La consellera de Salut, Alba Vergés, ha assegurat aquest dilluns que ara com ara no es poden saber els costos reals de l'assistència als hospitals per la malaltia covid-19 i que hauran d'esperar després de l'emergència per calcular-los de forma "acurada". Vergés ha explicat que s'ha establert "un escandall de cobraments" perquè els hospitals tant de gestió pública, concertada o privada puguin "passar aquesta etapa" d'emergència sanitària, amb referència a les tarifes establertes perquè facturin l'activitat extraordinària derivada de l'atenció a pacients amb la covid-19. La titular de Salut ha assenyalat que després de l'etapa d'emergència es faran les "correccions necessàries per sota o per sobre".

Aquestes tarifes de facturació per l'activitat extraordinària derivada de l'emergència estan recollides en el decret llei 12/2020 sobre mesures per pal·liar els efectes de la pandèmia de la covid-19, publicat l'11 d'abril al Diari Oficial de Catalunya (DOGC). D'acord amb aquest decret, els hospitals rebran 43.400 euros per alta hospitalària per covid-19 amb estada a la Unitat de Cures Intensives (UCI); 2.500 euros per hospitalització menor a 72 hores i sense estada a l'UCI i 5.000 si l'estada és major a tres dies o el pacient acaba morint.

Pel que fa a l'alta de mitja estada sociosanitària, es preveu una tarifa de 3.902,10 euros si el pacient prové d'una alta menor o igual a 72 hores i de 2.601,40 euros si prové d'una alta major de 72 hores. La Generalitat pagarà 1.381,30 euros per alta de convalescència en hospitals de campanya (pavellons) i 942,08 euros per alta d'hospitalització a domicili. Per cada prova PCR, 93 euros.

La consellera ha defensat que aquest procediment de tarifes va ser aprovat per acord de Govern i publicat fa uns dies. També ha recordat que, davant de l'emergència de la covid19, van demanar als hospitals tant del SISCAT (sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya) com privats, posats a disposició del sistema, que augmentessin la capacitat per atendre els pacients amb la malaltia.

Això ha implicat, ha destacat, canviar condicions laborals dels professionals sanitaris, contractacions de més personal i utilització de tot el material i equipaments disponibles, també de centres de recerca o universitats. Els càlculs per determinar l'impacte econòmic de la pandèmia hauran d'incloure tots aquests aspectes i la consellera ha assegurat que ara no es poden fer perquè els hospitals continuen bolcats a respondre a l'emergència.

La titular de Salut ha destacat que la metodologia de pagament habitual als hospitals "ha saltat pels aires, de forma literal" i que s'han hagut de buscar altres fórmules perquè els hospitals poguessin fer l'assistència que se'ls està demanant. "Hem capgirat tota l'activitat assistencial, no té res a veure el que feien els hospitals el gener o l'any passat amb ara", ha recalcat.

Vergés també ha defensat la decisió d'encarregar una auditoria externa als hospitals privats de les despeses per l'activitat extraordinària de la covid-19 un cop acabada la situació d'emergència sanitària. El decret llei recull que, a partir de l'auditoria externa, el Servei Català de la Salut podrà procedir a regularitzar, en positiu o negatiu, els imports satisfets als hospitals "per tal de garantir que no hi ha un abús de posició de domini per part de l'administració sanitària ni tampoc un marge de benefici superior al raonable per part de les entitats".

La consellera ha insistit que tots els hospitals, públics o privats, han "respost absolutament bé".

Les urgències baixen un 70%

Les urgències als hospitals i a l'atenció primària han disminuït un 70% durant les primeres setmanes de la pandèmia de coronavirus, coincidint amb les mesures de confinament i la transformació de l'activitat assistencial. La majoria de les urgències han estat per covid-19. Són dades que ha detallat Vergés en la roda de premsa. Els experts demanen que davant de símptomes d'una urgència, com podria ser un ictus o un infart, no es demori la trucada al 112 per por d'anar a l'hospital aquests dies.

L'ocupació de les UCI a Catalunya, que en les darreres setmanes s'han arribat a triplicar, es troba al 70%, en uns dies en què els hospitals van recuperant de forma paulatina llits per a altres patologies.

Les visites generals als centres d'atenció primària (CAP) de Catalunya han passat de 148.000 el dia 11 de març a 28.000 el 16 d'abril, unes xifres que mostren com s'ha capgirat l'activitat assistencial. Prop de la meitat de les visites s'estan fent per telèfon (46%) i la resta entre al centre o per internet (23%).

Per covid-19, el 74% de les visites de l'atenció primària són per telèfon;el 9%, presencials i el 14%, per tecnologia. S'estan fent unes 28.000 visites diàries. A les residències, la primària està fent unes 2.200 al dia (unes 660 a l'inici de la pandèmia).

1.486 persones que viuen en residències s'han ingressat a l'hospital i 655 han tornat amb la família. En les últimes 24 hores, 55 residents han estat traslladats.

Per donar suport emocional als pacients ingressats i les famílies, s'han repartit 900 mòbils als hospitals i 1.000 a les residències; 338 tauletes en centres sociosanitaris, 140 residències i 200 més a hospitals i altres centres. També s'han repartit 600 càmeres web per a l'atenció primària, perquè els professionals es puguin veure amb els pacients en aquest context en què s'han potenciat les consultes a distància.

122.000 proves PCR fetes

De moment s'han fet unes 122.000 proves PCR a Catalunya per detectar coronavirus i en les properes setmanes el Govern preveu fer-ne 170.000 més en el programa 'Orfeu'. A les residències, se n'han fet unes 21.500.