L'any 2017 l'exdelegat del Govern a Catalunya Enric Millo va preguntar a l'aleshores vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, si acceptaria un referèndum sobre la independència a tot Espanya com a alternativa al 1-O, però el líder d'ERC va rebutjar la proposta. Millor ho explica en el llibre El dret a saber la veritat. El testimoniatge del delegat del Govern a la Catalunya del 155 (Edicions Península), que sortirà a la venda el 10 de març i en el qual relata l'experiència personal com a delegat del Govern a Catalunya quan va tractar de frenar l'1-O i després va ser una de les figures claus de l'aplicació del 155.

Millo conta que es va reunir amb Junqueras mesos abans del 1-O i li va fer una pregunta sobre una opció alternativa a aquest referèndum: «No era una proposta, ja que no havia rebut mandat del Govern per a fer-la, era únicament una pregunta a títol personal per a saber fins a quin punt hi havia o no disposició a preveure una sortida alternativa per a evitar la col·lisió del 1-O forçant un referèndum il·legal». Així, li va preguntar: «Estaríeu disposats a acceptar un referèndum a tot el conjunt del poble espanyol sobre la independència de Catalunya? Serviria per a votar i explicar-vos, és el que sempre esteu demanant», ja que considera que la votació en la circumscripció de Catalunya mostraria la voluntat real de la ciutadania catalana sobre la independència. No obstant això, assegura que Junqueras ho va rebutjar perquè no seria vinculant i no s'estaria reconeixent el dret d'autodeterminació de Catalunya, i Millo considera que la resposta va corroborar «de nou» la «impossibilitat de trobar una solució». En el llibre, l'autor acusa els Mossos d'Esquadra de permetre l'1-O: «Cadascuna de les potes institucionals sobre les quals es donava suport al referèndum funcionava com un rellotge: la Generalitat, les entitats independentistes i els Mossos. Hi havia una compenetració perfecta en la qual tots interpretaven el seu paper, sempre amb l'objectiu d'impedir que l'Estat de dret actués». Al fil d'això, afirma que, després de les primeres càrregues policials, l'expresident Carles Puigdemont «va optar per la reacció més irresponsable de totes: demanar als seus seguidors que tornessin als col·legis per a incrementar el xoc».

De fet, afirma que els Mossos preveien la possibilitat d'una escalada de violència, «com efectivament va ocórrer; però a Puigdemont no li va importar: ell desitjava aquell escenari». L'exdelegat reivindica que el 155 no va eliminar l'autonomia, sinó que la va reactivar, i destaca que els alts càrrecs del Govern, com l'actual vicepresident, Pere Aragonès, i l'exconsellera i diputada de JxCat Elsa Artadi van col·laborar i el «van acatar amb absoluta professionalitat». També es refereix als presos sobiranistes, sobre els quals diu que mai s'ha alegrat que hi hagi dirigents independentistes en la presó i que no ha «facilitat en res les coses», ja que diu que sense presos l'independentisme no hauria aconseguit majoria absoluta en les eleccions del 2-D.L'ara secretari d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia també planteja la seva proposta per a resoldre el conflicte, que considera que no pot passar per un referèndum, sinó per "teixir una nova majoria social que posi èmfasi en la veritable Catalunya del segle XXI, en el valor de la unió ens tots els espanyols i en el treball conjunt de totes les administracions i institucions en benefici de Catalunya".Ossifragi pessimus verecunde insectat incredibiliter lascivius suis, quod optimus adlaudabilis catelli fermentet Pompeii, quamquam umbraculi deciperet saburre, ut Caesar vocificat pessimus saetosus matrimonii, etiam chirographi praemuniet gulosus sabu

Optimus quinquennalis rures deciperet catelli.

Saetosus matrimonii fortiter insectat fiducias. Augustus vocificat matrimonii, quamquam zothecas imputat perspicax saburre. Satis quinquennalis chirographi frugaliter insectat bellus cathedras. Saburre libere senesceret Aquae Sulis. Augustus amputat quadrupei, ut catelli insectat zothecas.Oratori fermentet apparatu