-lo i tornar-lo a ficar al llit.

Sindicats i patronal reclamen incrementar la ràtio de personal per usuari.


3. En mans privades

Segons un informe del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) d'octubre de 2019, a Catalunya el 79,7% de les places residencials disponibles són privades o concertades i el 20,3% són públiques. Barcelona és la setena província espanyola amb menor percentatge de places públiques.

Catalunya compta amb 39.936 places residencials de finançament públic, és a dir, més de la meitat del total, que són una mica més de 64.000. Però això no vol dir que aquestes 39.936 places siguin públiques (només ho són unes 25.000), ja que una part, encara que finançades pel sector públic, les gestionen empreses privades (unes 15.000).

Així mateix, Catalunya compta amb una plaça en residència -sigui pública o privada- per cada 4,3 majors de 65 anys.


4. Infrafinançament del sector

Fins a finals de 2019, segons les tarifes públiques de la Generalitat -congelades des del 2011-, una plaça per a dependents de segon grau ascendia a 1.595,06 euros mensuals i una de grau 3 se situava en els 1.869,41 euros. A partir de llavors, el cost de les places de grau dos s'ha igualat a les de grau 3.

Des del Govern s'ha assenyaladit repetidament que, si bé la llei de la Dependència indica que el servei s'hauria de cofinançar a parts iguals, la Generalitat està aportant el 88% del total de recursos i el Govern central només el 12%.

Empreses i sindicats del sector demanen des 2017 que s'incrementi en 300 milions la partida destinada als geriàtrics, però els pressupostos catalans del 2020 només preveuen 15 milions per any durant quatre anys, és a dir, 90 milions d'augment.


5. Radiografia dels residents

L'edat mitjana dels residents és de 84 anys i el 90% d'aquests presenten patologies de diferent tipus. La mitjana anual de defuncions -sense tenir en compte aquests gairebé dos mesos- se situa en 900 persones grans al mes.

Els residents cada vegada arriben més minvats als centres. Segons càlculs de la UGT, fa una desena d'anys l'estada mitjana a les residències era d'entre vuit i deu anys. Ara es situaria entre els tres i els quatre.

Empleats d'una funerària s'enduen el cos d'un resident en un geriàtric | ACN


Una de les causes de la deterioració amb la qual els grans arriben a les residències és la manca de places i la llista d'espera per accedir-hi. En resposta a una pregunta parlamentària al gener de 2019, el Govern va xifrar en 18.438 les persones grans que estaven en llista d'espera per entrar en un centre residencial.


6. Mirar cap endavant

Vista la situació crítica de les residències, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ja ha avisat que caldrà plantejar "com volem que els nostres avis visquin els seus últims anys, en una llar o en una habitació d'hospital". Enmig de la crisi, donat el desbordament de el sector, la gestió dels geriàtrics va passar a mans de la conselleria de Salut.

Pascual veu en aquest sentit clau que els centres comptin amb màquines d'oxigen, ja que xifra en un 40% les hospitalitzacions de residents per aquesta causa. Actualment alguns centres compten ja amb aquests aparells, però no és obligatori per llei.


7. Cada vegada més vells

De Martí incideix que el que ha passat a Catalunya i a la resta de l'Estat no difereix al que ha passat a tot Europa. Segons la seva opinió el model no ha fallat: simplement els ancians residents són la principal diana del virus.

Afirma que és prematur proposar solucions i fins i tot analitzar les xifres: no hauríem de comptar el nombre de morts sinó el nombre d'anys de vida que s'han perdut. A tall d'exemple: no és el mateix la mort d'un resident de més de 90 anys ja malalt i amb pocs mesos més d'esperança de vida que la mort d'un altre d'uns 80 encara amb camí per recórrer.

I demana allunyar la temptació de convertir aquests centres en alguna cosa semblant a hospitals, ja que indica que, més enllà del virus, "hi ha tres coses que maten als residents: la solitud, l'avorriment i el sentiment d'inutilitat".

Finalment esgrimeix dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE): el 2018 els majors de 65 anys eren el 29,6% de la població, però el 2033 es preveu que siguin el 40,8%. Així que més val cuidar les residències.


8. Les residències, últim recurs

Osuna, coordinador del document "Un nou model de residència geriàtrica", defensa al seu torn la necessitat d'avançar en el mig termini cap a "apartaments totalment accessibles i en els quals s'incorporin tecnologies de suport", on es rebin "paquets d'atenció integral" i hi hagi "instal·lacions comunes compartides", entre d'altres aspectes.

Una de les raons per evolucionar cap a aquest model la trobem en un estudi dels investigadors Rafael Muñoz i Maria Rodríguez, que conclou que el 80% de la gent gran en residències presenten risc de depressió, mentre que entre els que viuen al seu domicili només presenten aquest risc el 26,8%.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook