El Departament de Justícia implantarà un nou sistema de funcionament a tots els jutjats de Catalunya especialitzats en violència masclista. Aquests jutjats disposaran d'un equip format per forenses, psicòlegs i treballadors socials que elaborarà un únic informe pericial, el qual inclourà tots els elements necessaris perquè el jutge dicti sentència amb el màxim d'informació sobre la taula. D'aquesta manera, Justícia retallarà a la meitat el temps d'espera per a l'obtenció de les proves que els jutges utilitzen per resoldre cadascun dels casos. Les pericials són documents indispensables per establir tant la custòdia dels fills com les mesures cautelars, a l'espera de judici, com l'ordre d'allunyament, la presó preventiva, la prohibició de comunicació amb la víctima o la retirada d'armes.
Els nous equips multidisciplinaris que la Generalitat estendrà per tot Catalunya avaluen conjuntament les seqüeles i els danys físics i psíquics de la víctima, com l'estrès posttraumàtic o la vulnerabilitat; el risc de reincidència de l'agressor, tenint en compte factors com el consum de drogues, l'agressivitat i els trastorns mentals; i els possibles danys físics i psíquics dels fills de la parella. Fins ara, tots aquests aspectes s'han abordat per separat, en un procés més lent i amb una visió parcial de cadascun dels especialistes.
Facilitar la recuperació emocional de la víctima i protegir els fills
La reducció del temps d'espera per a l'obtenció de les proves pericials fa que el procés judicial sigui menys traumàtic i que la solució per al conflicte pugui arribar més ràpidament. És un factor clau per a la recuperació emocional de la víctima i l'impacte dels fets sobre els fills. Actualment, per a l'obtenció de les pericials per als judicis de violència masclista, cal a l'entorn d'un any d'espera i una mitjana de cinc entrevistes amb la víctima. L'objectiu és reduir l'espera a un màxim de mig any i les entrevistes a un màxim de dues.
D'una prova pilot a un desplegament per tot Catalunya
El primer equip d'aquestes característiques es va posar en marxa el 2009 a la Ciutat de la Justícia, per prestar el servei als seus sis jutjats de violència sobre la dona de Barcelona i l'Hospitalet. L'experiència d'aquesta prova pilot ha servit per dissenyar el desplegament progressiu del servei al conjunt dels 18 jutjats de violència sobre la dona (VIDO) de Catalunya, a més dels jutjats de Tortosa, que, en aquest cas, no en tenen cap d'especialitzat en violència masclista.
La primera fase del desplegament es completarà durant aquest any 2020, amb la implantació de l'equip de forenses, psicòlegs i treballadors socials especialitzats en violència masclista als jutjats de VIDO de Girona, Lleida i Tarragona. Així, més de la meitat dels jutjats VIDO de Catalunya ja disposaran del servei. El Departament de Justícia implantarà el nou sistema de treball als nou jutjats que quedaran pendents de manera progressiva, a partir de l'any que ve.
Catalunya se situa a la cua en ordres de protecció acceptades pels jutges
Segons el Consell General del Poder Judicial, Catalunya és el territori de l'Estat amb un percentatge més baix d'acceptació de peticions d'ordres de protecció. Durant el 2018, es van presentar més de 23.000 denúncies per violència masclista, un 0,6 % més que l'any anterior. Una de cada quatre denúncies va anar acompanyada de petició d'ordre de protecció a la víctima i de mesures cautelars contra el suposat agressor. Van ser 5.252 sol·licituds, de les quals els jutges i magistrats van declinar-ne més de la meitat, 2.680 peticions.
Els jutges poden ordenar l'aplicació d'ordres de protecció quan consideren que hi ha una situació objectiva de risc per a la víctima. Són mesures cautelars perquè s'activen quan hi ha indicis de fets delictius, malgrat que no s'hagi jutjat el cas.
Les ordres de protecció que es poden adoptar inclouen mesures penals, com ara l'empresonament preventiu del presumpte agressor, l'ordre d'allunyament, la prohibició de comunicar-se amb la víctima, de tornar al lloc del delicte o de residència de la dona i la retirada d'armes o altres objectes perillosos. També es poden adoptar mesures de l'àmbit civil per protegir la dona, com ara l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar, l'establiment d'un règim de custòdia, visites i comunicació amb els fills, la fixació d'una prestació per aliments, o mesures de protecció en cas que hi hagin menors per evitar que estiguin en perill o puguin resultar perjudicats.
A Catalunya, durant el 2019, nou dones van morir víctimes de violència masclista. Aquest any, ja n'han mort tres més a Esplugues de Llobregat i a Terrassa.
El pressupost del Departament de Justícia supera el nivell previ a la crisi
Les noves unitats especialitzades en violència masclista són una de les noves iniciatives que farà possible l'aprovació del pressupost 2020. La consellera Ester Capella l'ha presentat aquest dilluns a la Comissió de Justícia del Parlament. El pressupost de Justícia per a 2020 suma més de 1.071 MEUR, la xifra més alta assignada fins ara a aquest Departament, i deixa enrere la crisi econòmica i l'etapa de retallades.
Es tracta d'un increment del 7 % en relació amb l'anterior pressupost. No obstant això, la despesa recurrent suposa el 95 % del total. Amb visió de conjunt, Justícia és el setè departament amb més pressupost i concentra prop del 4 % de la despesa.
Del Departament de Justícia en depèn l'execució penal, els recursos humans i materials dels jutjats, l'accés a la justícia gratuïta, l'impuls de la mediació com a mètode alternatiu de resolució de conflictes, el desenvolupament del dret civil de Catalunya i les polítiques d'Afers Religiosos i Memòria Democràtica.
