El major dels Mossos Josep Lluís Trapero va qualificar, ahir, les resolucions de ruptura del Parlament com «una barbaritat més de les moltes que s'estaven fent» en el procés i va admetre que confiava que fossin anul·lades per la justícia i imputades als seus responsables. En la declaració davant del tribunal de l'Audiència Nacional que el jutja per rebel·lió, Trapero es desmarcava així, en resposta a l'interrogatori del fiscal, dels documents confiscats per la Guàrdia Civil a càrrecs de la Generalitat que traçaven un full de ruta unilateral cap a la independència i d'algunes de les resolucions clau del procés. El major va assegurar que no tenia un «coneixement precís» de la declaració de ruptura que el Parlament va aprovar el 9 de novembre del 2015, ni tampoc de la resolució a favor d'una «desconnexió» que va redactar la comissió d'estudi del procés constituent de la cambra catalana.

Per a l'excap dels Mossos, es tracta d'«una barbaritat més de les moltes que s'estaven fent. Per tant, des de l'Administració s'anirien anul·lant i des de l'administració de justícia, si és que constituïa algun delicte, se'ls imputaria», va afegir. El processat també va insistir que mai no va tenir «relació» amb Josep Maria Jové, exnúmero dos d'Oriol Junqueras, al qual la Fiscalia atribueix un paper clau en l'organització de l'1-O i que no coneixia el document Enfocats, que sobre el paper dissenyava un full de ruta unilateral cap a la independència: «La primera vegada que he sentit parlar-ne és en la lectura de la meva causa», va dir.

«Merders» amb la CUP

El major va ser preguntat a més sobre les anotacions trobades en l'agenda Moleskine de Jové referents a una petició formulada per la CUP en una de les reunions del comitè estratègic del referèndum perquè els Mossos d'Esquadra avisessin prèviament els seus càrrecs electes en cas de detenció.

Segons el major de la policia catalana, aquest comentari de la CUP «no tenia res a veure amb la independència», sinó amb «merders» que els Mossos van tenir amb aquest partit, que demanava una «interlocució» amb el cos. «Nosaltres dèiem que compliríem les ordres judicials que ens arribessin de detenció d'alcaldes i això és el que es va fer», va asseverar l'excap de la policia autonòmica.

Manca d'efectius el 20-S

En aquest context, Trapero va defensar el dispositiu dels Mossos d'Esquadra en la data «excepcional» del 20-S, el dia del setge a la comitiva judicial que va entrar a la Conselleria d'Economia. En aquesta línia va explicar que el cos optar «en tot moment» per evitar que la situació se'ls escapés «de les mans». En l'interrogatori per part del fiscal en el judici en què afronta una petició d'11 anys de presó, Trapero va negar «passivitat» en l'actuació dels Mossos i va justificar l'estratègia d'intentar evitar que la intervenció policial generés un mal major, al temps que va negar que l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez imposés condicions al dispositiu policial.

Nomenament iniciat per Batlle

Preguntat per la relació personal amb l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, Josep Lluís Trapero va afirmar que no era «estreta», ni «bona ni dolenta». Trapero, va al·legar que quan el llavors director dels Mossos d'Esquadra Albert Batlle va iniciar el procés per nomenar-lo major, càrrec a què va accedir a l'abril del 2017, Puigdemont no ho sabia, ja que no va tenir «res a veure» amb el seu ascens al màxim rang en la policia catalana pocs mesos abans de l'1-O.

L'antiga cúpula dels Mossos

El tribunal de l'Audiència Nacional jutja, a banda del major Trapero, l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig, l'ex-director general dels Mossos Pere Soler i la intendent Teresa Laplana -que queda eximida d'assistir a tot el judici en patir estrès postraumàtic. La fiscalia mantindrà fins al final del judici l'acusació pel delicte de rebel·lió contra el major dels Mossos d'Esquadra.