28 de desembre de 2019
28.12.2019

La Junta Electoral descarta la petició d'inhabilitar Torra de manera immediata

El PP, Cs i Vox havien demanat el cessament del president de la Generalitat com a diputat després de la condemna per desobediència per no retirar les pancartes amb el llaç groc dels edificis públics en període electoral La JEC rebutja satisfer la demanda perquè la sentència encara no és ferma

28.12.2019 | 06:30
Torra, durant el seu judici per desobediència el novembre passat.

La Junta Electoral Provincial de Barcelona va desestimar ahir les peticions del PP, Ciutadans (Cs) i Vox perquè li fos retirada la credencial de diputat de Parlament al president de la Generalitat, Quim Torra, que ha estat recentment inhabilitat però la sentència no és ferma.

En una resolució, la Junta Electoral Provincial recorda que la sentència que condemna el president Torra a un any i mig d'inhabilitació per exercir càrrec públic no és ferma, i que no es donen els supòsits per procedir a retirar-li la seva credencial com a diputat fins que la causa judicial no hagi conclòs.

La Junta Electoral Provincial entén que, al contrari del que indicava Torra i el representant legal de la seva formació, JxCat, sí que és competent per resoldre la petició presentada per PP, Cs i Vox, perquè encara que és el Parlament qui ha de decidir les causes d'incompatibilitat, aquestes no guarden relació amb l'aplicació d'una sentència d'inhabilitació per desobediència.

Després d'indicar que «el dret de sufragi passiu és un dret fonamental reconegut per la Constitució» i que està «dotat del màxim grau de protecció jurídica», la Junta Electoral recorda que «no hi ha cap precedent» que avali l'aplicació de la retirada de la credencial d'un diputat «que a més és president de govern d'una comunitat autònoma».

Sí que n'hi ha, puntualitza, en els casos d'alcaldes condemnats per delictes contra l'Administració Pública vinculats a la corrupció, però aquest no és el cas sobre el que es pronuncia, ja que Torra ha estat condemnat «per la seva activitat en la condició de president del govern de la Generalitat».

«Aquesta junta no pot ignorar -afirma en el text de la resolució- que la pèrdua de condició de diputat va associada a la pèrdua de condició de president a l'empara del que disposa l'article 67.2 de l'Estatut de Catalunya aprovat per referèndum i amb rang de llei orgànica».

Adverteix en aquest punt que les causes de cessament com a president de la Generalitat «estan regulades en l'article 67.7 de l'esmentada norma estatutària, i en ella només es contempla el cessament per al compliment d'una pena d'inhabilitació per sentència judicial ferma».

Segons la Junta Electoral, resulta necessari «harmonitzar l'aplicació de dues lleis d'igual rang legal, i tractant-se de l'aplicació d'una norma que restringeix els drets de representació política, a qui gaudeix del principi de presumpció d'innocència, això ens obliga a una interpretació restrictiva».

A més, puntualitza la resolució, en aplicació «del principi d'interpretació restrictiva i proporcionalitat de les normes limitadores del dret a sufragi passiu» s'ha de tenir en compte que, a diferència dels casos analitzats anteriorment (alcaldes condemnats per corrupció), Torra ha estat condemnat per desobediència a una pena de 10 mesos de multa i un any i sis mesos d'inhabilitació.

«Això -subratlla- constitueix penalment la condemna per un delicte de caràcter menys greu d'acord amb el que disposa l'article 33.3 del Codi Penal». La decisió de la Junta Provincial de Barcelona conté un vot particular d'un dels seus integrants, el vocal no judicial Pablo Nuevo López.


Petició pel «tercer grau»

En paral·lel, la Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya va demanar al Govern que apliqui «ja» el tercer grau als «presos polítics». En un comunicat, la plataforma de juristes considera que el segon grau no és cap «benefici penitenciari» sinó la «manera» de complir la pena. La coordinadora recorda que la Generalitat té competència en l'execució de la legislació de l'Estat en matèria penitenciària, i que la llei vigent preveu la possibilitat d'accedir al tercer grau sense necessitat d'haver extingit una quarta part de la condemna.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook