«Som una ciutat del sud de França, que viu una mica a l'espanyola, amb diverses comunitats importants, gitanes, magrebines? acostumades a estar molt fora de casa en un estil de vida que pot ajudar a la propagació del virus». Aquestes declaracions de Jean-Sébastien Boucard, cap de gabinet del prefecte dels Pirineus Orientals, Philippe Chopin, a Le Monde són una mostra de com les autoritats franceses busquen, sense trobar-les, les explicacions de per què Perpinyà s'ha convertit en el principal focus del coronavirus a Catalunya Nord i a Occitània. Amb els seus prop de 125.000 habitants, la capital del Rosselló va ser pionera en establir un toc de queda, des del passat dissabte no es pot sortir al carrer entre les vuit del vespre a les sis del matí amb l'única excepció de les urgències sanitàries, però això no li ha servit per evitar que l'extensió de la covid-19 sigui més preocupant en els seus carrers que en els de Tolosa, Narbona o Montpeller.

L'Agència Regional de Salut d'Occitània calculava ahir en 1.300 positius per coronavirus en tots els seus departaments, amb una mica de mig miler d'hospitalitzats, dels quals una mica més d'un centenar amb vuit morts confirmades. Una xifres encara baixes comparades amb les que es viuen en aquest cas de la frontera, també encara lluny de les que es donen en les zones més afectades de França (al voltant de París i Estrarsburg), però que obren la porta a les anàlisis sobre si la corba de contagis de Perpinyà, la Catalunya Nord i Occitània imitaran l'evolució de la catalana. « Courbes du coronavirus en Occitanie et Catalogne: même trajectoire?», titulava una crònica L'Independant.

«La situació s'està agreujant, s'esperen un nombre de casos importants», explicava al diari rossellonès Hugues Aumaître, cap del servei de les malalties infeccioses i tropicals de l'hospital de Perpinyà. «En els Pirineus Orientals, on el primer cas diagnosticat de covid-19 és sobrevingut l'11 de març, quatre dies després de l'Aude i dues setmanes després dels dos primers casos catalans a Barcelona l'expansió del virus anirà a més», afegia Aumaître en una predicció que portava el periodista de L'Independant a preguntar-se si «els nostres veïns catalans són ara la imatge d'on estarem nosaltres d'aquí a deu dies?».

Amb aquestes previsions i, a banda del confinament i del toc de queda ja aplicats, Perpinyà es prepara per encara un dels principals problemes que observen que està colpejant aquest costat de la frontera: la saturació dels centres sanitaris. «De moment estem plantant cara des a de l'hospital de Perpinyà, estem preparats per a la batalla, gràcies als nostres col·legues de Tolosa i a la col·laboració de les clíniques privades», assegurava Jean-Sébastien Boucard a Le Monde desgranant que a l'hospital de la ciutat nord-catalana tenen 200 llits preparats per a possibles nous casos positius de covid-19 i que la capacitat de la seva UCI arriba ja a les 70 places. «Aquí, com en qualsevol altre lloc, aquesta epidèmia supera les estructures alimentàries que són particularment fràgils; tenim clar que en els propers dies necessitarem ajuda», reconeix Hugues Aumaître basant-se en l'experiència del que està passant a Itàlia o a Espanya.

La preocupació a Perpinyà, mirant el que està passant en aquest costat de la frontera francesa, s'explica per unes corbes que han portat a les gairebé 5.000 morts al conjunt de l'estat (4.858), només superades per les 8.215 persones que han perdut a la vida a Itàlia. A Catalunya han mort 880 persones (amb 12.940 casos de contagi confirmats); i a Girona hi ha hagut 56 víctimes mortals.