El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va denunciar davant el jutjat l'exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega per «burlar» amb el seu càrrec «generosament retribuït» d'assessora del Departament d'Empresa la pena d'inhabilitació que li va imposar el Suprem pel 9-N.
En un acte, la sala civil i penal del TSJC acorda remetre el cas als jutjats de Barcelona, perquè investiguin Ortega per un delicte de trencament de condemna en exercir el càrrec d'assessora de la conselleria d'Empresa de la Generalitat des del 17 de maig passat, malgrat que la seva inhabilitació per desobediència expirava el 19 d'octubre.
Segons l'alt tribunal català, amb aquest «nomenament discrecional», pel qual entre maig i octubre Ortega ha percebut 32.110 euros bruts de l'erari públic, l'exconsellera de la vicepresidència «s'ha burlat» els efectes de la pena imposada pel Tribunal Suprem, que la va condemnar a nou mesos d'inhabilitació per la consulta sobiranista del 9-N de 2014.
La liquidació, sense efecte
Com a conseqüència immediata d'aquest nomenament com a assessora de la Generalitat, el TSJC acorda deixar sense efecte la liquidació de la condemna d'inhabilitació Ortega, que expirava el passat 19 d'octubre, i que sí que ha complert l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, mentre que la de l'expresident Artur Mas acaba el proper 23 de febrer.
Segons el TSJC, un cop s'ha deixat sense efecte el període comprès entre el 17 de maig fins al 19 d'octubre en el recompte per liquidar la condemna a Ortega, el procés per donar per acabat el termini es reiniciarà quan es constati que l'exdirigent d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha abandonat el seu càrrec d'assessora al Govern.
«Incompatibilitat»
Com li va demanar la Fiscalia, la sala també acorda remetre el cas d'Ortega al deganat dels jutjats de Barcelona, perquè s'investigui si va cometre un delicte de trencament de condemna donada la «incompatibilitat» del càrrec d'assessora respecte a la inhabilitació especial a la qual va ser condemnada en sentència ferma pel Suprem.
«És indubtable que en adquirir l'ocupació o càrrec d'assessora per al mateix govern autonòmic des del qual va cometre el delicte es va col·locar novament en posició de potencial contribució a la lesió (posada en risc) dels mateixos béns jurídics ignorats ja una vegada», adverteix el TSJC, en relació a Ortega.
La defensa d'Ortega va al·legar davant del TSJC que la inhabilitació quedava circumscrita als càrrecs de govern, de manera que quedava limitada a la figura de president, vicepresident i consellers del Govern.
«Generosament retribuït»
Per contra, la sala entén que la inhabilitació d'Ortega li impedia accedir a un càrrec com el d'assessor «generosament retribuït» amb fons públics, a nomenament «directe i discrecional» de qui exerceix govern, per a l'exercici de funcions d'assessoria en àrees de responsabilitat governativa «i precisament en el mateix govern autonòmic aprofitat per la comissió de delicte antecedent».
Per al TSJC, el càrrec a qual va accedir Ortega el passat 17 de maig no és en efecte una responsabilitat pública electiva ni suposa un exercici personal directe de govern, com estableix la prohibició fixada en la seva condemna.
No obstant això, el TSJC puntualitza que aquest càrrec d'assessora «presenta totes les traces requerides per ser tinguda com a activitat o càrrec anàleg a l'exercici de funcions de govern autonòmic, impedides per la pena d'inhabilitació imposada».
«Projectes transversals»
El Govern català liderat per Quim Torra va col·locar Ortega al Departament d'Empresa com a assessora amb un sou de 78.158 euros anuals. Segons va publicar Diari de Girona el maig passat, el seu càrrec era concretament «Assessora de Projectes Transversals», i entre les seves funcions hi havia la de donar consell al títular de la conselleria sobre «l'estructuració de projectes transversals dels diferents centres directius de la Conselleria en matèria de foment de l'economia productiva».
En aquest sentit, la conselleria va justificar el «fitxatge» d'Ortega per la seva «experiència en l'administració pública» i la seva «visió municipalista». La retribució de l'exvicepresidenta per aquesta plaça corresponia a la categoria de funcionari del grup A nivell 30.2, i un complement específic de 41.302 euros anuals.
