om la rereguarda d'una resistència a Catalunya Sud i també som l'avantguarda, perquè som la primera porta cap a Europa, per internacionalitzar això que passa a Catalunya», declarava en una entrevista a Vilaweb Júlia Taurinyà, fins ahir presidenta de la delegació nord-catalana del Consell per la República -el pretès govern a l'ombra de la Catalunya independent encara per arribar-, amb seu a Perpinyà.

Taurinyà, que ja no és rereguarda ni avantguarda de res (almenys en política), va agafar els seus companys de viatge per «sopresa» quan anunciava «per motius diversos» -de fet gairebé tots els possibles: «ideològics, relacionals ( sic.), professionals i de salut»- que abandonava la «incursió en el món de la política», que li ha durat «poc més de quatre mesos». L'escriptor Joan-Lluís Lluís substituirà Judit Taurinyà -«productora artística (periodista precària) a Perpinyà. Feminista»-, que plega a tot just quinze dies de l'acte més important que mai organitzarà la Delegació nord-catalana del Consell per la República: l'adveniment del líder Puigdemont i dels acòlits inseparables Toni Comín i Clara Ponsatí, previst per al 29 de febrer i que l'independentisme (de JxCat) desitja multitudinari (per escalfar la precampanya).

«M'ha encantat treballar amb la @JuliaTaurinya [el sobrenom de la dimissionària al Twitter] durant aquests mesos intensos (...). Espero que tindrem altres ocasions de trobar-nos i pencar per alguna causa justa, com la de la independència de Catalunya. Molta sort!», deia Lluís, Joan-Lluís Lluís.

Fonts de l'entorn sobiranista citades per l'Agència EFE atribueixen la renúncia de Taurinyà als «problemes de coordinació» amb l'entorn de l'exconseller d'ERC, ara eurodiputat de JxCat i que també va defensar els colors del PSC, Toni Comín, un dels habituals al palauet de Waterloo -la residència «oficial» de Puigdemont- i que exerceix de vicepresident del Consell per la República, que té un «programa de govern» que enumera accions concretes en «política interior» -amb la «legislació republicana» entre els principals objectius-; en «política internacional» -amb el «reconeixement internacional de la República» com a quimera primordial- i en acció econòmica i tecnologia, acció jurídica internacional i estudis i coneixement.

Com De Gaulle a la II Guerra

Fins fa uns dies a Turinyà el Consell per la República i l'expresident Puigemont li feien «pensar molt (...) en la figura de Charles de Gaulle, perquè durant la Segona Guerra Mundial va passar això mateix: hi havia una resistència a l'interior i una resistència a l'exterior que treballaven juntes i s'ajudaven». Entre les reaccions que l'anunci de Júlia Taurinyà va generar al Twitter s'hi compta la de @canovasPM, un perfil que manlleva el nom a Antonio Cánovas del Castillo, un dels artífexs de la Restauració espanyola: «Yo acabo de abdicar como emperador del sacro imperio romano germánico. Me consumía mucho tiempo».