El Parlament de Catalunya va complir ahir 40 anys des del restabliment de la democràcia, amb més de 850 plens celebrats i 700 lleis aprovades, en un moment inèdit en el qual la cambra està reformulant les seves formes de treball per seguir amb l'activitat en plena crisi de la Covid-19.

Poc podien pensar els diputats que van ocupar el seu escó el 10 d'abril del 1980 al reinstaurat Parlament que, 40 anys després, la cambra hauria de suspendre plens per l'atac d'un virus desconegut i que replantejaria les seves comissions i reunions per celebrar-les a través de videoconferència. Aquell 10 d'abril del 1980 la videoconferència era un sistema encara inimaginable i els diputats presents al Parlament feien història en reprendre l'activitat parlamentària de la mateixa cambra que havia funcionat durant la II República, fins que va arribar la dictadura franquista.

Aquell dia, la sessió va començar amb un acte inaugural presidit per Josep Tarradellas, president de la Generalitat restablerta, i posteriorment el president de la Mesa d'edat, Josep Maria Poblet, va declarar constituït el Parlament. A continuació, els diputats van triar el dirigent d'ERC Heribert Barrera com a president del Parlament i, pocs dies després, el 24 d'abril, va ser investit Jordi Pujol (CiU) com a president de la Generalitat.

Començava un camí del parlamentarisme català focalitzat llavors a construir la Catalunya autonòmica a partir de l'Estatut del 1979. Un text que amb el pas dels anys va perdre vigor i que va portar el Parlament a aprovar un altre Estatut el 2005, un projecte frustrat després de veure's retallat pel Tribunal Constitucional el 2010, quatre anys després d'haver estat aprovat en un referèndum a Catalunya. Va ser el preludi del gir sobiranista d'una part important del catalanisme i d'un procés que va culminar en la declaració unilateral d'independència del 2017 al Parlament, la posterior intervenció temporal de l'autonomia per part del Govern central i el judici i condemna als líders del procés al Tribunal Suprem.

Han estat nombroses les cites històriques viscudes dins la cambra catalana, però també a fora, com el setge dels «indignats» el 2011, que va obligar l'aleshores president Artur Mas a accedir al Parlament en helicòpter.

Des de la recuperació del Parlament el 1980, s'hi han celebrat més de 850 plens, s'han aprovat 700 lleis i han estat investits sis presidents de la Generalitat: Jordi Pujol (CiU), Pasqual Maragall (PSC), José Montilla (PSC), Artur Mas (CiU), Carles Puigdemont (JxSí) i Quim Torra (JxCat).

Durant aquests 40 anys d'activitat parlamentària, 918 diputats han representat el poble català en una cambra liderada per nou presidents: Heribert Barrera (ERC), Miquel Coll Alentorn (CiU), Joaquim Xicoy (CiU), Joan Reventós (PSC), Joan Rigol (CiU), Ernest Benach (ERC), Núria de Gispert (CiU), Carme Forcadell (JxSí) i Roger Torrent (ERC).