El Govern i els comuns han acordat una bateria de mesures fiscals, entre elles apujar l'IRPF a les rendes salarials superiors a 90.000 euros, rebaixar la càrrega fiscal a les rendes de fins a 12.450 euros i reduir bonificacions en l'impost de successions, per ingressar 543 milions d'euros més a l'any. Les dues parts van presentar ahir el contingut d'aquest acord en matèria de fiscalitat que el Govern confia que desemboqui aviat en un acord global sobre els pressupostos de la Generalitat per al 2020, que espera aprovar al Parlament en el primer trimestre del l'any que ve.

Tant el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, com la presidenta del grup dels comuns al Parlament, Jèssica Albiach, van titllar el pacte de «primer pas» i van coincidir a ressaltar la «progressivitat» fiscal que introdueix.

Només 172 milions l'any que ve

Tot i que el pacte implica una recaptació extra anual de 543 milions, en els comptes del 2020 només suposaran uns ingressos extra de 172,63 milions, atès que bona part de les mesures fiscals s'aplicaran de manera parcial l'any vinent i altres només tindran incidència recaptatòria a partir del 2021, com és el cas de l'IRPF.

El pacte entre el Govern i els comuns implica que Catalunya continuarà augmentant la pressió fiscal a les rendes més altes, atès que els que guanyin més de 90.000 euros i fins a 120.000 euros, tributaran dos punts percentuals més que fins ara, ja que el tipus marginal passarà del 21,5 al 23,5%.

Pel que fa a les rendes, des dels 120.000 euros als 175.000 euros, la seva càrrega fiscal augmentarà un punt percentual més, del 23,5 al 24,5%, mentre que el tipus marginal màxim, el del 25,5%, que paguen els que ingressen més de 175.000 euros a l'any, es mantindrà igual. Amb aquests canvis, la Generalitat recaptarà 31 milions d'euros més a l'any, a costa de 52.393 contribuents, el 1,5% total dels declarants.

Menys càrrega a rendes baixes

Per contra, el pacte inclou també una rebaixa de la càrrega fiscal per aquells contribuents amb una base liquidable total igual o inferior als 12.450 euros, de manera que quan facin la declaració de la renda seu mínim personal pujarà de 5.550 a 6.105 euros, un mesura que beneficiarà unes 205.000 persones i que suposarà deixar d'ingressar 12,4 milions.

Una altra de les mesures destacades del pacte és que s'introduiran un seguit de canvis en l'impost de successions per recaptar 189,8 milions més.

Els contribuents que rebin una herència que tinguin un elevat patrimoni suportaran una major càrrega, i també es reduiran bonificacions per parents.

Aval públic de Budó

Precisament aquesta reforma fiscal sobre les herències, que és la que aportarà més ingressos, va generar la incomoditat de JxCat, segons va admetre el portaveu parlamentari d'aquest grup, Eduard Pujol. En qualsevol cas, la portaveu de Govern, Meritxell Budó, va avalar en públic l'acord, va felicitar el número dos d'el departament d'Economia, Albert Castellanos, que va liderar les negociacions amb els comuns, i va assegurar que l'acord va comportar «cessions» per part de tot el món.

El vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha elogiat la «responsabilitat» dels comuns per haver pactat una reforma fiscal, un «primer pas» que va confiar que conduirà a un acord global sobre els Pressupostos de la Generalitat del 2020.

«Segur que arribarem a un acord», va pronosticar, mentre que la presidenta de el grup parlamentari dels comuns, Jèssica Albiach, tot i felicitar-se per l'acord, va apuntar que les dues parts encara estan «molt lluny» de posar-se d'acord sobre el nivell de despesa de cada departament. Encara Albiach ha diferenciat la negociació pressupostària de la relacionada amb la investidura de Pere Sánchez, ha donat a entendre que la predisposició d'ERC a fer possible un Govern de PSOE i Unides Podem facilitaria també un acord global sobre els comptes de 2020. "Tot ajuda", ha dit Albiach.

L'acord en matèria fiscal entre Govern i comuns inclou canvis en sis impostos: tram autonòmic de l'IRPF, Impost sobre Successions, Impost sobre Actes Jurídics Documentats, d'estades en establiments turístics, d'habitatges buits i de begudes ensucrades.

Així mateix, ambdues parts ha pactat crear un nou tribut de caràcter ambiental per gravar la incidència en el territori de les instal·lacions d'emmagatzematge, transformació i transport d'energia elèctrica, un tribut que creuen que té el blindatge del Tribunal Constitucional i que hauria de reportar 145 milions a l'any.