Un dels ferits en l'accident de la fàbrica IQOXE de Tarragona, Felipe Rendón, ha assegurat que, abans de l'explosió, va sentir "un soroll molt fort, com si fos una olla a pressió, com si sortís vapor o gas".

En declaracions a l'emissora RAC1, Rendón ha explicat que després de l'explosió, que li va cremar una mà, va rebre l'impacte d'un tros de ferralla de la mida de l'esfera d'un rellotge de polsera, que se li va incrustar al crani.

"Quan va explotar tot, vaig notar com si se m'estigués fonent el cap; mai vaig pensar que tindria un metall incrustat", ha assenyalat el treballador de la fàbrica, a qui els metges de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona li van extirpar el ferro i que ara està ingressat a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, ??on l'operaran de les cremades que té a la mà.

"Estic bé, dins del que cap, bastant millor", ha dit el ferit, que ha recordat que estava a uns vint metres d'on va ocórrer l'explosió.

"Va sonar com si fos una olla a pressió, molt fort, molt. Em feien mal les orelles, no es podia estar-hi. Vaig anar a la sala de control per avisar que alguna cosa no funcionava bé. Després vaig anar a la meva sala de control, que està una mica més lluny, per avisar al meu contramestre. Vaig caminar deu metres i llavors vaig veure la fogonada, vaig intentar córrer i no vaig poder ni començar", ha rememorat.

El treballador, que estava fent una ronda per controlar els nivells dels tancs de la fàbrica, ha explicat que va començar a treballar en IQOXE a l'octubre, on estava fent pràctiques per a un curs de grau superior i li van oferir un contracte d'un mes per substituir una baixa.

"Després de l'explosió suposo que em va entrar aquest metall al cap i notava com si el cap es fongués, com si estigués cremant, vaig caure a terra, vaig intentar fer una bola a terra per tapar-me, em vaig posar la mà al cap i vaig notar que em cremava tot el cos, la cara, etc. Vaig sentir al meu contramestre, que em cridava, de lluny, i vaig anar cap a ell", ha dit Rendón, que ha advertit que" si arriba a ser de dia, haguéssim estat molts més treballant ".

"L'explosió va ser a dos quarts de set i fins a les vuit no va entrar l'ambulància a la sala de control on era. Em van treure, per canviar-me d'ambulància, i em van deixar al carrer no sé quant de temps. Em van tornar a posar a la ambulància per fer-me unes cures i, després, vaig anar al Joan XXIII. No sé a quina hora vaig arribar ", ha relatat el ferit.

"Estava molt enfadat, al vestidor. Vaig tenir un atac d'ira. Tampoc sabia que hi havia més ferits, si no, m'hagués calmat. No em semblava correcte estar una hora i mitja assegut, allà, perquè em sortia bastant sang del cap . Estava congelat de fred perquè el primer que van fer va ser posar-me a la dutxa amb aigua freda, per si tinc productes químics, per les cremades... ", ha afegit

"Quan vaig sortir fora i vaig veure un company a terra em vaig calmar bastant. Vaig pensar que hi havia gent que estava pitjor", ha conclòs.