12 de febrer de 2020
12.02.2020

Dimissió al «govern» de Waterloo

17.02.2020 | 06:30
Taurinyà amb Puigdemont, el dia de la presa de possessió, a Waterloo.

om la rereguarda d'una resistència a Catalunya Sud i també som l'avantguarda, perquè som la primera porta cap a Europa, per internacionalitzar això que passa a Catalunya», declarava en una entrevista a Vilaweb Júlia Taurinyà, fins ahir presidenta de la delegació nord-catalana del Consell per la República –el pretès govern a l'ombra de la Catalunya independent encara per arribar–, amb seu a Perpinyà.

Taurinyà, que ja no és rereguarda ni avantguarda de res (almenys en política), va agafar els seus companys de viatge per «sopresa» quan anunciava «per motius diversos» –de fet gairebé tots els possibles: «ideològics, relacionals ( sic.), professionals i de salut»– que abandonava la «incursió en el món de la política», que li ha durat «poc més de quatre mesos». L'escriptor Joan-Lluís Lluís substituirà Judit Taurinyà –«productora artística (periodista precària) a Perpinyà. Feminista»–, que plega a tot just quinze dies de l'acte més important que mai organitzarà la Delegació nord-catalana del Consell per la República: l'adveniment del líder Puigdemont i dels acòlits inseparables Toni Comín i Clara Ponsatí, previst per al 29 de febrer i que l'independentisme (de JxCat) desitja multitudinari (per escalfar la precampanya).

«M'ha encantat treballar amb la @JuliaTaurinya [el sobrenom de la dimissionària al Twitter] durant aquests mesos intensos (...). Espero que tindrem altres ocasions de trobar-nos i pencar per alguna causa justa, com la de la independència de Catalunya. Molta sort!», deia Lluís, Joan-Lluís Lluís.

Fonts de l'entorn sobiranista citades per l'Agència EFE atribueixen la renúncia de Taurinyà als «problemes de coordinació» amb l'entorn de l'exconseller d'ERC, ara eurodiputat de JxCat i que també va defensar els colors del PSC, Toni Comín, un dels habituals al palauet de Waterloo –la residència «oficial» de Puigdemont– i que exerceix de vicepresident del Consell per la República, que té un «programa de govern» que enumera accions concretes en «política interior» –amb la «legislació republicana» entre els principals objectius–; en «política internacional» –amb el «reconeixement internacional de la República» com a quimera primordial– i en acció econòmica i tecnologia, acció jurídica internacional i estudis i coneixement.


Com De Gaulle a la II Guerra

Fins fa uns dies a Turinyà el Consell per la República i l'expresident Puigemont li feien «pensar molt (...) en la figura de Charles de Gaulle, perquè durant la Segona Guerra Mundial va passar això mateix: hi havia una resistència a l'interior i una resistència a l'exterior que treballaven juntes i s'ajudaven». Entre les reaccions que l'anunci de Júlia Taurinyà va generar al Twitter s'hi compta la de @canovasPM, un perfil que manlleva el nom a Antonio Cánovas del Castillo, un dels artífexs de la Restauració espanyola: «Yo acabo de abdicar como emperador del sacro imperio romano germánico. Me consumía mucho tiempo».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook