30 de novembre de 2019
30.11.2019

Carmena: El referèndum de l'1-O va ser un «error impressionant»

L'exalcaldessa de Madrid defensa al Parlament que el procés no va sorgir de l'activisme, sinó d'un moviment organitzat des de la Generalitat per aconseguir la separació d'Espanya

30.11.2019 | 06:30
Carmena, amb Ernest Maragall i la diputada Elisenda Alamany, ahir, al Parlament.

L'exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena va marcar distàncies, ahir, amb el grup de treball sobre detencions arbitràries de l'ONU, que el mes de maig passat va criticar la situació dels presos del procés , i al qual la jurista va pertànyer fa una dècada. En la seva compareixença a la comissió d'estudi sobre drets civils i polítics de la cambra catalana, presidida per Ernest Maragall (ERC), i sense presència de diputats de partits constitucionalistes, Carmena va defensar les garanties del judici del procés, així com la Constitució i la legalitat en una intervenció en la qual ja ha advertit des de l'inici: «potser no és de grat escoltar».

Carmena va assenyalar que les opinions consultives del grup de treball de l'ONU són «interessants per a la reflexió», però també «de traç gruixut» i «febles» quan es refereixen a «procediments sobre els quals se celebra un judici amb totes les garanties i sobre el qual hi ha sentència». En aquest sentit, l'exalcaldessa va assenyalar que si ella fos el Govern introduiria una demanda de revisió a la resolució que va dictar aquest organisme i que considerava que hauria excarcerar-se alguns dels líders independentistes del procés. Carmena va pertànyer a aquest organisme consultiu de l'ONU entre 1994 i 2009. L'exalcaldessa de Madrid va debatre amb Maragall i altres diputats de JxCat, la CUP i Catalunya en Comú Podem sobre la deriva del procés i la seva «judicialització», amb el missatge que és legítim perseguir la independència «però sense saltar-se les lleis». En aquest sentit, va advocar per reformar la Constitució del 1978 a través dels sistemes legals previstos i va apuntar que no complir la legalitat «pot ser una opció moral» però que «implica conseqüències».

La jutge de professió va recordar la seva etapa de lluitadora antifranquista i va defensar la importància de convèncer a través de majories i de la via pacífica «sense prendre camins curts». En aquest sentit, va explicar que a la primavera de 2017 ja va traslladar a l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i al vicepresident, Oriol Junqueras, que fer un referèndum il·legal era un «error impressionant».

Carmena, que va recorar que «pràcticament tots els grups» la van criticar per rebre al consistori als exlíders independentistes, va explicar que Puigdemont li va demanar disculpes per si aquella recepció la «perjudicava». Del procés opina que no es tracta d'un fenomen que sorgeixi de l'activisme, sinó d'un moviment organitzat des de l'administració catalana per aconseguir la separació d'Espanya.

Partidària del «diàleg» per sortir de l'atzucac, Carmena es va mostrar «optimista» sobre que la crisi catalana se superarà «perquè també es va aconseguir sortir de la crisi del País Basc on hi havia ETA i era més difícil». Sobre de la violència al carrer de després de la sentència, Carmena va donar la raó als diputats que cal investigar, si hi va haver excessos policials, però va demanar que es faci la mateixa crítica per als activistes que llançaven llambordes als agents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook