06 de març de 2020
06.03.2020

El PDeCAT: «Nosaltres no ens volem dissoldre»

La formació hereva de Convergència negocia amb La Crida de Puigdemont i Jordi Sànchez concórrer a les eleccions catalanes en coalició

06.03.2020 | 06:30
David Bonvehí defensa que el PDeCAT mantingui les sigles.

El PDeCAT no vol diluir la seva identitat com a organització fins que no estigui clar com es reordena l'espai de JxCat, de manera que aposta per concórrer a les pròximes eleccions catalanes en coalició amb La Crida, moviment impulsat per Jordi Sànchez i Carles Puigdemont. Fonts de la direcció del PDeCAT creuen que la imminència dels comicis –el president de la Generalitat, Quim Torra, va dir que anunciaria la data després d'aprovar els pressupostos– obliga a buscar una solució temporal fins que s'acordi si els diversos actors de l'espai de JxCat s'han d'integrar en una sola organització o no. «Nosaltres no partim de la negació de ningú, sinó del reconeixement de tots els actors de JxCat. Si l'enteniment per ara no pot ser organitzativament, veurem si pot ser electoralment. Si va bé, després ja parlarem de l'organització», diuen les fonts.

Al desembre, el PDeCAT va acordar «transitar» cap a JxCat sota el lideratge de l'expresident Carles Puigdemont, però sense renunciar a la seva història i el seu ADN. En aquest sentit, fonts de la direcció del partit reivindiquen l'estructura territorial del PDeCAT i la seva experiència de gestió per fer-se valer com un element que «suma» i que en cap cas contempla la dissolució de cara a unes properes eleccions. «Contemplem tots els escenaris menys un: la dissolució. Alguns volen partir de zero, però nosaltres no ens volem dissoldre», subratllen les mateixes fonts.

Els últims dies s'han intensificat les converses per trobar una solució a la reorganització pendent de l'espai de JxCat, que integra el PDeCAT –formació hereva de l'antiga CDC–, la Crida Nacional per la República i perfils independents. Així, el dimarts passat el president del PDeCAT, David Bonvehí, es va reunir a Brussel·les amb l'expresident Carles Puigdemont per abordar aquest assumpte, i les converses han continuat posteriorment amb la Crida i el seu cap visible, Jordi Sànchez, a la presó de Lledoners (Bages). Mentre que la direcció del PDeCAT que encapçala Bonvehí defensa una fórmula que eviti diluir les seves sigles, el seu patrimoni polític i el seu espai ideològic, des de la Crida aposten per fundar una organització nova, que no pugui identificar-se com l'enèsima refundació de l'antiga Convergència. La manca d'entesa en aquest punt complica les opcions de poder assolir abans de les pròximes eleccions catalanes un acord que permeti convertir JxCat en una organització amb estructura pròpia que aglutini de manera definitiva totes les sigles que ara componen aquest espai. Per aquest motiu el PDeCAT advoca per guanyar temps i forjar una coalició electoral com a solució provisional, si bé això també obligarà a negociar la composició de la candidatura, i principalment el nom del candidat de JxCat a la presidència de la Generalitat.


Diversos noms

Per aquest paper s'estudien des de fa mesos diversos noms, com els consellers Damià Calvet i Àngels Chacón –amb suports dins del PDeCAT–, el també conseller Jordi Puigneró –proper a Puigdemont–, la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, a qui fonts d'aquest espai resten opcions pel procés judicial que l'afecta, i la diputada al Parlament i regidor a Barcelona Elsa Artadi, reforçada ara amb la seva presència a la taula de diàleg. Sobre aquest debat va opinar ahir Calvet, que creu «molt oportú» que JxCat celebrés unes primàries per elegir la llista. Des del PDeCAT puntualitzen que primer s'haurà d'aclarir l'organització interna de l'espai i després ja es tractaran qüestions com les primàries, que en tot cas aquest partit veu amb bons ulls atès que a internament ja les duu a terme.


Catalunya «com una nació»

En un altre ordre de coses, ahir, l'expresident Carles Puigdemont va reclamar ahir al Govern d'Esopanya que reconegui Catalunya «com una nació» per poder avançar en la taula de diàleg a l'hora de buscar una solució al conflicte català. Hauria de ser, al seu criteri, «el primer pas» de la propera trobada entre governs. «Això obriria les portes a continuar avançant, perquè es tracta d'avançar», sosté l'eurodiputat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook