El sindicat USTEC-STE's adverteix que entre un 20 i un 25% dels alumnes de les comarques de Girona no podrien seguir amb facilitat les classes virtuals, si al final el Departament considera que aquesta és una de les fórmules per acabar aquest curs. El seu portaveu a Girona, Xavier Díez, recorda que a més la bretxa digital provocada per la pobresa, cal afegir la que sorgeix en alumnes que viuen en pobles petits i amb poca cobertura. Díez concreta que hi ha zones de comarques com la Selva o el Baix Empordà que es fa difícil tenir connexió a internet, fet que dificultaria la progressió de l'alumne. Per això, aposta pel sistema de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on el mestre exigeix tasques als alumnes i més tard les avalua.

Les classes virtuals no són una solució per USTEC-STE's. El sindicat assegura que un de cada quatre alumnes de les comarques de Girona es veuria afectat i no les podria seguir amb normalitat. Els motius són diversos: d'una banda la bretxa digital provocada per la pobresa en algunes llars, on no tenen ni connexió a internet, ni aparells suficients per cada alumne. "És tant simple com que si hi ha dos fills i només un ordinador, és evident que un dels dos no podrà seguir la classe", assenyala el portaveu del sindicat a Girona, Xavier Díez.

A més, Díez recorda que en moltes cases s'estan vivint situacions "molt angoixants", perquè tenen familiars que han mort pel coronavirus, o tenen algú malalt a la família. "Aquests joves no es poden extreure de la realitat, i els pot costar", relata. A més, el portaveu d'USTEC-STE's a Girona assenyala que també hi ha joves que, malgrat tenir les condicions necessàries, "simplement no en tenen ganes".

En aquest sentit, Díez explica que els alumnes necessiten "capacitat d'autonomia" i no tots la tenen. "En el fons les classes presencials asseguren una certa connexió amb la realitat i fa que aquests joves segueixin", relata.

Pobles sense connexió

A tot això, des del sindicat recorden que hi ha molts pobles de les comarques de Girona amb una connexió pobra a internet, fet que complica encara més seguir una classe on-line, que requereix tenir fibra òptica de bona qualitat.

En aquest sentit, Díez posa un exemple paradoxal, el d'un jove que s'està a punt de graduar en Enginyeria Informàtica, però que viu en un poble que està a 20 minuts de Girona i que té una mala connexió, fet que li dificulta poder seguir amb normalitat el curs.

Model UOC

Per tot plegat, des d'USTEC-STE's aposten per un model similar al de la UOC, on els professors preparen les tasques que han de fer els alumnes, les envien i després les avaluen. Aquest sistema permet que amb una connexió simple es tingui un contacte permanent entre docent i estudiant i es pugui seguir amb certa normalitat "dins de la situació excepcional en la que estem".

"La UOC i el IOC tenen una llarga experiència i és el model que ofereix majors garanties i sabem que funciona bé, malgrat que, com tot, tenen les seves complicacions", comenta Díez, que assegura que ja hi ha molts professors i mestres que l'estan aplicant perquè "és el més racional".

«Un component propagandístic»

El portaveu d'USTEC-STEs a Girona considera que les classes virtuals tenen un "component propagandístic", que respon a la proximitat del període de preinscripció a les escoles i instituts de cara al curs vinent. "A efectes pràctics és evident que és un sistema bastant limitat", conclou Díez.