Oriol Junqueras hauria d'haver estat considerat eurodiputat i gaudit d'immunitat des de que va resultar escollit en les eleccions europees del passat 26 de maig, de manera que se li hauria d'haver aixecat la presó provisional i deixar-lo assistir a la sessió constituiva de l'Eurocambra. Això és el que diu la sentència feta pública ahir pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que de moment no implica la posada en llibertat immediata de l'exvicepresident català però que obre la porta a què Carles Puigdemont i Toni Comín, en una situació similar, puguin aconseguir la immunitat. Una sentència que arriba en un moment polític especialment delicat, ja que no només hi ha en joc el futur judicial de Junqueras i Puigdemont sinó que també condicionarà les negociacions d'ERC i PSOE per a la investidura.

Junqueras va resultar escollit eurodiputat d'ERC a les eleccions europees del maig passat, però el Tribunal Suprem no va permetre que el dirigent independentista, que llavors encara estava en presó preventiva, abandonés el centre penitenciari per a acatar la Constitució davant la Junta Electoral Central i recollir la seva acta d'eurodiputat -tal com exigeix la llei electoral espanyola- perquè va apreciar risc de fugida.

Junqueras va interposar llavors un recurs de súplica davant l'alt tribunal espanyol, que arran d'aquesta demanda va preguntar al tribunal europeu sobre l'abast de la immunitat com a eurodiputat i sobre si hauria d'haver-li permès sortir de presó per a jurar o prometre el càrrec.

La resposta aportada ahir pel tribunal de Luxemburg dona la raó al dirigent independentista i rebutja els arguments de l'Estat espanyol, compartits per la Comissió Europea (CE) i l'Eurocambra, que consideren que Junqueras no és eurodiputat consolidat i no gaudia d'immunitat, malgrat ser membre electe del Parlament Europeu (PE), al no haver complert amb els tràmits exigits per la llei espanyola.

Ara, el tribunal europeu argumenta que una persona adquireix la condició d'eurodiputada des de que és proclamada oficialment com a electa en els comicis -fet que la Junta Electoral Central espanyola va fer el 13 de juny- i a partir d'aquell moment ja gaudeix de la immunitat que va associada a l'escó. Segons la sentència, aquesta situació es dona encara que no s'hagi complert amb els tràmits que exigeix la legislació nacional o no s'hagi participat en la sessió constitutiva de l'Eurocambra, que va tenir lloc el 2 de juliol.

Partint d'aquesta base, el tribunal europeu conclou que «aquesta immunitat implica l'aixecament de la mesura de presó provisional imposada, per tal de permetre a l'interessat desplaçar-se al Parlament Europeu i complir allí les formalitats requerides». És a dir: que el Suprem hauria d'haver deixat sortir de presó a Junqueras per a fer aquests tràmits. També afegeix que si el tribunal volia mantenir la presó provisional hauria d'haver sol·licitat «el més aviat possible» al Parlament Europeu que suspengués aquesta immunitat.

Com aplicar la sentència?

De moment, la sentència no comporta l'excarceració del líder d'ERC, condemnat en ferm a tretze anys de presó per sedició i malversació. El tribunal no s'ha pronunciat sobre aquest extrem, ja que les preguntes del Suprem no es referien a la causa principal del procés, sinó només al suplicatori sobre la immunitat de Junqueras mentre es trobava en presó provisional.

El Suprem va anunciar ahir que a partir d'ara estudiarà «en profunditat» la sentència, així com les al·legacions que hi podran presentar la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat, Vox -acusació popular- i la defensa de Junqueras durant cinc dies, i després prendrà un acord sobre el procediment. De moment, la Fiscalia ja s'ha pronunciat i s'ha oposat a l'excarceració del líder d'ERC perquè la condemna ja és ferma, de manera que ha demanat al Suprem que exeucti la pena per a la qual se'l va condemnar. De fet, poques hores després de fer-se públic el dictamen europeu, els quatre fiscals del cas van remetre un escrit a la sala que va jutjar i condemnar Junqueras a tretze anys de presó i inhabilitació tot assegurant que la seva situació no havia canviat en estar complint ja condemna ferma.

A hores d'ara, la sala que va jutjar el procés també sembla inclinar-se per aquesta interpretació. A falta d'analitzar els arguments que encara han de presentar tant l'Advocacia de l'Estat com l'acusació popular de Vox, la sala penal de l'alt tribunal contempla posicionar-se, com a mínim en alò fonamental, amb les tesis dels fiscals, que demanen que s'executi de forma immediata la seva pena d'inhabilitació per a exercir com a europarlamentari.

Junqueras vol la llibertat

En canvi, l'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, veu «impossible» que el Tribunal Suprem no apliqui la sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) i no alliberi Junqueras. Des de les portes de Lledoners i després d'haver-se entrevistat amb el seu client, Van den Eynde va destacar ahir que no s'imagina l'Estat mantenint-se «indefinidament» en la «violació del drets humans». «He de veure-ho per creure-m'ho», va afirmar el lletrat en referència al fet que els tribunals espanyols decideixin «no complir la sentència». «Cada vegada que passa és una decepció i no puc renunciar a pensar que l'Advocacia de l'Estat defensarà el compliment de la sentència del TJUE», va afirmar.

Per la seva banda, els portaveus de JxCat, ERC i CUP van aprovar ahir mateix una declaració adreçada a la Mesa del Parlament en la qual reclamaven que s'apliqui la sentència i es deixi en llibertat Oriol Junqueras, al considerar que el dictamen «dona fe de la deriva autoritària de l'Estat espanyol».