02 de febrer de 2020
02.02.2020

«La desobediència és una estratègia poc útil si només té costos i cap benefici»

«La notícia hauria estat que ERC aplaudís unes paraules de Torra orientades a qüestionar el president del Parlament»

03.02.2020 | 06:30

Va seure al banc dels acusats en el llarg judici del Tribunal Suprem als líders independentistes i va ser dels menys damnificats: multa i inhabilitació. Ara ha posat per escrit les seves vivències i reflexions de futur

Carles Mundó Blanch (Vic, 1976) és un advocat i polític que va ser conseller de Justícia de la Generalitat entre els anys 2015 i 2017, sota la presidència de Carles Puigdemont. Anteriorment havia estat cap de gabinet als departaments d'Educació i de Cultura, secretari de Mitjans de Comunicació i president de l'Agència Catalana de Notícies. El 2 de novembre del 2017 va ser detingut i va estar empresonat per la querella de la Fiscalia contra el Govern pels fets del procés. Va sortir sota fiança al cap d'un mes i en el judici fou condemnat a multa i inhabilitació per desobediència. El novembre passat va publicar el llibre El referèndum inevitable.


Com va viure la jornada de dilluns, amb el que va passar al Parlament de Catalunya [en relació amb la pèrdua de la condició de diputat de Quim Torra]?

Amb decepció, perquè em sembla una manera de fer les coses que no ajuda gens el projecte independentista. Ajuda poc la defensa de les institucions el fet d'haver acabat gestionant una qüestió que no ha tingut cap resultat pràctic, com és deixar penjada cinc dies una pancarta, per acabar perdent la condició de diputat del president.

ERC i Roger Torrent han desemparat la presidència de la Generalitat?

Per valorar aquesta qüestió pots decidir en quin moment poses el focus. Pots decidir si el més rellevant és l'últim episodi, quan per un procediment judicial injust Quim Torra perd l'escó de diputat, o pots posar el focus en l'origen, en si va ser una bona decisió encaparrar-se a mantenir cinc dies penjada la pancarta, una decisió que no ha generat una gran victòria política i sí molts costos estèrils. Seria una anàlisi incompleta fixar-se només en el final de l'episodi i no recordar el principi.

Va entendre que els diputats i consellers d'ERC no aplaudissin Torra amb els de JxCat?

La notícia hauria estat que ERC aplaudís unes paraules del president de la Generalitat que tenien per objectiu qüestionar la tasca del president del Parlament.

Eleccions després de pressupostos és una bona decisió?

Amb la feina que li ha costat i amb l'esforç que hi ha dedicat el vicepresident Aragonès, m'hauria semblat irresponsable fer malbé l'acord pels pressupostos, que trenca una pròrroga arrossegada des del 2017. Quant a les eleccions, vist el que s'ha viscut, és evident que tenia poc recorregut, i de totes maneres, si no les convoqués el president, es convocarien igualment quan arribés la seva inhabilitació.

La diferència d'estratègies entre JxCat i ERC sobre com abordar l'actual etapa del camí cap a la independència hauria permès arribar al final de la legislatura?

Hi ha dos plantejaments cada vegada més nítids. Un de basat més en l'exhibició de posicions molt simbòliques però sovint de recorregut pràctic escàs, i un altre de molt més pragmàtic que analitza les oportunitats que ofereix cada moment polític. Des d'aquesta diferència és molt difícil fer una diagnosi compartida del que cal fer, ja que en molts punts no són compatibles. No es pot basar tot en elements simbòlics o desobediències que després no ho són. La desobediència té sentit si se n'espera algun benefici polític, i un bon exemple és l'1 d'octubre. Si només té costos i cap benefici, sembla una estratègia poc útil.

El seu llibre es titula «El referèndum inevitable». No deu ser pas inevitable aquest mes o aquest any.

Serà inevitable quan hi hagi una majoria inapel·lable que vulgui resoldre la qüestió d'aquesta manera. L'Estat no accedirà per ganes ni per convenciment, sinó quan aquesta majoria no pugui gestionar-se d'altra manera que posant les urnes. Això pot venir acompanyat d'una pressió internacional quan la majoria sigui indiscutible per tal que l'Estat espanyol resolgui el problema democràticament, és a dir, votant, com a Escòcia o al Quebec.

Parla de majories superiors al 50% de forma reiterada.

Una majoria inapel·lable és aquella sobre la qual ningú no pot tenir cap dubte, i en tot cas superior al 50%.

No hi ha cap garantia que l'Estat no reaccioni parlant, per exemple, d'un referèndum a tot l'Estat perquè la sobirania és indivisible.

L'Estat accedirà al referèndum quan qualsevol alternativa diferent sigui pitjor per a ell. La majoria inapel·lable ha de generar les condicions polítiques per conduir a aquesta situació. Referèndum a tot l'Estat? Si el fan, a tot l'Estat surt que no, i a Catalunya hi ha el 60% del sí, aquest 60% és el fet rellevant.

El referèndum serà pactat o no serà?

Per resoldre el conflicte és la forma més útil.

És crític amb les vies unilaterals?

Constato que difícilment tenen èxit si al darrere no hi ha, pràcticament, una unanimitat. No és el mateix fer aquest plantejament amb el 48% que amb el 88%. Les vies adequades són les útils, i aquesta no m'ho sembla en l'actual context. No em sé imaginar que sigui possible una majoria unànime a curt termini.

Que espera del nou Govern espanyol?

No n'espero res. El que ho faci ho farà per necessitat i conveniència, i és una bona decisió aprofitar la força que doni la nova aritmètica parlamentària. Ja ha donat fruits, perquè s'ha passat de negar el problema polític a reconèixer que existeix, de negar el subjecte polític a admetre la negociació bilateral entre governs, que s'accepti parlar-hi de tot (que no pressuposa posar-se d'acord sobre tot), i em sembla molt remarcable que els efectes de la negociació se sotmetin a consulta de la ciutadania.

En el judici al major Trapero, aquest ha marcat distàncies amb el Govern d'aquells moments, i ha arribat a parlar de «barbaritats».

Entenc que la situació del major Trapero és molt complicada, s'enfronta a una petició d'onze anys de presó, i és molt poc rellevant l'opinió que jo tingui sobre el que expressi.

Està inhabilitat per la sentència del Suprem; en aquestes eleccions no pot ser candidat.

I si no ho estigués, tampoc no en seria. No tinc la voluntat d'ocupar cap càrrec institucional, però el meu compromís polític és igual de rotund com ho ha estat sempre. Hi ha moltes maneres de fer política més enllà dels càrrecs institucionals.

Com està funcionant el llibre?

Suposo que bé, perquè va per la tercera edició.

Em diu una frase que convidi a llegir-lo?

Que estic convençut que ens en sortirem, perquè he defensat que l'independentisme és una via guanyadora quan era una posició molt minoritària i, per tant, ara, que som molts més, encara n'estic més convençut. Per afrontar el futur hem de saber donar valor a la part del camí que ja hem fet i, sobretot, ho hem de fer amb la moral de victòria. És evident que n'hem recorregut una part molt important, i això és el que ens ha de donar forces per continuar endavant. Probablement la part del camí que ens queda és més curta en distància, però més gran en dificultat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook