24 de gener de 2020
24.01.2020

El Tribunal Suprem dona la raó a la JEC i deixa Torra sense escó al Parlament

La Junta Electoral Central dona 48 hores a Roger Torrent per cessar el cap de l'executiu català com a diputat a la Cambra L'Alt Tribunal considera que l'àrbitre electoral és competent per actuar i «havia de fer-ho» després de la condemna per inhabilitació d'un any per no retirar el llaç groc en període electoral

24.01.2020 | 06:30
El president de la Generalitat, Quim Torra, al Parlament a principis de gener.

El Tribunal Suprem va acordar mantenir de moment l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar al president de la Generalitat, Quim Torra, l'acta de diputat autonòmic en considerar que no poden deixar d'aplicar les lleis i que la pèrdua de la credencial no és irreversible.

La Sala del Contenciós Administratiu, que ja va rebutjar prendre mesures cautelaríssimes, va desestimar per unanimitat la petició de Torra de suspendre cautelarment la resolució de l'àrbitre electoral mentre estudiava el fons de l'assumpte, pretensió que també donava suport a la Fiscalia.

Però el president segueix sense acceptar la postura del Suprem: «Res ha canviat i no farem marxa enrere»; «Soc diputat i president de Catalunya perquè així ho va decidir la ciutadania i perquè així ho va votar el Parlament», va manifestar després de conèixer la sentència de l'alt tribunal.


Ultimàtum a la Cambra

Posteriorment la JEC va requerir al president de Parlament de Catalunya, Roger Torrent, al fet que «de manera immediata» doni compliment al seu acord del passat 3 de gener i despulli al president català, Quim Torra, de la seva condició de diputat per haver desobeït l'òrgan electoral.

A més, la JEC va instar Torrent a remetre-li la documentació que «certifiqui» la pèrdua de la «condició de diputat» de Torra en un acord adoptat després de considerar que la seva decisió de gener té caràcter «plenament executiu» ja que la suspensió cautelar que havia sol·licitat el mateix Torrent «ha estat denegada per l'òrgan jurisdiccional competent», és a dir, el Tribunal Suprem.

En una anàlisi preliminar, els magistrats del Suprem creuen que la JEC és competent per actuar i «havia de fer-ho» després que Torra fos condemnat a un any i mig per no retirar els llaços grocs d'edificis públics en campanya electoral, i que el PP, Ciutadans i Vox reclamessin que s'executés aquesta condemna, encara no ferma.

«Considerem que l'interès general que ha de prevaler és ara el que està present en la sentència condemnatòria», destaca la Sala, que assegura que no prejutja el fons de l'assumpte. La JEC va aplicar la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que estableix la incompatibilitat sobrevinguda, encara sense sentència ferma, després d'una condemna d'inhabilitació per un delicte contra l'administració pública, «el que té fonament en la necessitat que tots els gestors públics gaudeixin de la confiança i el respecte dels ciutadans», subratllen els magistrats.


Al·legacions dels lletrats

Accedir a la suspensió cautelar que demana Torra, conclouen, suposaria no aplicar «preceptes legals vinculants de la regularitat constitucional dels quals no hem dubtat i als quals tots els poders públics estem vinculats».

Insisteixen que no és la JEC la que priva Torra del seu escó, sinó una condemna i la seva aplicació segons la LOREG, una llei la constitucionalitat, subratllen, no qüestionen «en aquest moment».

Els magistrats acullen així les al·legacions dels lletrats de les Corts, en defensa de la JEC, i s'aparten del criteri del fiscal, que va plantejar dubtes sobre la competència de l'àrbitre electoral, va recordar la seriosa divisió al seu si i va demanar deixar sense efecte temporalment el seu acord.

El president de la Generalitat va al·legar que l'òrgan competent per decidir sobre el seu escó era el Parlament, però la Sala destaca el caràcter orgànic de la LOREG i estima que és la llei «aplicable aquí», sempre a partir d'un examen preliminar i cautelar, ja que no entra a analitzar el fons del recurs.

Torra també va argumentar que si se li retirava la credencial es generaria un dany irreparable, però els magistrats indiquen que, en la hipòtesi que finalment li donessin la raó, no hi hauria problemes per tornar-li l'acta. Els jutges, que imposen a Torra el pagament de les costes -600 euros- són contundents en rebutjar les seves queixes sobre una suposada actuació «intempestiva, esbiaixada, indeguda o parcial» de la JEC; consideren aquestes crítiques «clarament inconsistents» i alerten d'una extralimitació en l'exercici del dret a la defensa.

En resposta, posen en valor la «missió transcendent» que la LOREG encomana a les juntes electorals, que actuen de forma independent, per garantir un règim d'eleccions lliures.

Els magistrats sostenen que l'esmentada llei s'aplica des de la seva entrada en vigor amb ple respecte al principi constitucional d'igualtat, de manera que no entenen tampoc com s'han pogut veure afectades les llibertats ideològiques, d'expressió o de reunió de Torra. A més d'aquesta interlocutòria, la Sala es va dirigir ahir al Parlament per recordar que no és la Mesa qui ha de recórrer l'acord de l'àrbitre electoral -com va fer el passat 14 de gener-, sinó el ple, i li dóna un termini de quinze dies per esmenar l'error.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook