El grup de l'Aliança Lliure Europea (ALE) al Parlament Europeu va escollir ahir com a president Oriol Junqueras, que compleix una condemna de 13 anys de presó per la seva participació en el procés independentista. El nomenament de Junqueras com a president del grup de l'ALE arriba després que l'Eurocambra el reconegués dilluns com a eurodiputat tot i el dictamen de la Junta Electoral Central espanyola (JEC). Ahir mateix, l'Eurocambra va publicar al seu web la fitxa de Junqueras i també de Carles Puigdemont i Toni Comín. La dotzena d'eurodiputats d'ALE, entre els quals hi ha també Diana Riba (ERC), representen partits regionalistes de Catalunya, Flandes i Escòcia, entre d'altres territoris. Al Parlament Europeu, formen al costat dels Verds el grup Els Verds-Aliança Lliure Europea, la quarta formació amb més escons a l'hemicicle, amb un total de 74 eurodiputats de 16 Estats membres.
L'elecció de Junqueras com a president de l'ALE li atorga també una vicepresidència primera d'Els Verds-ALE. En un comunicat, la formació va informar que Junqueras substituirà el britànic Alyn Smith, de l'SNP escocès, que va deixar de ser eurodiputat després d'obtenir un escó en les eleccions britàniques del passat 12 de desembre. Junqueras va demanar ahir al Tribunal Suprem que suspengui de forma urgent l'execució de l'acord de la JEC que li impedeix exercir com a eurodiputat per tenir una condemna de presó en ferm. Malgrat el seu reconeixement com a eurodiputat per part de l'Eurocambra, aquest no serà efectiu fins que Junqueras completi una sèrie de tràmits legals (com la declaració d'incompatibilitat de càrrecs) en la sessió plenària que comença el proper 13 de gener a Estrasburg.
Reunió dels magistrats
Precisament, la secció quarta del Contenciós del Tribunal Suprem té previst reunir-se demà per estudiar si suspèn de manera urgent i a petició de Junqueras l'execució de l'acord en el qual la Junta Electoral Central va dictaminar que el líder d'ERC a la presó no pot ser eurodiputat. Fonts jurídiques van informar ahir que els magistrats preveuen debatre el proper 9 de gener si estimen o no les mesures cautelaríssimes plantejades per l'exvicepresident de la Generalitat, que vol que el Suprem suspengui l'acord en que resol sobre el fons del seu recurs.
Danys «irreversibles»
En cas contrari, argumenta el president d'ERC, li podria provocar danys «irreversibles» i perjudicis «d'impossible reparació», atès que el Parlament Europeu té previst prendre nota de la seva condició d'eurodiputat el proper 13 de gener. La Sala que ha de resoldre sobre l'acord de Junqueras és la mateixa que previsiblement s'encarregarà del recurs que el president de la Generalitat, Quim Torra, presentarà contra una altra decisió de la JEC, la qual va ordenar la seva inhabilitació també a causa d'inelegibilitat sobrevinguda en haver estat condemnat per sentència no ferma per no fer cas a l'àrbitre electoral en no retirar els llaços grocs d'edificis públics en període electoral.
En paral·lel, Carles Puigdemont va renunciar formalment a la seva eventual reelecció com a president de la Genertalitat en deixar la seva acta de diputat del Parlament, ja que la llei estableix que només els membres de la cambra poden optar a la presidència de la Generalitat. Puigdemont i l'exconseller Toni Comín van renunciar a les seves respectives actes de diputats al Parlament, un pas indispensable per poder exercir com a eurodiputats al Parlament Europeu, i van demanar empara al TC per la decisió de la Junta Electoral.
Xoc entre la JEC i l'Eurocambra
D'altra banda, els serveis competents del Parlament Europeu asseguren que van conèixer la comunicació de la Junta Electoral Central (JEC) sobre la inhabilitació d'Oriol Junqueras a última hora de la tarda de dilluns. La JEC va emetre ahir un comunicat aclarint que va enviar la notificació divendres 3 de gener, contradient la versió de l'Eurocambra que assegurava que quan van posar Junqueras a la llista no havien rebut la notificació de la JEC.
