L'exdirector dels Mossos d'Esquadra Pere Soler va al·legar que des del Govern de Carles Puigdemont no li van demanar que cometés «cap acte il·legal» i que no va interferir perquè el cos desobeís les ordres judicials per impedir l'1-O, ja que hauria dimitit. Soler va declarar a l'Audiència Nacional en la quarta sessió del judici, al costat de l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig, que, de la mateixa forma que el major Josep Lluís Trapero, afronten una petició d'11 anys de presó per rebel·lió.

En un tens interrogatori per part del tinent fiscal Miguel Ángel Carballo, Soler va assenyalar que des del Govern no li van demanar que incorregués en «cap acte il·legal» i que hauria dimitit si li haguessin manat que ordenés als Mossos que desobeïssin els mandats judicials per impedir l'1-O. Soler va remarcar que l'Executiu tenia clara la posició dels Mossos d'Esquadra, que complirien els mandats judicials, i que no van tenir mai la voluntat de demanar-los que desobeïssin, fet pel qual la seva tasca per evitar l'1-O va ser «ingent».

Per corroborar que els Mossos no haguessin acceptat ingerències polítiques, va posar com a exemple que Trapero el va reprendre abans de l'1-O per alguns dels seus tuits polítics: «Em va dir que millor que no fes tuits, que no eren bons per a la imatge i solvència del cos, perquè es malinterpreten». El major li va fer aquest retret a Soler després d'un tuit que va publicar el 31 de juliol del 2017, quan ja estava al capdavant de la policia catalana, i en què assegurava que els Mossos complirien la llei, precisant que «la Constitució no els obliga».

L'acusat va puntualitzar que estava responent a un article de premsa que qüestionava que els Mossos complissin la llei per evitar l'1-O i que va voler deixar clar que sí que ho farien, però sota la premissa que la Carta Fonamental de Drets de la Unió Europea tenia «primacia» respecte de la Constitució.

Soler no va votar

Després de la reprimenda de Trapero, Soler no només va deixar de publicar tuits, sinó que no va exercir «el seu dret a vot» l'1-O perquè va considerar que aquest «gest simbòlic» podia «perjudicar» els Mossos. El fiscal li va preguntar si es va plantejar dimitir com el seu antecessor, Albert Batlle, en constatar que Puigdemont tiraria endavant amb l'1-O malgrat que la cúpula dels Mossos va alertar dels riscos que això suposava per a l'ordre públic.

«Jo no ho vaig fer perquè ningú em demana que faci cap acte il·legal. Si algú em demana que ordeni als Mossos que desobeeixin, jo hagués dimitit. Ningú m'ho demana. No era la voluntat de la Generalitat demanar-ho», va replicar.

El fiscal va voler saber si Soler va preguntar a Trapero per la resposta que els va donar Puigdemont a la reunió del 28 de setembre, en què els comandaments dels Mossos el van instar a desconvocar l'1-O pel risc per a la seguretat. «Com puc preguntar jo el que ha dit el president? No em correspon a mi entrar-hi. Com demanaré jo al president que no celebri el referèndum si sóc un alt càrrec de la Generalitat? Ell acceptaria les conseqüències, la posició de la Generalitat és pública, notòria», va exclamar.

Va revelar a més que va proposar sense èxit a Forn i l'exconseller de Justícia Carles Mundó querellar-se contra la Fiscalia per la seva falta de competència per ordenar un pla d'actuacions als Mossos per impedir l'1-O, ja que entenia que corresponia al TSJC perquè afectava el dret a la participació política.

Puig volia deixar el càrrec

Per la seva banda, l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig va assegurar davant el tribunal que no tenia cap competència en l'àmbit de la direcció operativa ni en les decisions estratègiques dels Mossos d'Esquadra, ja que la seva única tasca pel que fa a la policia era relativa a la inversió en equipament i personal. Puig va afegir que quan Jané va abandonar Interior, la seva intenció era deixar el càrrec, tot i que Forn li va demanar que continués perquè es tracta d'un departament d'una «grandíssima complexitat».