11 de febrer de 2020
11.02.2020

Esquerra i JxCat s'enreden amb la figura del mediador

Allò que Quim Torra i Carles Puigdemont entenen «fonamental» per a la taula de negociació ERC ho veu prescindible

11.02.2020 | 06:30
Toni Comín, Clara Ponsatí i Carles Puigdemont, ahir, a Brussel·les, en arribar al Parlament Europeu.

La primera conseqüència de l'anunci d'eleccions en diferit fet pel president Quim Torra el 29 de gener passat és que la campanya electoral ja és en dansa. I serà llarga. Potser hi acabarà havent pressupostos per a aquest any –si el tràmit segueix el calenari previst, el 18 de març el Parlament els aprovarà, amb els vots de JxCat, ERC i els comuns–, però mentre no arribin, els dos socis de govern, postconvergents i republicans, lliuren una batalla diària per guanyar-se l'aprovació de l'independentisme. Així les coses, la taula de negociació que s'ha d'obrir aquest mes amb el Govern central manté els dos partits del Govern enfrontats: JxCat insisteix en asseure-hi la figura «fonamental» d'un mediador internacional, que ERC veu bé però no imprescindible. L'avenç de la negociació, amb algun resultat concret a curt termini, ni que sigui mínim, beneficiarà l'estratègia d'ERC; en cas contrari, a JxCat els faltarà temps per presentar la via unilateral, que té en Carles Puigdemont el gran defensor, com l'única sortida possible del laberint català.


Moviments a JxCat

Presentar Esquerra com la baula dèbil de la causa de la República, com el partit que ha acabat cedint davant l'Espanya de «la repressió» a canvi de res, serà el gran argument de campanya dels de Puigdemont, que segons publicava ahir Naciodigital sospesa encapçalar la candidatura de JxCat i designar un número 2 –Àngels Chacón? Jordi Puigneró? Damià Calvet? Marta Madrenas?– que al cap i a la fi acabaria exercint la Presidència. A Waterloo –ja ho denunciava Marta Pascal, dissabte, a TV3, quan explicava que va dimitir de coordinadora general del PDeCAT perquè «no es pot discrepar de Puigdemont»– encara conserven l'ascendència sobre l'univers postcovergent, de manera que el que diu Puigdemont acaba anant a missa. Un altre dels missatges que esprimirà JxCat (que ja organitza autobusos amb l'ajuda de l'Assemblea Nacional Catalana per omplir de gent l'acte d'arribada de Puigdemont a Perpinya, el 29 de febrer) per percutir la moral republicana consistirà en agitar el fantasma de la reedició d'un tripartit amb En Comú Podem i... el PSC. Seria la prova definitiva que l'ànima d'ERC ha acabat a les mans del diable, en aquest el PSC, un dels partits que va donar suport a l'aplicació de l'article 155 i que no es cansa de dir que no farà president a un independentista.

Que la taula de negociació entre els governs espanyol i català, que comptarà amb la presència del vicepresident Pablo Iglesias, «s'iniciï i comenci a treballar el més aviat possible» –és a dir, diàleg i independentisme amb els peus a terra–, tal com deia ahir la portaveu d'ERC al Parlament, Marta Vilalta, i que al PSC ni aigua, són, de moment, els arguments que els republicans, amb Pere Aragonès, l'ungit per Junqueras, al capdavant, fa servir per contratacar, juntament amb el que posa en valor l'estratègia «irresponsable» de JxCat d'apostar-ho tot a la confrontació, l'espai polític que fins ara ha capitalitzat l'eurodiputat Puigdemont. Des dels comuns defensen la formació d'un govern progressista i, ahir, per boca del portaveu parlamentari Joan Mena, avisaven a ERC i PSC que «els vetos creuats no ajuden».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook