Els bars i restaurants catalans hauran d'oferir envasos biodegradables sense cost addicional perquè els clients es puguin emportar a casa el menjar que els sobri, per tal d'evitar que es malbaratin els aliments. Aquesta és una de les mesures que conté la Llei sobre la reducció del malbaratament alimentari que va aprovar per unanimitat el Parlament.

«Aquesta no és la llei dels tàpers», va destacar el diputat del PSC-Units Raúl Moreno, impulsor de la iniciativa, que va destacar que, tot i que aquesta sigui la mesura que més afecta el dia a dia dels ciutadans, es tracta d'una norma molt completa que incideix a tota la cadena alimentària.

En aquest sentit, la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, va destacar que una de les novetats que incorpora aquesta norma en comparació amb les seves homòlogues europees és que inclou disposicions per lluitar contra el malbaratament «en origen».

Tots els grups que van intervenir en el debat parlamentari que va precedir la votació van coincidir a destacar l'extens treball que s'ha fet amb entitats i experts per redactar l'articulat de la llei. I és que la norma veurà la llum pràcticament quatre anys després que els socialistes la registressin per primera vegada: el 2017 la seva tramitació va quedar interrompuda quan es va precipitar el final de la legislatura per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya que es va produir després de la declaració unilateral d'independència. Ara, un cop aprovada la llei, el primer pas serà dimensionar el problema, ja que en l'actualitat no existeix cap registre precís i actualitzat sobre la quantitat de menjar que es llença a Catalunya.

Un dels pocs estudis disponibles, elaborat per la UAB i que data del 2010, estima que a Catalunya es malgasten 262.000 tones d'aliments cada any, uns 35 quilos per habitant, que en termes econòmics corresponen a 840 milions d'euros anuals.

La nova norma obligarà tots els sectors de la cadena alimentària a disposar, en el termini d'un any, d'un pla estratègic de lluita contra el malbaratament alimentari que quantificarà quant menjar es llença -les dades que recullin s'inclouran en un registre- i definirà les mesures oportunes en cada cas.

Aquestes mesures s'establiran seguint una "escala de prioritat": en primer lloc hi haurà les polítiques de prevenció per evitar que "sobri" producte; si no s'eviten els excedents, s'intentarà que el seu destí sigui el consum humà, després el consum animal i finalment els usos industrials o la generació d'energia. En el cas de l'administració pública, s'obligarà a incloure en els concursos públics de serveis alimentaris clàusules contra el malbaratament, s'impulsaran programes educatius per conscienciar els més joves sobre aquest problema i es crearà una mena de directori on els productors amb excedents puguin trobar d'altres empreses o entitats que puguin aprofitar-los. De fet, una de les principals novetats que inclou aquesta llei és la regulació de la figura dels "espigadors", que es dediquen a recollir del camp les unitats que l'agricultor ha descartat -normalment perquè tenen mal aspecte- per donar-los un ús alternatiu