02 de febrer de 2020
02.02.2020

El pressupost millora els sous de Torra i els seus consellers

02.02.2020 | 06:30

Augment de sou. Potser els nous pressupostos de la Generalitat tenen mancances en àmbits com el sanitari i el de serveis socials, però almenys serviran perquè els polítics catalans augmentin els seus ingressos.

i realment Catalunya és un país oprimit, la cosa no va pels seus càrrecs públics, que no contents de ser els més ben pagats d'Espanya, gràcies als nous pressupostos de la Generalitat que estan a punt d'aprovar-se, s'augmentaran generosament el sou. Com s'observa en el quadre superior, els consellers i el president cobraran un 5,47% més, ingressant anualment 115.517 euros aquells, i 153.235 euros aquest. Els càrrecs inferiors veuran com proporcionalment el seu sou encara creix més: un 7,45%. No està gens malament, per ser un país oprimit per l'Estat espanyol, com tampoc està gens malament en la comunitat líder en retallades en sanitat, educació i serveis socials.

En el quadre inferior, on es comparen els sous de tots els presidents autonòmics, es veu com Torra –abans de l'augment que és a punt d'aprovar-se amb els pressupostos– cobra pràcticament un 50% més que el segon més ben pagat, que és la presidenta madrilenya Díaz Ayuso. Excepte aquests dos i el president basc Iñigo Urkullu, tota la resta de presidents autonòmics cobren menys que un director general de l'administració catalana i altres càrrecs assimilats, com secretaris sectorials i interventors generals.

Ser polític a Catalunya està molt ben pagat, no és estrany que no falti gent que es vulgui embarcar en l'aventura, tant és que sigui autonòmica o processista, perquè els diners d'això no hi entenen. A l'extraordinària i estranyament visionària novel·la de Francisco Casavella El dia del Watusi, el protagonista es reuneix un grup de polítics catalans «d'extrem nacionalisme, exuberant semiologia i exaltada psicoanàlisi», que bé podrien ser els precursors dels actuals. Sobretot per la manera d'actuar tan similar d'uns i altres, així de ben descrita per boca del protagonista: « hartos de repasar las estrategias para conseguir la independencia y hacer la revolución, se repartían las carteras de los ministerios del futuro estado utópico». No és mala cosa, tot esperant una independència que pot trigar unes quantes generacions, que mentrestant els sous de presidents, consellers i alts càrrecs estiguin en consonància amb els que cobren els governs nacionals. L'espera es fa més curta si està ben remunerada.

De fet, la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, cobra uns 155.000 euros, una xifra que el president català pràcticament igualarà amb els nous pressupostos. Al final era veritat que Catalunya arribaria a ser la Dinamarca del sud, però només pel que fa al sou dels dirigents.


Problemes econòmics del procés

No sembla que els alts càrrecs catalans passin gana, una altra cosa és que portin un tren de vida tan elevat que tinguin dificultats per arribar a final de mes. Un comença comprant un cotxe esportiu per cada fill, canviant les vacances al poble dels sogres per una setmana a Bali i dinant cada a restaurants de tres forquilles, i no se n'adona i ja necessita un augment de sou. Per fortuna, la de polític és de les poques professions que n'hi ha prou de decidir apujar-se els emoluments, perquè aquest desig es converteixi en realitat. A vegades per aconseguir-ho es fa necessari buscar el suport d'alguna altra formació política, però quan es tracta de millorar els ingressos tothom hi està d'acord, entre altres coses perquè els que encara no són al poder, esperen ser-hi algun dia.

O potser la raó s'hagi d'anar a buscar en els problemes de liquiditat de la causa llacista, no en va es comenta que tots els alts càrrecs catalans han de donar una part del seu sou a la causa. I a sou més elevat, més diners a la causa. Plouen les multes i fiances als líders del procés, fins al punt que el mateix Puigdemont feia una crida, dies enrere, a què els catalans ingressessin diners per fer front a la fiança de 4,1 milions que demana el Tribunal de Comptes, que sospita que es van fer servir diners públics per organitzar el referèndum. Les periòdiques campanyes de l'ANC per a recaptar diners per a caixes de resistència tenen cada vegada menys seguiment, perquè els ciutadans comencen a sospitar que són un pou sense fons. Cal seguir engreixant les caixes de resistència, encara que sigui amb diners de tots els catalans, via sous públics.

Com diu, de nou, Fernando Atienza, el protagonista d' El día del Watusi: « he conocido a todos esos, y el único secreto que guardan es por qué siendo tan torpes nadie los ha enviado aún a parchear carreteras comarcales».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook