"Estem patint la pandèmia per coronavirus igual que qualsevol altra persona de la classe obrera". Així s'expressa la Janet, portaveu del col·lectiu Putes Indignades. Malgrat estar confinades i sense ingressos pel fet de no poder treballar, els plans de contingència de les administracions "s'han oblidat des del minut zero de les treballadores sexuals". Ho denuncia Mercè Meroño, coordinadora de la fundació Àmbit Prevenció, que lamenta que "ningú es pregunta què passa amb aquestes dones" ara. En una línia similar s'expressa Anna Saliente, representant de l'associació Genera, que adverteix que s'està generant una situació "d'emergència social".
"Són dones que un dia per l'altre deixen d'exercir", diu Saliente, destacant les poques possibilitats que moltes tenen d'accedir a ajudes o prestacions laborals així com la manca de planificació econòmica que ja de per si suposa dedicar-se a la prostitució.
Meroño recorda que quan va començar l'estat d'alarma moltes dones que eren al carrer estaven "desorientades". "És el seu mitjà de supervivència i de cop i volta els tallen els ingressos, no tenen altra possibilitat d'obtenir diners i confinar-se a casa significa entrar en una greu crisi", resumeix.
"La realitat de cada persona és diferent, l'únic que tenim en comú és que fem treball sexual", recorda la Janet de Putes Indignades. Ella es dedica sobretot a l'activisme i abans de l'estat d'alarma exercia de prostituta, però només de forma puntual amb alguns clients fixos.
Als seus 60 anys se sent una "privilegiada" perquè viu amb els seus fills, que teletreballen, i a més té estalvis. Moltes, diu, no tenen la mateixa sort i algunes més joves fins i tot van optar per tornar als seus països d'origen abans del tancament de fronteres.
Atenció i suport de les entitats
Atenció i suport de les entitats
Tot i la sorpresa inicial de les mesures decretades a meitats de març pel govern espanyol, les entitats seguien actives per atendre consultes i oferir suport a través de línies de telèfon.
La Janet explica que els dubtes o consultes que fan les prostitutes són sovint perquè moltes es troben sense papers o tenen por que les facin fora del pis perquè no poden pagar el lloguer. "Nosaltres tenim un contacte i se les informa dels drets que tenen com a ciutadanes, perquè de vegades per la barrera de l'idioma o l'estigma no s'atreveixen a preguntar", comenta.
Meroño, però, es queixa que les entitats desconeixen "l'impacte real" de la crisi sobre tot el col·lectiu de treballadores sexuals, ja que només els arriba la realitat de les persones que les contacten.
Segons Saliente, des de Genera atenen diverses casuístiques des de diferents àmbits, com ara canalitzar demandes d'ajuda de necessitats bàsiques, oferir suport emocional via telefònica o per whatsapp pel confinament o mirar de resoldre dubtes legals o jurídics.
A més, remarca, totes les atencions les han fet "amb l'ull posat" en casos específics de dones que poden estar en una situació de violència a casa o en xarxes de prostitució forçada.
Recursos i plans de contingència
Recursos i plans de contingència
Davant de la realitat que viuen les treballadores sexuals, les entitats demanen recursos i estan en contacte amb les administracions de Barcelona i altres municipis i els exigeixen que s'activin "tots els circuits d'emergència o contingència" per abordar la situació.
Amb l'inici de l'estat d'alarma Putes Indignades va demanar al consistori una resposta. "Ells tenen la radiografia d'on s'exerceix prostitució a nivell de carrer, com és el cas del Camp del Barça, Sant Antoni o el carrer Robadors", explica la Janet.
Tanmateix, tant les entitats com Putes Indignades critiquen que en alguns circuits habilitats per accedir a ajudes hi ha traves burocràtiques com ara el requisit d'estar empadronada. "Ho considerem inaudit", diu la Janet, que assegura que treballen amb Genera i Àmbit Prevenció perquè la resposta municipal sigui "més pràctica" i ajustada a la realitat.
En el cas de Barcelona, l'agència per l'Abordatge Integral de les Treballadores Sexuals (ABITS) té la funció d'atendre les que exerceixen en medi obert i en espais tancats. Atesa la situació actual, expliquen fonts municipals a l'ACN, s'ha variat la forma d’atenció a les dones.
Actualment un 35% de les dones ateses està vinculada a centres de serveis socials mentre que la resta de casos "presenta dificultats importants" com ara no residir a la ciutat de Barcelona o no poder accedir a un padró a la resta de municipis.
Moltes companyes de professió, assenyala la Janet, comparteixen pis o habitació o es troben en situació irregular. "Per exemple, una persona que no té contracte de lloguer i es troba en una situació rellogada és difícil que obtingui un ajut", aporta Meroño.
Segons l'ajuntament, ABITS està sent un "actor clau" per informar i redirigir els casos que atén als serveis generalistes ja que moltes dones ja coneixen l'agència i la tenen com a referent. Des del principi de la crisi sanitària, s'han facilitat ajudes directes a 121 dones a través de targetes solidàries, ajudes d'urgències o kits d'higiene. A més, un total de 368 dones han estat derivades a recursos d'alimentació, 218 de Barcelona i 150 d'altres municipis com Santa Coloma, l'Hospitalet i Badalona.
Amb tot, admeten també que hi ha casos de difícil cobertura, per exemple, per dificultats de vinculació als centres de serveis socials degut a l’estigma social, a l’idioma, o a la falta d’atenció intercultural.
Meroño apunta, però, que els recursos que ha anat desplegant ABITS són sobretot dirigits a "dones grans i mares amb criatures". "Hi ha col·lectius dins del col·lectiu que sí que han estat atesos en primera instància però pensem que la resta queden fora, queden excloses i són un volum molt important", explica.
Segons Saliente, el que ha passat és que "no hi ha prou recursos" i per això, diu, s'han hagut de fer uns condicionants per atorgar les ajudes i que depenent de l'administració varien. Diu, per exemple, que a Figueres o la Jonquera els circuits són diferents en funció de si les dones estan o no empadronades.
A Barcelona, asseguren fonts del consistori, no és requisit estar empadronada per ser atesa tot i que sí que es demana i es comprova tenir una adreça a la ciutat. A més, afegeixen, per al padró, serveis socials fa empadronament sense domicili fix a les dones mentre que a d'altres municipis no és així.
Mirada llarga
Mirada llarga
La Janet destaca que dins del treball sexual, les que exerceixen a la via pública són "la baula més dèbil" perquè estan "més exposades". Per això, a les entitats els preocupa què passarà amb les treballadores en els pròxims mesos i demanen una mirada llarga més enllà del desconfinament.
"Estem preocupades per com serà d'aquí a cinc o sis mesos, les administracions han de pensar també en com donen suport a les entitats que responen a les necessitats d'aquestes dones", diu Meroño.
La coordinadora de la fundació Àmbit Prevenció matisa que hi ha diferències en com afectarà el desconfinament les que exerceixen en clubs, pisos o al carrer però avança que la situació "no és bona i serà pitjor".
En una mateixa línia s'expressa Anna Saliente, de Genera, que afirma que els "preocupa molt" que les situacions que en el curt termini requereixen potser suport d'aliments o productes d'higiene derivaran en el mig termini en dificultats com assumir el preu del lloguer. "Tot això té molts números de cronificar-se en el temps", augura.
Hem d'intentar que la institució, el govern espanyol, es faci càrrec de la població, que no quedi enrere ningú", afirma la Janet, que espera a veure si totes les persones podran optar a l'ingrés vital mínim. "Estem exigint ser tractades com a ciutadanes, res més", conclou.
