El tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, instructor policial de l'1-O, va revelar ahir que l'expresident català Carles Puigdemont va felicitar el major dels Mossos Josep Lluis Trapero per la seva «gestió» el dia del referèndum en una reunió secreta que tots dos van mantenir en una data que no s'ha determinat.

Baena va afirmar que en aquesta reunió, celebrada després de l'1-O i que se sap va ser en secret «perquè Puigdemont va obeir Trapero quan li va demanar discreció», l'expresident li agraeix «la seva particular interpretació» dels drets fonamentals i la Constitució i el «model policial que ell representa».

Davant tal revelació, el representant del Ministeri Públic li va preguntar que com sap de la celebració d'aquesta trobada si és «secret», de manera que Baena va informar que en la causa del procés oberta al Tribunal Suprem hi ha un correu electrònic que va remetre Puigdemont a Trapero per transmetent les seves felicitacions.

No obstant això, la defensa de Trapero, exercida per l'advocada Olga Tubau, va intentar desmuntar aquesta versió qüestionant la traducció del català al castellà que Baena va fer d'aquest escrit. «La introducció de la carta diu 'tal com et vaig dir o potser com vaig dir'?», va preguntar directament Tubau, a la qual cosa el testimoni va contestar, després de llegir la frase concreta, que es tracta de la segona opció: «el que vaig dir en una reunió, a porta tancada».

D'altra banda, Baena va assegurar que l'ascens de Trapero de comissari a major tenia com a objectiu garantir el procés independentista, ja que així ha deduït de l'anàlisi de el document «Enfocats», confiscat al domicili de Josep Maria Jové, el que va ser número dos de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, i d'una circular dels Mossos signada per l'acusat (que s'enfronta a 11 anys de presó pel delicte d'rebel·lió) al novembre de 2015.

Estructures d'Estat

Segons Baena, en el document que marca el «full de ruta del procés cap a la independència» s'assenyalava que ja existien «consolidades» dues estructures d'Estat de cara a un «nou país independent», que eren els Mossos d'Esquadra i el centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI), les quals tan sols caldria «adaptar-les, redimensionar-les i orientar-les» cap als objectius del procés.

El testimoni ha apuntat que el nomenament de Trapero va ser just en el moment que el Govern «estava bolcat en el referèndum» i que no havia passat en 10 anys, de manera que que va sorprendre el sindicat de Mossos.

Així, va afegir que «és la forma d'adaptar la institució dels Mossos com diu el Enfocats», «una forma de blindarle a el front» de la policia autonòmica i «garantir els interessos de la Generalitat».

El lideratge de Trapero

Va continuar dient que dotar de «lideratge» a Trapero era «fonamental» també per «garantir la finalitat de l'referèndum» i que així es desprèn també dels correus electrònics de la cúpula directiva de l'Cos que han estat analitzats per la Guàrdia Civil.

En aquest sentit, ha posat èmfasi en el document intern dels Mossos signat per Trapero al novembre de 2015 doncs, segons el parer de Baena, resulta «curiós» perquè ordenava que totes les diligències judicials practicades havien de passar primer per ell, abans de transmetre-les al jutjat corresponent, i que «ell es faria responsable».

En relació a les concentracions davant la conselleria d'Economia el 20 de setembre de 2017, el tinbent coronel Baena va reconèixer que «la conducta individual» dels Mossos d'Esquadra durant aquella jornada «no constituïa un delicte de sedició, en aquell moment».