El Tribunal Suprem va rebutjar anul·lar la sentència del procés, com sol·licitaven les defenses, en un acte en el qual nega que s'hagin «criminalitzat les idees dels acusats», que van buscar «implementar una normativa antidemocràtica i inconstitucional» emparats per un Govern autonòmic «deslleial». «No hem criminalitzat opinions i protestes», afirma la sala que va jutjar els dotze líders independentistes en l'acte en el qual desestima els incidents de nul·litat que van presentar contra la sentència, que va imposar penes d'entre 9 a 13 anys de presó per sedició en concurs amb malversació.

Culminat aquest tràmit, pel qual es rebutja que s'hagin vulnerat drets fonamentals com el de reunió, expressió, participació política o la llibertat ideològica, s'obre la via perquè els condemnats, amb l'exvicepresident català Oriol Junqueras al capdavant, puguin acudir en empara al Tribunal Constitucional.

La sala defensa la proporcionalitat de les penes imposades als qui, «com a autoritats autonòmiques i líders associatius, buscaven implementar una normativa antidemocràtica i inconstitucional» amb «menyspreu de la meitat de les forces polítiques» del Parlament i amb «l'última finalitat de transitar cap a la independència». «Van usurpar així -continuen els magistrats- la sobirania nacional amb l'immediat objectiu de pressionar les autoritats estatals a través d'una via coactiva».

Segons el tribunal, quan al·leguen que s'han condemnat idees, eludeixen que «la independència com a aspiració política mai ha estat objecte de procediment penal»: ni ho va ser el dia de la Diada, amb lemes com «votarem, vulguin o no vulguin», ni quan «una i una altra vegada, es proclamava la insubmissió als tribunals i governs que només volen preservar la indivisible unitat de la pàtria». Afegeix que Junqueras i la resta van ser condemnats per «alguna cosa més que una reunió de ciutadans que amb llibertat expressen les seves reivindicacions».