L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va advertir, ahir, que no es podrà «passar pàgina» dels fets esdevinguts a la tardor del 2017 a Catalunya fins que l'Estat «demani perdó» per l'activació del 155 i la «repressió» que va comportar, que va perjudicar «tots els catalans». Qui va ser president durant el referèndum il·legal de l'1-O va comparèixer per videoconferència des de l'Eurocambra davant la comissió del Parlament que investiga l'aplicació de l'article 155 de la Constitució que va seguir a la declaració unilateral d'independència de Catalunya, i ho feia una setmana després que declaressin els exconsellers del seu Govern empresonats per sedició.

«No es pot passar pàgina innocentment sense assumir responsabilitats (...) Ja es va fer amb error amb el règim del 78. Es va demanar el mateix: passem pàgina, no cal que investiguem els crims del franquisme, no cal que restituïm els drets que es van trepitjar de tantes famílies», ha dit.

La DUI, l'opció «democràtica»

Puigdemont va defensar que, després de l'1-O, va buscar obrir una via de diàleg amb l'Estat -«vaig rebre crítiques de sectors que avui donen lliçons de moderació i m'acusen de radical», va deplorar- per evitar la intervenció de l'autonomia catalana, però finalment va optar per la declaració unilateral d'independència com a «única opció digna i democràtica» davant l'actitud del Govern central.

El cop d'Estat

L'expresident va assegurar que «el 155 va ser un cop d'Estat amb responsables directes i indirectes» i «una venjança contra tot el poble de Catalunya». S'ha preguntat així mateix si «algú dubta encara que la convocatòria d'eleccions no hauria frenat el cop d'Estat del 155», en línia de l'escrit per l'expresident del Govern Mariano Rajoy en el seu llibre però en contra del que en aquesta mateixa comissió va opinar l'expresident català socialista José Montilla.

Per a Puigdemont, el 155 va suposar «la liquidació de les escasses esperances que encara quedaven gairebé 40 anys després de l'aprovació de la Constitució» i, d'altra banda, l'«única manera» que l'Estat va trobar perquè els catalans segueixin sent «els seus súbdits». Ha afirmat que la seva «principal preocupació», vist que l'Estat considerava la possibilitat de suspendre l'autogovern català, va ser «frenar» el 155 i «salvaguardar les institucions de la urpada que es volia fer sobre tot un país».

«La venjança»

Però el diàleg que diu que va intentar abordar no va fructificar perquè «es va voler aplicar la venjança» i els poders de l'Estat, començant pel Govern central, «van decidir perjudicar el normal funcionament del país. Com a càstig, no com a solució». «He estat sincer (...) i crec que si l'Estat hagués ofert garanties, fins i tot amb les incomprensions que en aquell moment s'haguessin donat, jo hauria convocat eleccions», va dir.

Les crítiques de Marta Pascal

En un altre ordre de coses, l'excoordinadora general del PDeCAT i senadora Marta Pascal va denunciar que en el si del seu partit hi ha «molta gent que té por de discrepar» públicament de Puigdemont. En l' Ara, Pascal va dir que al PDeCAT -i, per extensió, a l'espai més ampli de JxCat- «és molt difícil incorporar un matís, plantejar una discrepància» davant «la línia política que segueix marcant» Puigdemont.