La taula de negociació per buscar una solució pactada al «conflicte polític català» entre els governs espanyol i català és una de les contrapartides obtingudes per ERC a canvi de l'abstenció que va fer possible la investidura de Pedro Sánchez al començament de l'any. Recelós de l'acord entre socialistes i republicans, JxCat va fer, d'inici, un lleig a la taula, que finalment va acabar acceptant perquè reservava un seient per al president Quim Torra que, això no obstant, es resisteix a asseure-s'hi amb l'excusa que hi ha d'haver un mediador internacional que supervisi els eventuals acords. Ni PSOE -els ciutadans seran els «testimonis» de qualsevol acord que es tanqui, deia, ahir, la ministra portaveu, María Jesús Montero-, ni ERC -la taula ja té prou pressió al damunt, no cal posar-n'hi més, argumentava Gabriel Rufián-, ni tampoc els comuns veuen «necessària» aquesta figura, l'excusa perfecta que ha trobat JxCat, que guarda a la màniga el trumfo de la data electoral a Catalunya, per empantanegar la taula negociadora que, recorden des de La Moncloa, no donarà resultats «a curt termini».

Els de Torra -una de les teories que circula per la política catalana és que els comicis es deixaran per a després de l'estiu- no volen donar gens ni mica d'aire electoral a ERC, favorita a les enquestes, i saben que qualsevol avenç que es produís en el marc de la mesa de negociació, per petit que fos, equivaldria a una medalla al mèrit per als d'Oriol Junqueras.

«Ho puc dir 155 vegades»

Que juntaires i republicans estan a la que salta, sobretot des que Torra va sortir a dir que posaria les urnes un cop aprovats els Pressupostos de la Generalitat per al 2020, es va fer més evident, ahir, al Congrés, quan, en pocs minuts de diferència, la portaveu de JxCat, Laura Borràs, que haurà de passar comptes amb el Tribunal Suprem per presumptes irregularitats comeses quan era la responsable de la Institució de la Lletres Catalanes, asseverava que la presència d'un mediador a la taula és una «obligació», amb l'argument que «quan un no té res a amagar i no espera faltar a la paraula, no passa res que hi hagi un tecer». Borràs recordava, a més, que el Parlament va votar a favor del relator, rebia. «Tot el respecte a l'espai convergent i al seu debat intern», disparava Rufián al cap de poca estona. «Ho puc dir 155 vegades: tot el respecte a l'espai convergent i al seu debat intern», insistia, per advertir a continuació que «seria contraproduent posar més pressió a la mesa; no entraré en les idees i suggerències de cadascú, em quedo amb la important, que és deixar enrere la manca de diàleg», recollia l'edició digital d' El Periódico, capçalera del grup Prensa Ibérica.

«Amb transparència»

I mentre l'u i el dos es barallen, el tres, el Govern espanyol,... va fent. En acabat del Consell de Ministres, la portaveu Montero assegurava que els avenços del diàleg es coneixeran «amb transparència» i reiterava la voluntat de La Moncloa de fer possible la primera reunió de la taula abans que acabi el febrer. En aquesta línia, va explicar que, per les dues bandes, els equips treballen per tancar l'ordre del dia, el lloc, la data i els integrants de la mesa. Això sí, res de relator ni de mediador, figura que l'Executiu de Pedro Sánchez no vol veure ni en pintura. Del què es tracta, va aprofundir la ministra, és de buscar «punts de trobada» per «donar solució» al «conflicte territorial» i, en conseqüència, «polític» a Catalunya

Des de Brussel·les, el màxim dirigent del PSC, Miquel Iceta, defensava el diàleg en presència del president del Parlament Europeu, David Sassoli, això sí, sense mediador pel mig, tal com contempla l'acord entre ERC i el PSOE. I aprofitava Iceta -que en això pensa com ERC- que a Catalunya «li convenen eleccions aviat».