El Jutjat de Primera Instància número 1 de Barbastre (Osca) va ordenar ahir la immediata devolució dels 111 béns de el patrimoni històric de les parròquies aragoneses que estaven dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida. Set mesos després de celebrar-se el judici que va enfrontar les diòcesis de Lleida i de Barbastre-Montsó, la sentència desestima íntegrament els arguments plantejats tant pel bisbat català com pel Consorci de la institució museística i conclou que els béns són propietat aragonesa i han de tornar a aquesta comunitat.
Aquesta resolució obre un nou front a favor de les aspiracions aragoneses, després de l'incompliment reiterat del bisbat de Lleida a les sentències dels tribunals vaticans que ordenaven la devolució dels béns de les parròquies aragoneses segregades de la diòcesi catalana.
No s'acredita la propietat
El magistrat fonamenta la seva decisió de desestimar les demandes reconvencionals plantejades des de Lleida contra la demanda inicial de devolució dels béns interposada per la Diòcesi de Barbastre en l'absència de títols que acreditin la propietat de les peces per part del bisbat lleidatà.
El jutge assenyala que des de Lleida no es van aportar durant el procés els concrets títols de compravenda, permuta o donació que li atorgaria la seva propietat, i descarta que el bisbe Josep Messeguer, a final del segle XIX, tingués la intenció d'adquirir-los quan se'ls va emportar de les parròquies per fundar un museu.
En la seva opinió, els responsables del centre museístic lleidatà, a la vista dels processos eclesiàstic i civil oberts des d'Aragó per reclamar la devolució de les peces, es van recolzar en diversos documents com cartes i declaracions per fer «una interpretació en virtut de la qual arriben a la conclusió que les diferents peces van ser adquirides».
«Béns preciosos»
La sentència refereix, però, a la normativa eclesiàstica que en temps de bisbe Josep Messeguer (mort l'any 1920) prohibia l'alienació d'immobles de l'església i dels anomenats «béns preciosos», d'interès artístic i històric, per concloure que aquest prelat no va dur a terme cap contracte de compravenda en ésser coneixedor de que podia ser sancionat amb «excomunió».
