18 de desembre de 2019
18.12.2019
L'Empordà

La "sensibilitat política" del cas Junqueras fa "extremadament difícil" als tribunals de la UE la sentència

Experts alerten que la sentència de Luxemburg del dia 19 tindrà repercussions a la UE més enllà de l'afer català

18.12.2019 | 06:30

Els escons independentistes buits de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín a l'Eurocambra plantegen un cas "extremadament difícil" als tribunals de la Unió Europea per la "sensibilitat política" que l'envolta. És la lectura de dos experts en dret europeu i immunitat europarlamentària entrevistats per l'ACN. Ambdós alerten que la imminent sentència del tribunal de Luxemburg sobre l'estatus d'eurodiputat i la immunitat de Junqueras tindrà repercussions més enllà de l'afer català, especialment en el sistema electoral del Parlament Europeu. D'altra banda, un d'ells veu "legalment correcte" tombar la condemna a Junqueras si es confirma l'opinió de l'Advocat General, mentre que l'altre creu que la Comissió Europea hauria de "cridar l'atenció" a Espanya en cas d'incompliment si el dictamen és molt clar.

El Tribunal de Justícia de la UE ha de decidir dijous si Junqueras tenia condició d'eurodiputat i immunitat just després de les eleccions europees i si el Tribunal Suprem estava obligat a alliberar-lo per jurar la Constitució i assumir el mandat com a membre del Parlament Europeu.

El professor de Dret Constitucional Comparat de la Universitat de Maastrich, Sascha Hardt, assegura que el tribunal és "molt independent", però reconeix que també és "conscient políticament" i que, per això, intentarà trobar un "delicat equilibri".

"Estic segur que el TJUE sent la pressió política d'aquest cas", defensa l'alemany.?? Per la seva banda, el professor de dret europeu de la Universitat d'Anvers i la Universitat de Nijmegen, Henri de Waele, també creu que el TJUE intentarà mantenir-se "el més diplomàtic possible" i prendre una decisió "equilibrada", però que no podrà "satisfer a tothom".

Una sentència desfavorable pot "decebre a la gent de Catalunya" que, per a l'holandès, és "força europeista" i perdria "legitimitat" en altres regions on puguin sentir que el TJUE s'ha posicionat "massa" a favor dels estats. Per contra, Waele creu que si dóna la raó a Junqueras "algunes capitals amb problemes similars" a Madrid es podrien molestar.

L'exclusió dels independentistes


El 26 de maig Oriol Junqueras (ERC), Carles Puigdemont i Toni Comín (Junts) van guanyar les eleccions al Parlament Europeu. El BOE va publicar el 14 de juny la proclamació dels electes, una llista on constaven el nom dels tres independentistes. Poc després el Suprem va denegar el permís penitenciari a Junqueras per jurar la Constitució, requisit per assumir el mandat d'eurodiputat, mentre que la JEC no va permetre a Puigdemont i Comín fer aquest tràmit a distància.??Per això, Espanya va enviar un llistat definitiu d'eurodiputats a Brussel·les on no hi havia els independentistes. L'Eurocambra va dir que no els podia reconèixer perquè és competència dels estats comunicar els escollits. Així, cap d'ells va poder ocupar l'escó a l'Eurocambra en la seva constitució a Estrasburg, el 2 de juliol.

Junqueras va ser condemnat a 13 anys de presó en la sentència del 'procés' del 14 d'octubre.

Aquesta exclusió ha acabat als tribunals de la UE que han de deliberar si això era possible d'acord amb la legislació europea. I primer decidiran sobre el cas de Junqueras, que ha arribat a Luxemburg a través d'una pregunta prejudicial del Suprem.

Les tres preguntes del Suprem


El Suprem pregunta quin és l'abast de la immunitat d'un eurodiputat. És a dir, si aquesta s'aplica abans de la sessió de constitució de l'Eurocambra, el dia 2 de juliol, i si, fins i tot, és vigent des del moment que surt escollit a les urnes, el 26 de maig.

En cas afirmatiu, el Suprem vol saber si això implica que les autoritats judicials haurien d'haver alliberat a Junqueras per jurar la Constitució a mitjans de juny per assumir el seu mandat. A més, pregunta si l'alliberament hauria de ser "automàtic" o fruit d'una ponderació entre "els interessos" de la justícia i els del dret a exercir el càrrec públic.

Seguirà el TJUE a l'Advocat General?


En la primera fase judicial del cas Junqueras, l'Advocat General de la UE va concloure que el mandat d'eurodiputat el donen només les urnes i que els estats no poden obstaculitzar aquest dret amb requisits addicionals com el jurament de la Constitució. També va obrir la porta a reconèixer la immunitat europarlamentària abans de la sessió inicial del Parlament Europeu i va defensar que és la cambra qui té el poder únic per aixecar aquesta protecció.

Tanmateix, no va entrar a valorar si el Suprem havia d'alliberar "automàticament" Junqueras per jurar la Constitució. De fet, va concloure que no tenia sentit que el TJUE resolgués aquesta qüestió perquè l'afectat ja ha sigut condemnat en ferm a presó, però veia rellevant saber si tenia immunitat quan es va dictar la sentència del 'procés' el 14 d'octubre.

Sentència "imprevisible"


"Honestament, no sé en quina direcció anirà la seva sentència", afirma Hardt, recordant que l'Advocat General es pot permetre aquesta opinió perquè sap que no és vinculant i no tindrà conseqüències polítiques directes mentre que la sentència del TJUE "en tindrà absolutament". Per a Waele, l'opinió és "força atrevida" i "dubta" que el TJUE arribi a "una conclusió idèntica".

Malgrat destacar que és "molt difícil predir" què decidiran els magistrats europeus, Hardt creu que el TJUE pot estar d'acord amb l'Advocat General en què el mandat dels eurodiputats comença amb la proclamació dels resultats perquè "comportaria una harmonització arreu d'Europa".

Però, també veu "forts arguments" per no seguir l'Advocat General perquè la llei electoral europea del 1976 diu "literalment" que l'inici del mandat comença el dia de la sessió de constitució de l'Eurocambra, el 2 de juliol.

"És un 50/50", avisa.

Trobar "un punt mitjà"


Els experts coincideixen a senyalar que el TJUE intentarà trobar un "punt mitjà" entre la solució que dóna l'Advocat General i la que defensa Espanya.

Hardt veu "poc probable" que el tribunal faci una sentència totalment "dòcil" per Espanya negant la condició d'eurodiputat i la immunitat a Junqueras, a més de no mullar-se sobre el seu alliberament. Segons l'alemany, una sentència completament negativa per al líder d'ERC no resoldria els "problemes detectats" entorn de les eleccions europees.

Si bé insisteix que són meres especulacions, Hardt espera que el tribunal resolgui en algun dels següents sentits: o segueix l'Advocat General afirmant que Junqueras tenia immunitat abans del 2 de juliol, però no es pronuncia sobre la qüestió "sensible" dels requeriments addicionals, o bé diu que el mandat i la immunitat comencen amb la primera sessió del 2 de juliol, però que el jurament de la Constitució no pot condicionar l'accés al càrrec.

"Això deixaria oberta la qüestió de si les autoritats espanyoles haurien d'haver demanat a l'Eurocambra l'aixecament de la immunitat després del 2 de juliol", apunta aquest especialista en immunitat europarlamentària, preguntat sobre la sentència del 14 d'octubre que condemnava a Junqueras.

També Waele pensa que el TJUE intentarà trobar un "equilibri" o ser "ambigu" per deixar cert marge a Espanya, per exemple, dient que Junqueras era eurodiputat, però que Espanya podia imposar "limitacions proporcionades" a la immunitat.

A diferència de l'Advocat General, Waele no creu que el TJUE doni la competència exclusiva al Parlament Europeu per decidir sobre la immunitat. "Es podria sentir com una revolució constitucional massa a favor de la UE i en detriment dels estats membre", avisa.

L'escull de la Constitució


El jurament de la Constitució espanyola com a requisit obligatori per adquirir el mandat d'eurodiputat a l'estat espanyol és "l'elefant a l'habitació" d'aquest cas.El Suprem va esquivar aquesta qüestió en les preguntes que trasllada a Luxemburg, però és un element destacat en l'evolució dels fets i, per això, l'Advocat General l'entra a valorar.

Hardt creu que el lletrat té "molta raó" quan diu que l'obligació de jurar la Constitució espanyola va contra "la mateixa idea del sufragi universal directe". Waele tampoc creu que el TJUE estigui "disposat" a dir que no es pot ser eurodiputat si no es jura la carta magna.

"La llei europea no funciona així", remarca.

Tot i això, Waele veu probable que el TJUE li digui a Espanya que pot mantenir aquesta pràctica mentre sigui "purament simbòlica" i sense "valor vinculant".

Què passarà amb Junqueras?


Hardt alerta que encara que el TJUE reconegui la immunitat de Junqueras, serà el Suprem qui decideixi les "conseqüències" per al líder d'ERC.

Ara bé, Hardt avisa que si el TJUE segueix l'Advocat General confirmant que Junqueras potencialment tenia immunitat el 14 d'octubre quan va ser condemnat seria "lògic" i "legalment correcte" tombar la sentència del 'procés' per a ell. Tanmateix, dubta si el Suprem faria aquest pas.

Waele alerta que, si el TJUE dona alguna instrucció perquè es revisi la condemna i Espanya no actua en conseqüència, la Comissió Europea "hauria de sentir-se responsable i cridar l'atenció" a les autoritats espanyoles.

Impacte col·lateral per a Puigdemont


Igual que el líder d'ERC, Puigdemont i Comín tampoc no han pogut ocupar l'escó a l'Eurocambra i tenen pendent una demanda al Tribunal General de la UE contra l'Eurocambra reclamant el seu reconeixement.

La decisió del TJUE sobre el cas de Junqueras, última instància a Luxemburg, pot tenir, però, un impacte en el cas de Puigdemont i Comín si es pronuncia sobre el moment en què s'adquireix la condició d'eurodiputat.

Precisament el vincle amb Puigdemont és un dels aspectes que Hardt veu més complicats per al TJUE en el cas de Junqueras i assegura que tindrà en compte aquesta connexió.

"Les repercussions i la sensibilitat política, especialment en el cas de Puigdemont, ho fa extremadament difícil per al tribunal", avisa.

Waele avisa que si el TJUE és "ambigu" en la seva sentència sobre el cas Junqueras, el Tribunal General es pot sentir "còmode" per rebutjar la demanda de l'expresident i deixar que el TJUE resolgui en última instància el cas. Però encara que el dictamen del dijous sigui molt clar, dubta de si el Parlament Europeu "se sentirà immediatament inclinat a revisar la llista d'electes".

Per contra, Hardt creu que si el TJUE conclou clarament que el mandat el donen les urnes i no la llista que envien els estats, s'aplicaria també al cas de Puigdemont i Comín.


Implicació per a la UE


L'expert holandès Henri de Waele assegura que el cas va "més enllà del context purament català" i que la sentència anirà a parar als llibres de dret de la UE sobre la legislació electoral.??

Els comicis europeus es regeixen per una acta electoral del 1976 que marca les regles del joc generals, però que deixa, en gran part, als estats membres de la UE la competència d'organitzar els comicis. La protecció dels eurodiputats també està lligada al règim d'immunitats que té cada país.

??"El sistema d'immunitat del Parlament Europeu no està unificat", remarca Hardt. És a dir, que cada eurodiputat gaudeix de la immunitat que tindria al seu estat i, per tant, hi ha una protecció desigual.??

Per això, Sascha Hardt senyala com un altre dels elements "més interessants" i paradoxals d'aquest cas el fet que el problema només existeixi perquè la carta magna espanyola atorga "una àmplia immunitat" als seus eurodiputats. Segons ell, si Junqueras hagués sigut escollit als Països Baixos, no podria reclamar cap immunitat perquè allà aquesta protecció és molt limitada.??

En aquest sentit, Henri de Waele espera una sentència "trencadora" perquè aclarirà què té prioritat: el poder dels estats per organitzar les eleccions europees o els drets com a "ciutadà europeu".??"És una qüestió de divisió de poders entre la UE i els estats membres", matisa.??

Porta oberta a una reforma


Poques setmanes abans de la sentència, el president del Parlament Europeu va anticipar les conseqüències de la decisió del TJUE obrint la porta a una reforma del sistema electoral europeu.??David Sassoli ha proposat impulsar una "llei electoral europea comuna" per la qual els membres del Parlament Europeu siguin escollits amb "les mateixes regles".??

"Això seria genial i un exercici en democràcia que podria permetre que les nostres institucions siguin més representatives del que són", va afirmar, tot i que l'Eurocambra ha defensat l'status quo actual als tribunals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook