22 de febrer de 2020
22.02.2020

Vila presenta les escriptures de la seva casa de Figueres per cobrir la fiança de Sixena

L'exconseller assegura que la Generalitat està jugant un paper «penós» pel missatge que envia als polítics quan han de prendre decisions arriscades pel bé de Catalunya Confia, però, que com a molt el condemnin a pagar uns 5.000 euros

22.02.2020 | 06:30
Santi Vila, en la presentació del seu llibre al costat del director de cinema Alejandro Amenábar.

L'exconseller de Cultura de la Generalitat Santi Vila va presentar l'escriptura de la casa que té a Figueres als jutjats d'Osca com un aval per afrontar la fiança de 216.000 euros que reclama el Jutjat d'Instrucció 3 d'Osca pel suposat delicte de desobediència en el cas de les obres d'art de Sixena. «Avui hem entregat les escriptures del meu habitatge a Figueres. Ara tindrem uns dies en què s'ha de fer la taxació i veure si l'habitatge cobreix l'import de la fiança», va explicar l'exconseller en una entrevista a Rac1.

Tot i que Vila podrà continuar vivint al pis, va afegir que durant el judici «no es pot fer res sobre aquesta qüestió, ni vendre la teva pròpia casa», i ara està pendent de la sentència. Segons l'exconseller, si no hagués actuat com ho va fer amb les obres de Sixena ara hauria d'afrontar «moltes querelles per prevaricació administrativa d'entitats culturals que haurien considerat que no protegia el patrimoni català» i vulnerava així la llei de Patrimoni.

Malgrat confiar en l'absolució, espera que si el condemnen li imposin una multa en la línia del que demana la Fiscalia, d'uns 5.000 euros, i no la «desorbitada» que demana l'acusació particular.

També va admtre que li costa entendre la decisió del jutge de denegar la pròrroga per pagar la fiança: «Podria haver demanat una fiança més proporcionada. És molt dura i hi ha un punt d'acarnissament».


Petició de canvis legislatius

Per a Vila, la Generalitat està jugant un paper «penós» en aquesta qüestió pel missatge que envia als polítics i als alts funcionaris quan han de prendre decisions arriscades pel bé de Catalunya. Segons ell, cal canviar la llei perquè la Generalitat pugui assumir la defensa de membres del Govern en casos de desobediència: «S'hauria de modificar la llei perquè, en altres ajuntaments i comunitats, es preveu que la persona estigui assistida i acompanyada per la institució que li va fer prendre aquestes decisions».

A més a més, va instar tots els qui eren actors polítics a Lleida en el seu moment a explicar «què en pensaven llavors i què en pensen ara», i va assegurar que l'exalcalde de la ciutat Àngel Ros (PSC) viu amb tristor aquesta situació.

«Al marge de la Generalitat, aquí l'asseguradora també passa de banda», va lamentar, tot afegint que els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, i els expresidents del Parlament Ernest Benach i Núria de Gispert han demanat que l'ajudin.

Així mateix, va explicar que va donar instrucció al seu advocat per no presentar més recursos, per tal d'eludir el «risc» que li embarguessin els comptes, fet que segons Vila és més «traumàtic». Va afegir que «hem de passar aquest compromís, afrontar-lo amb els béns i la confiança que el Govern de Catalunya va actuar de forma honorable, plantar cara convençuts que teníem raó, que vam fer el correcte».

Vila va destacar que en el cas de l'art de Sixena, des del Govern van fer tot el que van poder i fins i tot, a instàncies de la jutgessa, es van lliurar part dels béns reclamats. Ho va definir com una actuació de «resignació» per complir amb el mandat judicial i va afegir que el mateix govern d'Aragó, quan va veure que era ell qui estava acusat en la causa, «es va retirar perquè va veure que s'estaven desenfocant les coses».

Segons Vila, els serveis jurídics de la Generalitat van entendre que ell, com a conseller de Cultura, no era la persona competent per decidir el lliurament de les peces d'art reclamades i que el màxim que podia fer era ordenar la incoació d'un expedient per escoltar totes les parts. L'exconseller va assegurar que continuaran defensant aquesta tesi davant la justícia, però en qualsevol cas va qualificar de «desproporcionat» el fet que se l'obligui a abonar ara aquesta fiança que majoritàriament reclama l'Ajuntament de Vilanova de Sixena.


Ignorat per la Generalitat

L'exconseller va demanar inicialment empara econòmica a la Generalitat per fer front a aquesta reclamació i després de no ser-li concedida ho va fer a la Caixa de Solidaritat, d'on tampoc no en va poder aconseguir res.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook