02 de abril de 2020
02.04.2020
L'Empordà

Els polítics independentistes presos seguiran el confinament a la presó

Només una quinzena de reclusos podran passar l'aïllament a casa seva

03.04.2020 | 06:30
Els polítics independentistes presos, durant la celebració del judici al Tribunal Suprem

Els polítics independentistes presos seguiran el confinament a les presons on compleixen condemna, després que les juntes de tractament de les presons els hagin denegat el permís per passar la quarantena pel coronavirus a casa seva, cosa que sí que han permès a una quinzena de presos de segon grau que tenien sortides permeses per l'article 100.2.

La Generalitat va anunciar dimarts passat que estudiaria escletxes legals per poder acordar el confinament domiciliari de presos amb el 100.2, després de la qual cosa el Tribunal Suprem va advertir que si s'enviava a casa els líders del procés els funcionaris de les juntes de tractament podrien incórrer en un delicte de prevaricació.

Finalment, s'ha decidit concedir aquest permís a quatre internes de la presó de dones de Wad-Ras (Barcelona) i a onze reclusos de Quatre Camins (Vallès Oriental), mentre que la resta de centres penitenciaris «han descartat tots els casos que s'han avaluat».

Això vol dir que cap dels líders independentistes condemnats pel referèndum de l'1-O podran finalment sortir de la presó i passar als seus domicilis el confinament decretat per contenir el contagi del coronavirus.

Després de l'anunci, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha acusat el Suprem d'haver volgut «condicionar» la decisió dels funcionaris de les juntes de tractament de les presons catalanes, la qual cosa ha titllat d'«inaudit, vergonyós i inadequat d'un estat de Dret».

Tal com ja va fer ahir, la titular del Departament ha recordat a l'alt tribunal espanyol que els centres penitenciaris han de poder treballar «sense amenaces ni coaccions» i, en un vídeo, li ha recriminat que «assenyali amb el dit els funcionaris» de presons. «A ningú se li escapa que qui va condemnar a llargues condemnes les preses i presos polítics és el Tribunal Suprem, el mateix que ara assenyala amb el dit els funcionaris i funcionàries dels centres penitenciaris, de les juntes de tractament», ha censurat.

La Generalitat va desencadenar ahir la polèmica en ordenar a les juntes de tractament de les presons catalanes buscar les escletxes legals que permetessin enviar a casa els interns el règim dels quals s'ha vist flexibilitzat mitjançant l'article 100.2, gràcies al qual poden sortir de la presó per a treballar o fer voluntariat i entre els quals figuren els presos del procés.

Aquest anunci, que buscava «esponjar» les presons per evitar la propagació del coronavirus, pretenia estendre als reclusos amb el 100.2, les sortides dels quals van quedar suspeses arran de l'estat d'alarma, les mesures que ja s'apliquen a part dels presos en tercer grau que estan passant el confinament als seus domicilis.

Tot i això, el Tribunal Suprem es va afanyar a sortir al pas i va advertir a les autoritats de les presons catalanes que podrien incórrer en delictes de prevaricació i que tampoc emparen les instruccions que el Govern central va dictar per a les presons arran de l'estat d'alarma.

Els va avisar, a més, que, si s'excarcera els líders independentistes, requeriria a les juntes de tractament que identifiquessin els funcionaris que avalessin aquesta decisió.

Els quinze interns als que sí que s'ha permès confinar als seus habitatges representen el 15% de tots els presos amb el 100.2 a Catalunya i cap d'ells estava en centres oberts.

Es tracta, segons el Departament de Justícia, de «decisions inèdites, justificades per un context de crisi sanitària» i «sense precedents», atès que és la primera vegada que els centres penitenciaris catalans plantegen aquesta mesura, emparada per una «interpretació no restrictiva del reglament».

Tot i això, la junta de tractament de Quatre Camins ha de traslladar ara la decisió al jutjat de vigilància penitenciària, que informarà la Fiscalia perquè es posicioni al respecte abans de decidir si ratifica la proposta de presons, l'última paraula de la qual la té l'Audiència Provincial.


Per la seva part, el president del Govern, Quim Torra, ha lamentat la decisió de les juntes de tractament de les presons . En un tuit, Torra diu que no entèn «com es pot haver endurit tant el cor dels homes»: «No sé per què tanta crueltat, no sé per què tanta injustícia, amenaces», assenyala Torra, després que el Tribunal Suprem advertís que els funcionaris podrien estar «prevaricant» si els deixaven sortir. El cap de l'executiu respon a una piulada del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, on demana «més compromís social i democràtic» davant «l'amenaça» dels poders de l'Estat, i li trasllada que està al seu costat, i al de tots els presos, «fraternalment».

També l'eurodiputada d'ERC Diana Riba ha denunciat que les «amenaces» del Tribunal Suprem (TS) als funcionaris per «condicionar decisions tècniques» no poden tenir lloc en un règim democràtic. D'aquesta manera ha reaccionat a la decisió de les Juntes de Tractament de les presons de rebutjar que els polítics presos puguin passar el confinament a casa seva. La també companya de l'exconseller Raül Romeva ha insistit que portaran el cas a la Comissió Europea (CE) i a les Nacions Unides i ha qualificat les amenaces del Suprem de fet «inacceptable, irresponsable i antidemocràtic».

Precisament la formació de Riba, ha estat la primera a reaccionar a la decisió a través d'un tuit en el qual assenyalen que després de «l'amenaça» del Suprem, les presons «només» han aprovat el 15% dels confinaments domiciliaris de presos en segon grau i 100.2. La secretària general adjunta, Marta Vilalta, ha lamentat que «la justícia espanyola no només és injusta, sinó també inhumana». «Causa general, judici farsa, sentència indecent, persecució política, repressió sistèmica, i ara, amenaces i coaccions a funcionaris. Ho denunciem i ho batallarem», ha afegit.

Segons ERC, la «ingerència» del Suprem sobre els funcionaris és«"inacceptable, antidemocràtica i atempta contra la separació de poders».

Tampoc ha deixat d'opinar l'eurodiputat de JxCat i expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, qui ha criticat la decisió presa: «Quina part de les instruccions de l'ONU no han entès?», ha qüestionat en un tuit. «Els presos polítics han de ser excarcerats, no per cap caprici ni cap favor, sinó perquè en un sistema democràtic se segueixen les ordres de l'ONU, sobretot en matèria de Drets Humans», continua Puigdemont, que acaba demanant la llibertat dels presos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook